ENS CAL UN ESPAI ECOSOCIALISTA ROIG-VERD



Actualitzant els clàssics 

Original a:-@RevistaTreball.htm 22 gener 2020
Nuevatribuna | 27 de enero de 2020
En un moment en que conceptes com “canvi climàtic” o “transició ecològica justa” estan en primera línia dels debats paradoxalment està a punt de desaparèixer, per causes diverses, la primera i única opció política clarament ecosocialista que ha existit en el conjunt de l’estat: Iniciativa per Catalunya-Verds, membre del partit Verd europeu.

La ideologia ecosocialista ha estat conformada entorn a tres vector, els denominats fils roig-verd i violeta. Aquests fils componen la base del moviment ecosocialista, el fil roig que representa la seva voluntat de vincular-se amb el món del treball i del sindicalisme de classe, el fil verd de l’ecologisme polític i el fil violeta del feminisme i la igualtat de gènere.

En aquests temps de canvis i confusió que estem vivint  on sembla que es difuminen, sobren o no estan de moda els conceptes ideològics clars i els grans debats estratègics, on manquen les estratègies a llarg termini i dominen els tacticismes i els possibilismes,  i on els diversos populismes són norma, volem reivindicar la necessitat de l’existència d’un espai polític que es reivindiqui del ecosocialisme i defensi les banderes conjuntes dels fils roig i verd.

Pel que fa al fil violeta sembla que sortosament està adoptat de forma clara pel conjunt de les forces polítiques progressistes i per un moviment feminista que ha demostrat la seva gran potència i capacitat de mobilització. Però els fils roig i verd avui no són específicament reivindicats.

No dubtem que la necessitat de fer front al canvi climàtic i la lluita contra la contaminació està cada cop més present en l’agenda política i social, i que fins i tot ara el Govern de l’Estat dóna prioritat a un tema clarament ecosocialista com és aconseguir una “transició ecològica justa”, i podem dir que l’equip governamental responsable és d’un gran nivell de coneixement de la problemàtica.

Però alhora la ideologia ecosocialista mai ha estat tan poc present políticament, per que ni el PSOE ni UP i les seves confluències defensen una ideologia ecosocialista que va més enllà de les mesures concretes. Fins i tot el subjecte polític on s’ha integrat l’antiga ICV no ha fet una definició ideològica al respecte que vagi més enllà, i això cal dir-ho, de l’aplicació de mesures més o menys ecològiques.

Una proposta ecosocialista va més enllà de qüestions ecològiques concretes que es puguin abordar. L’ecosocialisme uneix una branca ideològica tradicional com és el socialisme i la seva la lluita per l’alliberament de les classes treballadores explotades amb la lluita ecològica en el sentit de que la lluita per l’alliberament social ha d’anar de la mà de la lluita pel respecte al medi, fugint dels plantejaments econòmics purament “desarrollistes”.

El que l’ecosocialisme, com a plantejament polític i ideològic, proposa és un canvi de model de producció, un canvi de model econòmic, un canvi de model de les relacions socials i un canvi de les pròpies consciències personals. Planteja una cosmogonia que defensa no només canvis polítics i econòmics sinó també un canvi en la consciència social. Per tant és una alternativa global a l’actual sistema econòmic i social  basat en el “desarrollisme sense control”, la magnificació del benefici, l’individualisme, el malbaratament de recursos i el consumisme desaforat existent, que posa en risc la pròpia viabilitat planetària.

Berlinguer un precursor

Ja fa molts anys, al gener del 1977, Enrico Berlinguer en una trobada amb intel·lectuals va plantejar una reflexió al voltant de “l’Austeritat”. Evidentment no té cap relació amb el discurs d’austeritat que ha defensat la dreta per afrontar la crisi  totalment contrari del que plantejava el polític italià. En el seu discurs, fa tants anys, ja es podien veure algunes de les bases d’un discurs ecosocialista. La necessitat d’acabar amb el malbaratament de recursos, la limitació dels recursos naturals, pensar en el futur del planeta que no es pot deixar en mans d’una explotació irresponsable sense fi, la necessitat de canviar la mentalitat individualista i el consumisme descontrolat, la necessitat de potenciar els serveis públics en tots els seus àmbits enfront de les sortides privades individuals, en definitiva un canvi radical de model. La defensa d’una vida millor, més justa i menys desigual pel planeta i per la gent que l’habita.

Era un discurs ideològic de llarg recorregut i que cal anar-lo concretant en les seves diverses etapes i aspectes, amb estratègies concretes que tinguin però un objectiu final a aconseguir i pel qual lluitar.

Ara que ens trobem davant la propera desaparició d’un referent, limitat i modest però capdavanter com va ser ICV, que va ser la reconversió d’un partit de matriu comunista en un nou partit ecosocialista roig-verd-violeta, cal que no es conformem amb la desaparició d’un pensament que no hi ha dubte és de futur.

En aquest moment cal plantejar-se la necessitat de “refundar” a Catalunya i a l’estat un espai polític propi ecosocialista, com un partit “Ecosocialista” o “Esquerra Verda” que pot confluir amb d’altres opcions o en col·laboració amb altres partits progressistes però mantenint una seva personalitat pròpia que fins ara no existeix dins de cap de les forces polítiques actuals, malgrat tingui extensions parcials en algunes d’elles.

Per que cal tenir clar com deia Gramsci “las idees no viuen sense organització”.

Un model de futur