Reunió del Consell de Ministres a Barcelona |
Nuevatribuna | 23 de Diciembre de 2018
Ningú podrà negar que Pedro Sánchez és una persona que s’arrisca i fins ara ha encertat en les seves apostes polítiques. La seva aposta pel Consell de Ministres a Catalunya el 21D és una nova demostració. I malgrat totes les negres perspectives creades per gent interessada el resultat ha estat sens dubte un triomf per a Pedro Sánchez i el seu Govern.
Ningú podrà negar que Pedro Sánchez és una persona que s’arrisca i fins ara ha encertat en les seves apostes polítiques. La seva aposta pel Consell de Ministres a Catalunya el 21D és una nova demostració. I malgrat totes les negres perspectives creades per gent interessada el resultat ha estat sens dubte un triomf per a Pedro Sánchez i el seu Govern.
A hores d’ara tothom pot veure per les reaccions quins han estat els
guanyadors i quins els perdedors d’aquesta aposta política. Pedro Sánchez s’ha
ratificat en la seva política de resoldre mitjançant el diàleg i la negociació
dins de la legalitat i ha sortit guanyador.
La crispació de la dreta nacionalista espanyola ha estat una evidència. Els
seus missatges apocalíptics reflecteixen una realitat virtual similar a la dels
unilateralistes catalans. On està la
rendició de que parlen Casado i el PP?
On està l’apocalipsi del que parlen Arrimadas i Rivera respecte a no poder
sortir la gent de casa seva el 21D?
El 21D ha estat un dia força tranquil a Barcelona, excepte petits intents
en llocs molt localitzats efectuats per radicals, la jornada ha estat plenament
tranquil·la i normal. Hi ha hagut manifestacions pacífiques, menys nombroses
que en d’altres ocasions i el Consell de Ministres s’ha celebrat sense
problemes. En el Consell de Ministres es van aprovar les mesures socials
previstes, salari mínim de 900 euros i increment salarial pels funcionaris de
totes les administracions. I altrament dues mesures simbòliques per a Catalunya, les referides a la reparació de
la figura del President Lluis Companys, gest cap a ERC i el conjunt de la
ciutadania catalana, i posar el nom del President Tarradellas a l’aeroport de
Barcelona, una referència al consens i capacitat de diàleg en la Transició,
mesura consensuada amb els Ajuntament afectats, però no amb la Generalitat.
Reunió Sánchez -Torra |
El dia abans la reunió entre Sánchez i Torra es va celebrar amb una trobada a soles entre els dos, mentre
en un altra sala dos ministres i dos consellers esperaven fent passar el temps.
El comunicat final és un triomf de les tesis de Sánchez, a Catalunya hi ha un
conflicte polític que cal solucionar mitjançant el diàleg i amples majories per
arribar a un acord amb seguretat jurídica, és a dir dins de la llei.
Torra tan arrauxat en públic es veu que s’encongeix quan està davant d’un
interlocutor a qui considera amb més poder i rang. Simplement va arribar a un
acord que contradiu totes les seves proclames. No hi ha dubte que és un dels
perdedors de les jornades. Malgrat tot cal pensar que el Govern de Torra
continuarà amb la seva política de dos cares, una en privat negociant i un
altra “enragè” i provocadora en públic.
El fet més gràfic de la nit del dia 20D va ser la sorpresa de Torra al
veure com el responsable dels “mossos”, davant d’ell, reportava al President
Sánchez com a màxima autoritat present al sopar dels empresaris.
El cos dels mossos d’esquadra és un dels altres guanyadors de la jornada.
Han demostrat que quan se’ls deixa actuar saben fer amb professionalitat el
manteniment de l’ordre públic. Es va veure que tenien ganes de reivindicar-se.
No hi ha dubte que sembla que una porta s’obre. Falten moltes passes per
donar. Als sectors més pragmàtics de l’independentisme d’ERC i del PDCat els hi
correspon donar noves passes en el camí
de retorn a la racionalitat. I en algun moment de forma explícita o pràctica
hauran de fer l’autocrítica dels seus errors, i d’haver venut un relat “virtual
i irreal” a la societat catalana. El camí serà lent, la reconciliació interna
de la societat catalana encara més i les destrosses produïdes pel “procés” en
tots el àmbits s’aniran notant amb el pas del temps, per que la realitat social
a Catalunya és greu en termes de desigualtat i crisi del benestar derivat del
mal govern dels darrers anys. Per tot això cal potenciar en primer lloc la
negociació entre els partits a Catalunya per a trobar una sortida de consens el
més àmplia possible, aquest 75% del que ha parlat Sánchez.
Els Mossos van controlar la situació |
Però no hi ha dubte que sembla que entrem en el 2019 millor del que ho
vàrem fer al 2018.
La part més assenyada dels dirigents independentistes ha d’analitzar la
necessitat de donar suport a un canvi radical del que han estat els darrers
anys. El miratge s’ha acabat i cal afrontar la realitat. Al contrari del que
molts poden pensar el judici dels polítics presos no és un moment per a fer un
pols al poder de l’Estat, al contrari és el moment en que la realitat del cost
dels fets erronis realitzats i les il·legalitats comeses passaran comptes als
seus responsables. Es el moment clau de la rectificació i de l’autocrítica, que
pot fer-se poc a poc i de diverses
formes. La presó provisional pot haver estat excessiva, cal veure com ha
influït la fuga d’alguns, la petició de penes excessiva però alhora no és cert
que no hagin fet res més que posar urnes. El polítics presos van vulnerar de
forma greu la llei i han de respondre dels seus fets.
El clima polític que es respiri pot
permetre mesures de perdó de les penes a que puguin ser sentenciats, al marge
de la inhabilitació que puguin haver de complir.
Ara només cal que en l’àmbit de l’Estat la majoria aconseguida en la moció de censura
es refermi tot aprovant els pressupostos de l’estat, la qual cosa permetria que
la legislatura es pogués perllongar. Això donaria temps a la nova majoria i al
govern Sánchez per a implantar el seu calendari de mesures socials necessàries
per a les classes treballadores i més desfavorides que han patit els efectes de
la crisi i de les polítiques del PP.
El Govern ja ha acordat una sèrie de mesures amb els sindicats que cal
portar a la pràctica i eliminar els aspectes regressius tant de la Reforma
Laboral com de la Reforma de Pensions del PP, alhora que ratifica el paper
substancial que han de jugar les organitzacions socials com articuladores del
teixit laboral i social.
Altrament les mesures destinades a la regeneració democràtica i la defensa
de les llibertats passen per actuar sobre l’actual “llei mordassa” entre d’altres
mesures. Tot això pot fer arribar, per la via dels fets, el missatge d’una nova
política que permeti a les forces d’esquerra i als seus aliats tàctics fer
front amb bones expectatives a un nou procés electoral a l’estat.
Fins el moment la iniciativa del Govern Sánchez, ben acompanyat per aliats
com UnidosPodemos i el PNB i ben vista pels sectors sensats d’ERC i PDCat, ens
ha situat en un moment d’una certa distensió. Cal que l’expectativa duri i es doni una
oportunitat al diàleg.
Cal sortir de l'actual atzucac |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada