Aquest any 1975 es
compleix el 50 aniversari de la “ruptura sindical” del sindicalisme franquista
amb la conquesta per part de CCOO principalment juntament amb
la HOAC i USO de les estructures del sindicat vertical franquista.
L'assalt del sindicalisme democràtic i de
classe va arraconar les
estructures verticalistes i va ser el primer espai de llibertat conquerit
per a la democràcia. Com ja he comentat en un altre article la ruptura sindical
va precedir a la política que no va arribar fins molt entrat l'any 1977.
Ara el que seria
interessant és extreure lliçons per al present de l'actualització de les
característiques d'aquell moviment sindical. No hi ha dubte que en les
eleccions sindicals del 1975 es va demostrar la força i la implantació del
sindicalisme entre la classe treballadora. És evident que la comparació amb
l'actualitat és impossible però sí que podem extreure algunes conclusions.
El sindicalisme a l’any 1975 tenia una forta vinculació amb la
classe treballadora, en l'actualitat la força del sindicalisme de classe és
molt més important tant en afiliació com en força electoral. No obstant això,
en aquells difícils moments el sindicalisme havia de plantejar propostes clares
i senzilles per tal d’aconseguir l'adhesió d'una classe treballadora sotmesa a
les lleis de la dictadura.
Per tant calia que
l'actuació dels sindicalistes i els seus missatges fossin clars, concisos i
comprensibles per al conjunt dels treballadors. Una relació pròxima amb
propostes i conceptes molt concrets i fàcilment comprensibles. Aquestes
propostes plantejaven reivindicacions molt lligades a la situació concreta de
les persones treballadores amb plantejaments més amplis i de caràcter polític
que contextualitzaven les mancances derivades de la dictadura política.
Eren plantejaments
concrets i pedagògics fàcilment comprensibles, les reivindicacions laborals es
contextualitzaven respecte a la pròpia existència d'un règim dictatorial i
repressor al servei del capital. I això va portar a mobilitzar en les eleccions
sindicals del 1975 a una gran part de la classe treballadora que va votar les Candidatures Unitàries Democràtiques
l'objectiu de les quals era introduir-se en el “Sindicat Vertical Franquista”
per a derruir-lo des de dins.
D'aquella experiència
podem extreure conclusions per a un moment com l'actual de canvis estructurals
en el panorama laboral derivats dels canvis no sols tecnològics sinó en la
pròpia terciarització i fragmentació del món laboral.
El sindicalisme de
classe té avui un gran potencial d’afiliació i una important
representativitat, però té un repte molt important i és mantenir i reforçar la
seva vinculació directa no només amb la seva afiliació sinó també amb el
conjunt dels seus representats.
Hem d'entendre que
l'organització sindical, i parlaré específicament de la que conec millor com
són les Comissions Obreres, té una capacitat d'anàlisi i de plantejaments que
considero que la conformen com el principal “intel·lectual orgànic
col·lectiu” del nostre país. El sindicat no sols es dedica a les seves
tasques tradicionals de defensar els interessos dels seus afiliats i dels
treballadors en les diferents empreses, sectors i en general, sinó que també és
capaç d'elaborar propostes sobre altres temes generals que superen el seu
estricte àmbit laboral.
És així com el
sindicat té propostes clares sobre temes com les prestacions socials, sobre el
manteniment del sistema de pensions i altres més generals com pot ser el cas
del problema de l'habitatge entre molts altres.
No obstant això, el
sindicalisme ha de ser capaç no sols d'elaborar propostes socials sinó també de
donar-los la difusió necessària. El sindicat sap difondre les seves propostes
referents al sector o l'empresa en temes
com la negociació col·lectiva o la pròpia situació econòmica i social de
l'empresa o el sector del que es tracti divulgant-les mitjançant informacions o
pel treball dels delegats o delegades sindicals. De la mateixa manera seria
important difondre les seves posicions sobre per exemple com donar sortida a
l'atur juvenil o com he referit anteriorment el problema de l'habitatge.
De res serveix una
bona anàlisi i proposta si aquesta després no es difon adequadament. Primer
entre l'estructura sindical, la representació i l'afiliació, i després entre el
conjunt dels treballadors. Sense difusió ni informació les propostes perden la major
part de la seva eficàcia. I en aquest sentit el sindicalisme té un dèficit.
Tenim organització, tenim bones propostes, ara cal que els aspectes principals
de les mateixes arribin al conjunt de les persones vinculades amb el sindicat.
CCOO té més d'un
milió cent mil persones afiliades, UGT prop del milió. Només a Catalunya CCOO
va obtenir més d'un milió i mig de vots en les eleccions sindicals i la seva
representació en el conjunt de l'estat és de més del 35% dels delegats elegits.
Aquestes dades ens donen una breu pinzellada del seu nivell d'implantació i
representació.
Però el sindicalisme
no ha de tenir un paper tan sols referent a la representació a nivell de la
negociació col·lectiva i la representació laboral en les empreses i a nivell
institucional en les negociacions amb el Govern. El sindicalisme de classe com
a principal agent social existent al país ha de plantejar les seves propostes
en l'àmbit sociopolític i institucional, per a aconseguir canvis que beneficiïn
al conjunt no sols de les persones treballadores sinó al conjunt de la
societat.
I en aquest sentit ha
de reforçar la seva vinculació amb les seves pròpies estructures sindicals i
amb el conjunt dels afiliats i el conjunt dels treballadors i la societat en
general. Per a això i per a reforçar-se en plantejar temes dels quals ja té propostes
elaborades com a alternatives a l'actual problema d'habitatge, o la
reivindicació de la participació dels treballadors en la gestió de les
empreses, ha d'efectuar una labor divulgativa de les seves propostes entre les
seves pròpies bases i en el conjunt de la societat.
És en aquest sentit
que s'han d'extreure lliçons de l'actuació del sindicat en la seva lluita
contra el franquisme i l'èxit de la campanya a favor de les Candidatures
Unitàries i Democràtiques en el seu assalt a l'estructura franquista del
Sindicat Vertical que sens dubte va ser la primera victòria democràtica enfront
de la dictadura i l'inici del procés cap a una societat plenament democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada