LES ESQUERRES I LES URGENCIES SOCIALS

Hi han urgències socials

Nuevatribuna | 02 de octubre de 2019

En principi els partits polítics tenen com a objectiu defensar els interessos de la gent que representen. Això és encara més evident en els partits que es diuen d’esquerra o progressistes que diuen voler defensar els interessos de les classes treballadores i populars. Però cada vegada més observem com en moltes ocasions els partits semblen més atents a defensar les seves posicions o els interessos particulars de les seves organitzacions que els seus electors.

Es el que està succeint a Espanya des de  fa massa temps. Durant les legislatures antisocials del PP de Rajoy les condicions socials i laborals dels sectors majoritaris de la població es van degradar profundament. I desprès hem entrat en tres anys d’inestabilitat. La moció de censura va fer albergar esperances a molta gent. El Govern sorgit de la moció de censura semblava iniciar un nou camí més esperançador. Per primera vegada s’establia una cooperació entre les principals forces d’esquerres PSOE i UP. Fins i tot van establir un acord de Pressupostos que després va ser tombat per l’ oposició d’ERC que va votar juntament amb la dreta de PP i C,s. Això va provocar les eleccions del 28 d’abril on es va tornar a albirar una altre finestra d’oportunitat per a un govern de progrés. Tot va ser un miratge, PSOE i UP han estat incapaços de posar els interessos de la gent per damunt de les seves necessitats partidistes o personals. El més penós és que la manca d’acord no es va donar per diferències en el programa ni en l’estratègia de govern, la qual ni tan sols van entrar a negociar, sinó en la forma de govern, si de minoria socialista amb suport extern o govern de coalició. Cal dir que cap de les dues fórmules garantia un govern estable ja que l’acord de les dues formacions no donava una majoria estable de govern, ja que per molt que ERC hagi responsabilitzat farisaicament als dos partits majoritaris de l’esquerra del fracàs, no es pot oblidar que va ser el vot en contra d’ERC el que va provocar les eleccions i que ningú garantia que no ho tornés a fer.

Malgrat tot l’espectacle donat tant per part del PSOE com de UP ha estat lamentable. La manca mútua de confiança ha condemnat tota possibilitat d’acord, i fins i tot es pot dubtar del desig d’aconseguir-ho. Només que una de les dues parts hagués tingut voluntat d’arribar a un acord i hagués posat els desitjos de la ciutadania al capdavant l’acord hauria estat possible.

Tots tenen excuses i acusacions vers al contrari, però el que és clar és que si les urgències socials de la ciutadania haguessin  estat una prioritat  s’hauria donat un acord. Es comprensible la prevenció del PSOE davant la  manca d’una majoria sòlida o de la desconfiança envers UP sobre el tema de Catalunya quan estem esperant la sentència del “procés” i que les declaracions i els posicionaments del “comuns” són preocupants. Es comprensible que el PSOE prefereixi anar a eleccions ara que fer-ho desprès d’un govern fracassat però això no justifica la prepotència i la desídia en tot el procés de negociació. Tampoc s’entén l’obcecació de Pablo Iglesias i UP en el govern de coalició sense majoria, ni les seves crítiques i la seva manca de confiança en el PSOE amb qui es vol pactar però al que es qualifica com un fals partit d’esquerres. Amb aquestes prevencions és molt difícil arribar a acords.

I amb les seves actuacions que han impossibilitat tant un acord de govern com un programa de govern on deixen a la gent que diuen representar?.  Les urgències socials de la ciutadania, laborals, socials, econòmiques on queden? Les urgències del país davant l’alentiment econòmic, la necessitat de canvis estructurals ecològics i econòmics on queden? Tot el que es plantejava com a urgent durant la campanya electoral del 28 de març com està?.

Fracàs politic i decepció social

Continuem amb els pressupostos de Montoro, sense modificar la Reforma Laboral, sense revertir la Reforma de Pensions, sense modificar la Llei Mordassa, sense implantar una reforma fiscal justa, sense aplicar les necessàries polítiques energètiques i ecològiques que urgeixen, sense millores en la sanitat, l’educació, la dependència i els serveis públics de tot tipus, etc. En definitiva la manca d’acord sobre una proposta de Govern  progressista, la manca d’acord entre el PSOE i UP no sols comporta un nou procés electoral en moments difícils, la possibilitat potser remota d’una victòria de la dreta,  sinó que  també perjudica de forma permanent  la gent més desafavorida que és la que més necessita un govern d’esquerres i progressista que doni un tomb a les dinàmiques que venen patint des de la crisi i les polítiques de retallades impulsades pel Partit Popular i les dretes.          

La manca d’acord ha estat un greu fracàs i les seves conseqüències són negatives. La ciutadania progressista va complir amb el seu deure i va anar a votar de forma massiva i els responsables polítics escollits no han complert amb la seva funció de fer un govern al seu servei. PSOE i UP tenen la responsabilitat compartida del fracàs, i Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en primer lloc. Ara en l’inici de la campanya electoral el primer que haurien de fer és demanar perdó a l’electorat progressista per trair la seva confiança. Però pels indicis no sembla que es plantegin cap rectificació en els seus errors.

Es evident que malgrat tot una gran part d’aquest electorat tornarà a anar a votar. Malgrat la manca de confiança i la decepció sabem que una desmobilització podria beneficiar  les dretes tripartides que mai perden una oportunitat de pactar per a fer-se amb el poder com han demostrat en governs municipals i de comunitats autònomes.

Tampoc pot obviar-se que la presència en les principals províncies d’una nova formació progressista com “Más País” de Iñigo Errejón que comparteix candidatura amb Compromís, la Chunta i Equo, signifiquen una altra possibilitat de vot  per a tota la gent decebuda amb els socialistes o els podemites, una opció que en principi es presenta més dialogant i propensa a l’acord amb les altres dues. Es la novetat electoral que fins i tot pot ser positiva per tal que molta gent no amagui el seu vot en l’abstenció o per aquells que han votat PSOE o UP de forma resignada o com a mal menor.

Les forces d’esquerres i progressistes han provocat desencís i decepció en molta gent però crec sense cap mena de dubte que els votants seran més conseqüents que els seus representats i tornaran a donar una nova oportunitat a l’esperança votant una de les tres opcions progressistes que ara es presenten.

Una nova opció de progrès