 |
| La dreta encara son els "nacionales" |
Tots tenim la imatge recent de les dretes que han fet gala d'uns discursos tots ells coincidents a utilitzar un llenguatge que no sembla ser el propi d'una oposició democràtica. Es especialment revelador el to utilitzat pels diversos representants de la dreta en la sessió d'investidura de Pedro Sánchez. I no sols el to bast sinó la utilització d'una sèrie de conceptes, manipulats uns i ultramuntans uns altres, impropis de qui vol encapçalar una alternativa de dreta democràtica.
Ens referim a les
desqualificacions efectuades al llavors candidat, a la seva proposta de govern
i a la majoria que li anava a donar la investidura per activa o per passiva.
Qualificar el govern de “il·legítim” és possiblement un dels conceptes més
perillosos i quasi “colpistes”, igual que el recurs de portar el futur
President del govern davant els tribunals que és d'extrema duresa. Al costat
d'això està l'intent d'apropiar-se d'elements que són comuns a tota la
ciutadania, símbols com la Constitució, la Prefectura de l'Estat i uns altres
com la bandera o la unitat d'Espanya. Recórrer a mentides en relació a situacions que per sort han estat
superades en la nostra recent història recent com l'existència d'ETA o la
presumpció de que el futur govern pot efectuar negociacions il·legals en el
contenciós català.
Totes aquestes
desqualificacions són manipulacions i tergiversen la veritat. En primer lloc
perquè ningú pot arrogar-se el patrimoni constitucional i menys els hereus
d’aquells que van tenir seriosos dubtes pel que fa al marc constitucional com va ser la dreta
d'Aliança Popular i per tant els seus successors, mentre que socialistes i
comunistes van estar entre els que van donar origen a la Constitució
democràtica. Tampoc poden patrimonialitzar la lluita contra ETA que va causar
víctimes entre tots els demòcrates i que va ser derrotada per l'estat
democràtic, especialment durant el Govern socialista de Rodríguez Zapatero. I
és inadmissible que per endavant es condemni una cosa impossible com és que el
Govern vagi a efectuar il·legalitats en la negociació per a resoldre la
situació a Catalunya, és impossible perquè saben perfectament quins són els
límits de la legalitat, una altra cosa és que puguin plantejar-se canvis de la
legalitat que hauran de ser aprovats d'acord amb la llei vigent.
 |
| La campanya contra l'Estatut del PP |
Els avenços en
drets socials, des de l'inici, s'han fet com a fruit de l'aplicació de la
constitució i sempre sota governs de l'esquerra. Els drets laborals i sindicals
establerts en l'Estatut dels Treballadors i la Llei de llibertat sindical. La
sanitat pública universal i l'educació pública en una primera etapa. Els drets
socials de la igualtat de gènere i el dret a la diferència, el divorci i
l'avortament en una altra etapa. La dreta sempre ha
estat en contra i quan ha pogut ha tractat de retallar-los. Ara ho estem veiem en el seu intent d'atac, a partir
de la “censura parental”, de la pròpia existència de l'escola pública.
Recordem com van
rebre el Govern de Zapatero acusant-lo d'haver guanyat de forma poc clara les
eleccions quan es va desemmascarar l'intent del PP d'involucrar ETA en els atemptats de Madrid. I el temps que
van continuar parlant de la trama d'ETA, tant políticament com a través dels
seus mitjans afins. I quan la dreta va acusar Zapatero de trair les víctimes d'ETA per a intentar negociar una
sortida, quan ells mateixos amb Aznar i sense que ningú els critiqués van
negociar amb, el per a ells denominat , “Moviment d'Alliberament Basc”. I això
sense oblidar la campanya de desgast institucional amb el pretext del nou
“Estatut de Catalunya” i les seves manipulacions del Constitucional que van ser
l'inici de la desafecció catalana respecte l'estat.
La dreta a Espanya,
amb l'excepció del PNB, exemple de la tradició cristianademòcrata europea, està
molt lluny de les concepcions de les democràcies europees més modernes. Les
dretes i no només les polítiques sinó també les econòmiques tenen una concepció
patrimonial d'un Estat que creuen que per dret diví és seu. No toleren, si no
és amb desgrat, l'accés de les forces de
progrés al govern. Ho van tolerar en el cas de Felipe González perquè encara no
s'atrevien a alçar la veu ja que el
record del franquisme encara estava pròxim, però posteriorment sempre han
tingut mal perdre.
Merkel rebutja utilizar una bandera en un acte de partit
Les nostres dretes
creuen encara en el patriotisme de la bandera, Merkel els ha donat un exemple de
que les banderes no poden tenir utilització partidista. Volen una Espanya a
imatge i semblança seva, clerical i patriarcal, fèrriament unitària i
socialment desigual i atlantista més que europeista. I amb aquesta concepció
patrimonial del que és de tota la ciutadania continuem amb el risc d'una alternativa
poc democràtica i autoritària que té el seva més fidel reflex en Vox i el seu
ascendent sobre la resta de les dretes. La foto de Còlon és la seva millor
imatge.
El dèficit
democràtic congènit de la majoria de les dretes de l'estat és una molt mala
notícia per a tots ja que impossibilitarà en el seu moment amplis acords de
reformes legals que l'adaptació de l'Estat a la realitat actual pugui precisar.
En aquest sentit no hi ha dubte que la situació que es va donar en la transició
va ser molt més favorable democràticament parlant que l'actual.
A curt termini la
posició extrema de les dretes pot ajudar a aglutinar a la resta dels partits
entorn del govern però a llarg termini aquest dèficit democràtic de les dretes
serà una dificultat greu.
 |
| Les dretes: la foto de Colón |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada