JUNTS O EL CAMÍ A LA IRRELLEVÀNCIA

JUNTS: Nogueras, Puigdemont i Turull

 

Junts el partit de Puigdemont, hereu del que va ser en el passat l'omnipresent partit de Jordi Pujol, CiU, no acaba de trobar una nova estratègia després de la seva aventura fallida del “Procés”.

Durant més de 10 anys embarcats en una aventura que no anava enlloc, sobre una il·lusòria “independència” que ningú des d'una neutralitat real podia creure factible, i durant els quals va tenir lloc la declaració per part de Rajoy de l'article 155, i la fugida de Puigdemont a Waterloo.

Amb l'arribada al poder del Govern Progressista i l'aprovació de l'Amnistia, els polítics presos van sortir al carrer i la “epopeia independentista” va començar a diluir-se en la major part de la societat catalana.

ERC va semblar entendre la lliçó i va reajustar la seva política, més en la seva pràctica que en el seu llenguatge i es va aprestar a reconduir la seva política mitjançant una negociació política amb el govern de progrés convertint-se en part dels suports del nou govern en minoria d'Espanya.

Junts malgrat votar la investidura sempre s'ha mostrat reticent a la col·laboració amb el govern mantenint un discurs inflamat moltes vegades contradictori amb la seva pròpia actuació en les votacions al Congrés.

En el moment actual Junts ha perdut una gran part del capital del pujolisme. Els seus resultats electorals van constantment a la baixa, tant a les eleccions estatals com a les catalanes i les municipals.

Està duent a terme un clar procés de dretanització declarada molt diferent del discurs ambigu del pujolisme, malgrat que la seva pràctica clarament dretana sigui la mateixa.

Únicament té la referència de la patronal Foment del Treball, en aquests moments en posicions més dures que la pròpia CEOE.

En l'àmbit del Parlament de Catalunya el seu paper és nul. El Govern del PSC té uns clars referents en ERC i els “Comuns”, no precisa de Junts per a res i es queda a l'oposició amb altres forces amb les quals no té futur conjunt com són el PP, Vox i Aliança Catalana.

Enfront del bloc dels partits d'esquerra, on es pot incloure a la Cup, el bloc de partits de la dreta opositora són un tots contra tots. I especialment en el cas de Junts amb una força emergent, com és Aliança, que està disposada a disputar i arrabassar-li en la mesura del possible el seu paper de referent de la dreta independentista.

Junts no pot pactar amb les altres forces de la dreta, ni amb PP ni Vox, que no comparteixen el seu nacionalisme català, ni amb Aliança Catalana que persegueix amb més radicalitat competir amb l'electorat de la dreta catalana cada cop més conservador i intransigent en temes com la immigració. Tot això provoca que Junts es vegi forçada a radicalitzar-se cap a aquestes polítiques del seu competidor. Però tothom és conscient que entre l'original i la còpia acostuma a guanyar l'original. I en aquest cas pel que fa a independentisme, racisme i polítiques islamofóbicas i antiimmigració Aliança sempre serà més clara que Junts i per tant tractarà de limitar-li el seu espai polític.

La base electoral de Junts és clarament ruralista. A nivell municipal el seu millor resultat l'obté en Sant Cugat, la dotzena ciutat de Catalunya, i la majoria de les alcaldies de Junts estan en petits o mitjans pobles fonamentalment de Girona, Lleida o Tarragona. És a dir, sempre ha estat la Catalunya més rural on en el passat creixien els “carlistes” i on encara hi ha un somni d'una Catalunya inexistent en l'actualitat. Tinguem en compte que els més radicals dels independentistes titllaven de “colons” els emigrants arribats en els primers anys cinquanta del Segle XX. Això ens porta a entendre com veuen ells  la nova immigració d'altres països. I tot això malgrat que els necessiten per als seus camps i indústries. En pobles de Lleida o Girona els agradaria que els immigrants existissin de dia per a treballar els seus camps o empreses, però no els voldrien veure pels seus pobles després de la feina. És a dir, és un tipus de nacionalisme, que fins ara votava a Junts, racista per expressar-ho clarament.

I és aquest electorat que pot ser fàcilment presa d'un partit clarament independentista i clarament xenòfob com és Aliança Catalana que planteja sense embuts les seves propostes xenòfobes i que en el camp polític només planteja presentar-se en eleccions catalanes, autonòmiques i municipals, rebutjant presentar-se al Congrés dels Diputats.

D'altra banda, Junts té dificultats en l'àmbit estatal. El seu vot servirà per a alguna cosa?

Si descarta el vot a l'esquerra, que vulguin o no els ha permès fer política en el Congrés i que ha aconseguit avançar en temes per a la normalització dels independentistes: Que els queda?

Un PP lligat per força amb Vox és una alternativa per a Junts? No ho sembla, i si això és així, per a què serveix votar a Junts en unes futures eleccions generals? I en l'àmbit català ara han d'afrontar la competència d'una líder com Silvia Orriols que té un discurs radical més clar en el seu reaccionarisme i en el seu independentisme i que Junts no pot superar i que li pot costar bona part del seu graner de vots en les zones rurals i a les ciutats mitjanes.

Difícil situació per a un partit que és hereu de la Convergència de Jordi Pujol que va mantenir la seva hegemonia omnipresent durant dècades.