LES REIVINDICACIONS SOCIALS TORNEN A CATALUNYA

Torna la mobilització social a Catalunya

Nuevatribuna | 03 de Diciembre de 2018


De sobte, desprès de més de sis anys ofegades pel soroll del “procés”, les reivindicacions socials tornen a omplir els carrers. Anys enrere a finals del 2010, en la seva primera legislatura com a President del Govern, Artur Mas va ser el primer al conjunt de l’Estat en portar a terme importants retallades amb el suport parlamentari del PP. Això va provocar fortes mobilitzacions socials i fins i tot l’encerclament del Parlament per ciutadans indignats. Això va portar al llavors President de la Generalitat a fer un gir en la seva política i embarcar-se en el suport al moviment independentista. I en aquest context la convocatòria d’eleccions anticipades l’any 2012 i el canvi de soci parlamentari, del PP a ERC, tot i mantenint les mateixes polítiques de retallades i privatitzacions.

Des d’aleshores el miratge del procés independentista havia hegemonitzat les mobilitzacions al carrer en detriment de les mobilitzacions de reivindicacions socials. Però ara, de cop, el canvi de Govern a l’Estat, un cert reflux del procés i una certa recuperació econòmica han provocat que surtin amb força renovada les reivindicacions pendents tant de temps soterrades.

Durant aquests anys Catalunya ha estat una de les comunitats que més ha patit el procés de retallades i fins i tot de desgovern. Els successius Governs de la Generalitat han estat més ocupats en vendre la qüestió del greuge territorial que en governar la comunitat autònoma. Tant és així que s’ha produït un greu deteriorament dels serveis públics més bàsics com la sanitat i l’ensenyament per posar dos exemples. Les condicions socials del conjunt de la ciutadania en especial els sectors més desfavorits s’han deteriorat profundament. Les privatitzacions i les retallades en la sanitat s’han situat al voltant del 28%.. Pel que fa a la comunitat educativa hi ha un 12% de reducció en la despesa. Per exemple les matricules universitàries són les més cares de tot l’Estat. I així podríem parlar de tots els sectors d’actuació de la Generalitat. La despesa social s’ha retallat prop d’un 20%. I el conjunt dels funcionaris catalans són els únics de tot l’Estat als qui no s’ha retornat les pagues retallades en el passat.

Mobilització en defensa de la sanitat pública

I és per això que aquest final de novembre han explotat un conjunt de sectors des de metges d’atenció primària, bombers, estudiants, etc. I pel proper 12 de Desembre hi ha prevista una Vaga General al conjunt de la funció pública. Tot això malgrat la escassa informació per part dels mitjans públics de la Generalitat.

La gent es revolta i diu que ja hi ha prou, davant l’apatia i el menyspreu d’un Govern de la Generalitat que no compleix amb la seva funció principal que és atendre les necessitats de la ciutadania. I diem apatia i menyspreu per que sembla que el Govern i el seu President tinguin altres interessos que els ocupen de forma prioritària. Això sí, malgrat el desgovern han continuat  les retallades i privatitzacions durant tot aquest període.

Només cal veure les desafortunades declaracions del portaveu de “JuntsXCatalunya” Eduard Pujol qui sobre la vaga dels metges va etzibar “De vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials. Que si 85 dies de llista d'espera, que si haurien de ser 82... Ens estem barallant per les engrunes. Hem d'anar a la resolució real del problema” que per ell no és altra que aconseguir la independència.

Es a dir els problemes reals de la vida de la gent no és el que més importa al Govern de la Generalitat, sinó que són altres temes “més transcendents”. Només això ja demostra un clar sentit de classe privilegiada que menysprea les preocupacions de la vida diària de la ciutadania.

Eduard Pujol portaveu JuntsXCat.

Com pot ser que sent Catalunya la comunitat amb el sisè pressupost per càpita més gran en el 2017, hagi estat la tercera que menys despesa sanitària per càpita ha fet, o la cinquena per la cua en educació, com ha estat publicat als mitjans?  I quan parlem de “per càpita” estem parlant de “per cada un dels ciutadans”.

Potser és per tot això, com assenyalava un mitjà de comunicació, que les manifestacions ja no tenen final a la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat, per que potser la gent ja no espera res d’un Govern que no governa, i per això ara acaben normalment davant del Parlament de Catalunya per veure si en la seu de la sobirania nacional algú té orelles per escoltar el que la gent reivindica.

Tot això no és aliè a la realitat més general de la vida política del conjunt de l’Estat. Així no és comprensible l’actitud de les forces independentistes com el PDCat o ERC davant els pressupostos de l’Estat. Sembla com si fossin cosses que no anessin amb ells uns pressupostos que comporten un canvi de tendència i que per primera vegada tenen un caire més social amb un increment de la despesa social i un afavoriment dels sectors més afectats per la crisi i les retallades.

Estem parlant entre d’altres de que les persones treballadores de Catalunya tinguin un salari mínim de 900 euros mensuals. Que els i les pensionistes catalanes tinguin una revalorització de les seves pensions segons l’IPC, i que de cara al futur s’elimini el factor de sostenibilitat. Es tracta d’una millor dotació pressupostària per Catalunya.

Però sembla que això no sigui important pel Govern de la Generalitat ni per les forces polítiques que li són afins. La realitat de la gent no sembla ser important davant de la prioritat del “país”, però no podem entendre de que van els interessos aquest “país” que diuen defensar sinó són els interessos de la gent que viu en ell. Que es “el país” sense la seva gent?.

No ens podem enganyar, per que aquest Govern de la Generalitat i aquests partits són els mateixos que en els anys que van des de  desembre del 2010 fins ara han estat els que més han retallat i privatitzat de tot l’Estat. Això sí,  tot ho han fet en nom de Catalunya.


Benvingudes les reivindicacions socials de nou a Catalunya, és el retorn de la realitat. Que durin !!!