 |
| Grecia: Manifestació contra la Reforma Laboral |
nuevatribuna/29 DE SEPTIEMBRE DE 2023
El govern de dretes grec de Nova Democràcia ha aprovat una Reforma Laboral que significa un pas enrere referent als drets laborals. La Reforma de Mitsotakis de Nova Democràcia significa una reculada abusiva i que va en contra del camí que s'està recorrent a la UE. No sols atempta contra el dret de la Jornada Laboral sinó que impedeix en la pràctica tota possibilitat de conciliació familiar.
La Reforma permet
als empresaris establir un sisè dia laboral variant els horaris laborals per a
adaptar-los a les necessitats de la producció. Així mateix la reforma permet
que el treballador simultaniegi el seu primer treball amb un altre de fins a 5
hores, cosa que significaria 13 hores diàries. D'aquest segon treball podria
ser acomiadat sense dret a indemnització.
D'altra banda
s'estableixen uns nous “contractes de
guàrdia” en els quals el treballador estarà sempre a la disposició de
l'ocupador que podrà variar els seus horaris amb només 24 hores de preavís.
També els treballadors podran ser acomiadats sense previ avis i sense
indemnització durant el primer any de treball.
Així mateix es
limita el dret de vaga en poder sancionar als piquets sindicals si impedeixen
l'entrada o sortida amb penes de fins a sis mesos de presó i 5.000 euros de
multa.
Aquesta
contrareforma laboral qualificada de “esclavista”
va en contra de totes les tendències europees que plantegen una millora de la
qualitat de la producció i els serveis mitjançant la compatibilitat de la productivitat
i la rendibilitat amb la millora de les condicions laborals amb especial
referència a la conciliació laboral, Un exemple d'això seria la Reforma Laboral
efectuada a Espanya amb l'acord
d'empresaris i sindicats aprovat pel Parlament.
Per la seva part
la retrògrada Reforma Laboral grega ha recollit les enhorabones dels
mercats especulatius internacionals i les famoses empreses de “ràting” les que sempre premien les
regressions en les polítiques laborals.
No obstant això
alguna responsabilitat té la societat grega que sembla no aprendre de la
història. El que no pot fer-se és votar a un govern de dretes i després
exclamar-se per les seves actuacions. I especialment Grècia hauria de saber-ho analitzant la seva recent història.
Els governs de la
dreta de Nova Democràcia són els principals responsables de la gran crisi grega
que va esclatar a partir del 2009. Al gener de 2010 la Comissió Europea acusà a
Grècia d'irregularitats sistemàtiques en l'enviament de les seves dades
fiscals. El grup Goldman Sachs va estar involucrat en aquesta
falsificació i va ajudar a amagar el
dèficit real dels comptes grecs. Cal destacar que el llavors President del Banc
Central Europeu, Mario Draghi, havia estat càrrec operatiu d'aquest banc en el
període de l'ocultació del dèficit.
Davant d’això es va
generar la por a la UE i especialment a Berlín de que Grècia fos capaç de
reconduir la seva situació i posés en qüestió l'estabilitat de l'Eurozona i de
l'euro.
Les pressions cada
vegada majors i un pla de rescat draconià per part de la Unió Europea
encapçalada per Alemanya va comportar una crisi social a Grècia i un clima
d'indignació entre la seva població que es veia castigada per les il·legalitats
d'uns governs corruptes. Tot això va comportar l'arribada al poder
de Syriza i Alexis Tsipras en 2015.
No hi ha dubte que
al marge de la situació delicada l'elecció del govern d'esquerres va provocar
una radicalització en la posició alemanya i per tant del conjunt de la UE, i va
donar principi a la política del “austericidi”.
El Govern
de Syriza va intentar negociar amb la “Troika” però tots els intents d'acostament van ser inútils. Ja no
es tractava d'una qüestió econòmica i es va exigir al govern grec una rendició
sense condicions o en cas contrari li varen ensenyar la porta cap a la sortida
de la “zona euro” i un suposat retorn al “dracma”.
Enfront d'aquesta
situació Tsipras i Syriza van intentar un últim intent de
fer entendre a la UE la necessitat d'una
negociació diferent dels termes del rescat i per a això va organitzar un
referèndum sobre l'acceptació del “Diktat
europeu”. Sens dubte Tsipras va intentar que Europa fos conscient
del sentir democràtic del poble grec i fos sensible a la voluntat democràtica
del país. El referèndum va ser un èxit del “No”
al rescat. Malgrat això Merkel i la UE no estaven disposats a deixar-se
impressionar per la voluntat democràtica dels grecs i van endurir les
condicions del rescat.
El problema no era
ja econòmic sinó d'enfrontament polític. Alemanya no podia tolerar les
exigències d'un “nan econòmic” com
Grècia dirigit per un “neo-comunista”.
No obstant això Tsipras no es va limitar a efectuar l'exercici
democràtic del referèndum sinó que va plantejar un paquet alternatiu per a
modificar els termes del rescat plantejant una àmplia proposta alternativa on
es contemplava una àmplia proposta de reformes tributàries i ajustos de la
despesa governamental. La base de la proposta no impugnava el rescat sinó els
seus aspectes més lesius per a la major part de la societat grega. Així per
exemple es plantejava una reforma tributària sobre els sectors més rics a canvi
d'evitar la retallada en unes pensions ja de per si baixes. El “NO de la Troika” va ser radical imposant
condicions encara més exigents que les anteriors al Referèndum. Just a això va
iniciar mesures més cruentes com deixar de facilitar euros als bancs grecs que
van haver de tancar les seves portes efectuant una asfíxia econòmica a Grècia.
Davant aquesta
situació Tsipras es va enfrontar als que dins
de Syriza volien mantenir l'enfrontament i fins i tot optar per
l'opció de tornar a l'antiga moneda grega el Dracma. No obstant
això Tsipras i la majoria del partit va optar per l'opció més qüestionada
ideològicament però la millor per al
país. Tsipras va acceptar negociar el rescat a partir de la
consideració de que l'aplicació per part de Syriza seria millor que
deixar-lo a la gestió d'un altre partit amb menor sensibilitat social.
Tsipras va
convocar noves eleccions i les va guanyar novament i a partir d’aquí es va
centrar a aconseguir l'aplicació més suau possible del pla de rescat. No
obstant això, malgrat ser el millor pel país, va haver de carregar amb el pes
de la derrota enfront de la UE.
Malgrat
això Tsipras encara reservava una nova prova de la seva claredat
ideològica i la capacitat per a enfrontar temes conflictius. En aquest segon
mandat i malgrat el pes del nacionalisme a Grècia va aconseguir un acord
històric de reconciliació amb l'estat de Macedònia que a conseqüència de
l'acord es va transformar a Macedònia del Nord i acabant amb un persistent
estat de tensió entre països veïns que no es reconeixien.
A la vista de
l'actual situació de Grècia és impossible no observar amb nostàlgia a
Alexis Tsipras un dirigent polític d'esquerres coherent que sempre va
saber posar per davant el seu deure cap als seus compatriotes.
Especialment
important és recalcar la seva actitud d'afrontar les dificultats davant dels
que sempre volen quedar bé encara que sigui a costa d'aquells als quals diuen
representar.
 |
| Alexis Tsipras, la honestetat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada