UNA LEGISLATURA AMB DIFICIL PERSPECTIVA

nuevatribuna/ 23 DE AGOSTO DE 2023,

La recentment iniciada legislatura té un recorregut de difícil predicció. Els resultats electorals només deixen alguna certesa i molts interrogants.

Pot ser que l'única cosa clara sigui que la dreta i la ultradreta tenen pràcticament impossible governar. Però també és clar que el camí d'un possible govern d'esquerres no serà en absolut gens fàcil ni tranquil.

El fet que l'independentisme català, en el seu pitjor moment electoral sigui necessari i imprescindible per al desenvolupament de la legislatura en el Congrés planteja ja una infinitat d'interrogants. Tot això sense comptar que el Senat en mans de les dretes és un altre element a considerar.

En les eleccions del 23 de juliol l'esquerra va tenir una majoria clara a Catalunya amb 26 diputats entre el PSC i SUMAR (en conjunt 1.706.554 vots. En les del 2019 van obtenir 19 diputats i 1.243.839 vots). Per la seva part els partits independentistes ERC, JUNTS i la CUP van obtenir 14 diputats enfront de 23 en el 2019 (i en vots 954.311 mentre en el 2019 obtenien 1.652.055. És a dir han perdut 697.744 votants). És per això que és totalment erroni a la vista dels resultats equiparar els independentistes amb la ciutadania de Catalunya que majoritàriament ha votat els partits d'esquerres en un 48,53% front al 27,42 que ha votat  les opcions independentistes incloent la CUP.

És interessant tenir en compte els resultats de Catalunya per a valorar com pot ser la posició tant d'ERC com de Junts. Tots dos tenen molt a perdre en una repetició electoral, però alhora la seva competició per saber quin d'ells és hegemònic en aquest espai pot provocar més d'un problema.

La composició del Congrés fa difícil no sols la investidura sinó també la pròpia governança normal de la legislatura. Els plantejaments que especialment pot fer Junts, però també ERC, poden fer naufragar en qualsevol moment, és a dir des del seu propi inici, la legislatura.

La qüestió catalana és un problema però ho és no sols a Catalunya sinó en el conjunt de l'Estat. No són comprensibles els resultats en les autonòmiques favorables a les forces de la dreta i la ultradreta sense entendre la demagògia que s'ha fet contra el Govern Progressista de coalició i la seva aliança amb l'anti-Espanya de “colpistes i terroristes”. Enfront d'això i  la demagògia que comporta només cal observar el resultat que l'aplicació d'accions de desinflamació política ha obtingut en la societat catalana, especialment entre els no independentistes.

Les polítiques han estat positives per a baixar el conflicte a Catalunya, la qual cosa ningú pot negar, i també ho han estat, encara que es negui, per al conjunt d'Espanya.

Però el que és clar és que en el cas de resultar triat un nou Govern de coalició de PSOE i SUMAR el seu camí estarà ple d'obstacles. I fonamentalment per a desenvolupar un programa de Govern progressista. Aquest govern pot avançar en el reconeixement de la diversitat en el conjunt de l'Estat però sempre tenint en compte el cost d'aquests passos. El Govern no podrà cedir davant les pretensions maximalistes dels partits independentistes catalans sinó en tot cas haurà de fer aquells passos que dins de la legalitat constitucional siguin factibles i això serà possible si en les dues faccions de l'independentisme impera el pragmatisme i no se situen en una carrera de qui és més radical.

Crec que els partits independentistes haurien d'aprendre de la manera d'actuar dels partits nacionalistes bascos. Tant del pragmatisme tradicional del PNB com de la forma institucional d'actuar de EHBildu que hauria de ser un exemple per als partits nacionalistes catalans, especialment per l’autoproclamat d'esquerres com és ERC. També han de reflexionar sobre el vot dels catalans que en cas de provocar noves eleccions i donar noves possibilitats al PP els podrien fer pagar el seu comportament irresponsable.

Però és que al marge de les demandes independentistes el nou Govern tindrà difícil desenvolupar un programa avançat socialment perquè la cambra legislativa és majoritàriament de dretes. JUNTS és un partit de dretes hereu es vulgui o no de l'extinta Convergència. Per tant serà difícil aprovar nova legislació especialment social i econòmica de caràcter progressista.

Tot això amb la relació més positiva que no vol dir diferencial d'acord amb el seu propi fet existencial dels dos partits del Govern. En aquest sentit sembla que es planteja una possible legislatura de major unitat i menys soroll, esperant que els cinc diputats de PODEMOS no decideixin anar per lliure i no només provoquin problemes dins de SUMAR sinó en l'àmbit polític, però haurien de tenir en compte que anar contra la història pot significar accelerar la seva extinció.

En definitiva aquí s'ha tractat de plasmar les dificultats que tindrà una legislatura amb números ajustats no sols per a la investidura sinó per al procés legislatiu la qual cosa podria abocar al govern a dur a terme una tasca de gestionar a fons l'abundant legislació procedent del període anterior i treure-li tot el profit necessari de cara a la ciutadania abans de tornar a anar a un possible nou procés electoral passat un període de temps. Especialment davant la impossibilitat d'una aprovació pressupostària per bloqueig del Senat al “sostre de despesa”, sempre que no s'hagi efectuat una nova llei que elimini aquesta possibilitat de bloqueig.

Malgrat tot esperem a veure com s'inicia la legislatura i si els actors polítics necessaris per a fer possible la continuïtat d'un Govern de Coalició Progressista es comporten amb el necessari grau de responsabilitat.