 |
| Via Laietana desprès de la batalla |
Hi ha moltes coses de les que passen a Catalunya que són difícils d’entendre sinó s’analitza el context. Hi ha moltes coses que no són el que semblen. A Catalunya no hi ha simplement un ampli moviment social independentista. A Catalunya hi ha un moviment social independentista impulsat des de les màximes Institucions Públiques de Catalunya començant pel propi Govern que es basa en falses realitats. Falses realitats que es difonen com a veritats universals pels mitjans de comunicació públics, televisió i ràdio públiques que són mitjans de difusió i comunicadors subvencionats pel poder públic de Catalunya.
A Catalunya s’ha presentat com a un fet democràtic la iniciativa proposada
pel propi Govern i aprovada pel Parlament de vulnerar sense tenir dret
l’Estatut i la Constitució, que són les lleis fonamentals de Catalunya i de
l’Estat. I això es considera un “acte
democràtic”. Desprès es presenta com a un acte bàsic de dret el “posar les urnes” pera un
pseudo-referèndum il·legal sense les mínimes normes de credibilitat.
Amb posterioritat es considera que l’actuació de la Justícia contra els
responsables polítics d’aquestes il·legalitats són “fets antidemocràtics” com si l’origen fossin les falses votacions
del pseudo-referèndum i no els actes il·legals previs.
Previament a la resolució de la sentència ja es considerava dictada per un
tribunal venjatiu i polític, alhora que es defensava com a única sentència
possible “l’absolució” dels processats.
I quan la sentència condemnatòria es fa pública i malgrat retalla les
peticions del Ministeri Fiscal es desqualifica com a venjança política des de
les màximes instàncies de la Generalitat. I no sols no es critica sense
acatar-la sinó que es proclama la necessitat d’una àmplia resposta de la
ciutadania inclosa la desobediència civil. Això sí fins al moment des de la
Generalitat s’han guardat ben prou de fer la més mínima desobediència
institucional per evitar així les possibles responsabilitats en que podrien
concorre.
Hem vist com des de la màxima instancia política de Catalunya, que alhora
es la màxima representació de l’Estat a Catalunya es manifestava la necessitat
de mobilitzacions socials, de desobediències socials i la voluntat de desacatar
la sentència.
 |
| Intent d'ocipació de l'Aeroport del Prat |
Ara hi ha uns nous objectius irreals per a conquerir: la “Llibertat” i l
”Amnistia”, així com repeteix contínuament el President-“vicari” Quim Torra,
l’apertura d’un diàleg per part del Govern de l’Estat amb l’únic objectiu
d’aconseguir la “Autodeterminació” . Tots ells objectius que saben impossibles
d’assolir. Mai hi haurà llibertat pels polítics presos sinó hi ha un acord
polític per aconseguir una mínima normalització de la vida ciutadana a
Catalunya. No pot haver-hi Amnistia per que comportaria que l’Estat reconeixes
que ha actuat de forma irregular. Pot haver-hi indults parcials però tot
vinculat a la normalització política. I mai hi haurà autodeterminació per que
no és aplicable en el marc democràtic existent, i encara menys de forma
unilateral.
El President de la Generalitat, el Govern de la Generalitat, la majoria del
Parlament de Catalunya i els partits que han defensat i que no renuncien a
actuacions unilaterals al “Ho tornarem a fer” són responsables
no sols de la fractura social dins de Catalunya i del conflicte amb l’Estat.
Són responsables de mentir i enganyar als que s’han cregut les seves falses
histories. I són responsables, i encara es més greu, de crear el clima i afavorir
amb la seva manca de denúncia els importants brots de violència que s’han
viscut a Barcelona i a d’altres localitats.
La violència ha estat implícita amb molts actes com els talls de
carreteres, autovies i autopistes, fins hi tot en un tall d’autopista amb la
participació del propi President de la Generalitat. En els intents reeixits o
no d’ocupar estacions de ferrocarrils o el mateix aeroport. Dels sabotatges a
les vies dels trens regulars o Ave. De tots aquests temes el President i el
Govern s’han desentès o fins i tot de forma indirecta els propicien o els
aproven.
 |
| Torra a la marxa per l'AP7 |
No s’ha tractat de que hi hagin enfrontaments per que les forces de
seguretat hagin anat a dissoldre una manifestació. No és això el que ha passat.
El que s’ha adonat ha estat atacs premeditats a les forces de seguretat amb la
intenció de provocar enfrontaments. No és casual que els principals
enfrontaments s’hagin donat per l’encerclament de grups de manifestants
violents a la “Jefatura Superior de Policía” de Barcelona. Les càrregues de les
forces de seguretat han estat una resposta als atacs sense precedents de grups
d’activistes violents parapetats per altres manifestants amb desig d’emocions
fortes.
I no es tracta com volen fer creure de gent aliena al moviment
independentista. Com corroboren en xarxes socials des dels propis CDR fins a
grups vinculats a la CUP “són els vostre
fills i nets” que opten per una nova via a la vista de la inutilitat de l’actuació de la seva “gent gran”.
La violència és responsabilitat última del propi moviment independentista,
avui dia trencat en mil famílies i sense perspectives clares, que no s’atreveix
a dir a tanta gent enganyada que el camí emprès el 2012 no porta enlloc.
Per a finalitzar només dues consideracions: a) Les mobilitzacions
independentistes estan nodrides bàsicament per classes mitjanes benestants amb
una renda per càpita superior a la mitjana de Catalunya; b) No es pot oblidar la
responsabilitat de les dretes nacionalistes espanyoles en atiar el conflicte
amb la voluntat de collir vots a la resta de l’Estat encara que fos a costa de
l’enfrontament entre catalans.
 |
| AIXO MAI MES |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada