LA CAVERNA DEL FUTBOL MASCULÍ PROFESSIONAL

 

Alexia Putellas i Megan Rapinoe: dos exemples

nuevatribuna/6 DE SEPTIEMBRE DE 2023,

No hi ha dubte de l'èxit de la selecció femenina de futbol en l'últim mundial. Va demostrar dins del camp la complicitat d'un conjunt de jugadores que amb el seu esforç i exemple van donar relleu al nivell d'Espanya en l'àmbit del futbol femení.

El que ha estat un èxit sense precedents s'ha vist entelat per la nefasta i criticable conducta masclista del President de la Federació Luis Rubiales. I posteriorment per la infamant Assemblea de la RFEF amb una bona part dels seus  acòlits  aplaudint dempeus el vergonyós discurs encara més masclista del seu President.

La immediata reacció de les jugadores i del conjunt del futbol femení nacional i internacional ha estat radical. El “es va acabar” de Alexia Putellas es va convertir en un crit i sentir generalitzat del col·lectiu femení de futbolistes, del feminisme en general i de bona part de la ciutadania i la seva notable repercussió internacional.

No obstant això s'ha notat un silenci profund i indignant del futbol professional masculí, excepte algunes excepcions. Per què d'aquest silenci? Sens dubte hi ha una explicació sociològica clara. Els jugadors de futbol professional, especialment la seva elit semblen viure en un món a part, en gran part derivat de la compra que es fa de les seves voluntats pels milionaris salaris que perceben. I això no es concep sense la participació dels propis clubs que els tenen com a “esclaus d'or”, així com les complicitats del ressò mediàtic que el futbol masculí té en els mitjans de comunicació clarament partidistes i dedicats a inflamar a les aficions particulars i a enaltir o destruir segons convingui la imatge dels futbolistes. I evidentment això sustentat en multitudinàries aficions que enalteixen als seus “herois” i vituperen i moltes vegades insulten de manera grollera els seus rivals.

L'esport professional i especialment el futbol compleix una funció similar al “circ romà” calmar els baixos instints de les masses que si no és així potser podrien desviar la seva mirada cap a altres temes que els afecten de forma més profunda.

És així que contemplem com als “ídols del futbol” se'ls perdona tot. Hem vist de manera reiterada com  membres de l'elit són jutjats per actuacions il·legals referides en molts casos al no compliment de les seves obligacions fiscals i els veiem victorejats per una plebe, amb molts menys recursos, que donarà suport al seu “heroi”.

Els ídols del futbol semblen viure en una altra dimensió. Excepte honroses excepcions són incapaços de posicionar-se davant els greus problemes que afecten la societat. Renuncien a expressar les seves opinions o punts de vista sobre la realitat del món en el qual viuen per a atrinxerar-se en les seves còmodes “gàbies d'or”. Per exemple ens podríem preguntar: Quina és la raó per la qual no hi ha casos sobre l'existència de “homosexuals” en el món del futbol? Quan és evident que existeixen però no poden mostrar el que són per por de les repercussions públiques. Cosa que no passa en el món del futbol femení mundial.

Les dones han donat un exemple que ells són incapaços de donar. Pot ser que això sigui pel fet que les seves condicions econòmiques i professionals no són ni molt menys les dels homes i això comporta una molt diferent opinió sobre la realitat. Podríem dir que la seva menor professionalitat els permet ser més humanes. I ara tornen a demostrar-ho al convocar dues jornades de vaga per reivindicar uns millors salaris.

L'RFEF fa temps que deixa molt a desitjar. Observem simplement un exemple la reestructuració de la celebració de la Supercopa d'Espanya. En principi era una competició molt senzilla, el campió de la Lliga contra el campió de la Copa i es celebrava en algun dels camps de la Primera Divisió espanyola. Amb la reforma de Rubiales ja no són els dos campions, sinó campions i subcampions per a garantir que sempre siguin presents el FC Barcelona i el Reial Madrid i la celebració de la competició es trasllada a un escenari tan espanyol com Aràbia Saudita un país model de democràcia. Però és que Aràbia Saudita paga milions que s'embutxaca l'intermediari, l'RFEF i especialment els dos clubs al·ludits al marge de quin hagi estat la seva classificació en les citades competicions. Així s'ha donat l'escàndol que el campió de Copa o de Lliga ha cobrat menys que els dos grans clubs. I el més important aquests ingressos han permès que el President de la RFEF s'hagi pujat els seus emoluments a nivells indignants. I com són empreses privades és difícil intervenir-les des del poder polític.

En aquests moments ha quedat aclarida l'obsolescència d'unes estructures federatives que són un niu de corrupteles i favors creuats entre els seus components. I això no es dona només en el cas del futbol sinó inclou molts altres àmbits esportius nacionals i internacionals. No creguem que les corrupteles i la situació interna de la RFEF és diferent de les de la UEFA o la FIFA que ja en anteriors ocasions han estat objecte de casos de corrupció que s'han saldat amb dimissions sense solucionar el fons del problema que és la seva pròpia constitució interna clientelista. I parlant del Futbol professional no oblidem  un altre participant igualment fosc La LLIGA.

I no sols és el món del futbol. Si mirem a altres institucions com les relacionades amb l'olimpisme la situació d'obscurantisme, corrupteles i amiguisme es multiplica per la quantitat de diners que mouen. Algú creu que el Comitè Olímpic Internacional (COI) no està basat en la corrupció interna. Algú creu que els membres de la direcció del COE (Comitè Olímpic Espanyol) no es trien per cooptació. Tot esport professional està d'una forma o una altra enfangat i quan major importància té l'organització major és el seu grau de corrupció i de degeneració.

Lamentablement l'organització de l'esport viu de l'esforç dels esportistes que mereixen tota la nostra consideració i que són la cara de l'esport que tots admirem. Però al seu voltant es teixeixen unes complexes xarxes de complicitats en les seves formes organitzatives que són la creu d'interessos que poc tenen a veure amb l'esperit de l'esport i de l'antic olimpisme.