DOÑAÑA AVUI |
nuevatribuna/ 22 DE ABRIL DE 2023
Aquesta situació està
perjudicant de manera greu Doñana i els
seus aiguamolls així com la fauna
permanent i la de les migracions que utilitzen l'aigua de Doñana. Aquesta
situació dura ja més de vuit anys i en aquest moment el 59% de les llacunes
porten més de 10 anys sense inundar-se.
La Comissió Europea
va obrir un expedient a Espanya per aquesta situació a l’any 2014, i en el 2021
el Tribunal de Justícia de la UE va determinar que les “extraccions desmesurades d'aigua
subterrània” a l'Espai Natural de Doñana incomplien el dret comunitari,
en concret, les Directives Marc de l'Aigua i Hàbitats, per la qual cosa va condemnar l'estat espanyol que és responsable
l'extracció d'aigües il·legals que alteren els hàbitats protegits.
Malgrat això cap
autoritat ni autonòmica ni estatal ha actuat enfront de les explotacions
il·legals per tant hi ha responsabilitats compartides.
No obstant això ara
s'ha fet un pas més en el deteriorament del que resta del Parc de Doñana. El PP
a Andalusia amb el suport de VOX ha presentat un projecte legislatiu que
comporta la legalització de les explotacions il·legals, sota el subterfugi que
només podrien accedir a la utilització d'aigües de superfície, cosa ara com ara
inimaginable.
El projecte
planteja que les finques il·legals que no tenen drets d'aigua es converteixin en regables.
Això podria afectar unes 600 explotacions ara il·legals que serien legalitzades
i podrien demandar concessions d'aigua a la Confederació Hidrogràfica,
dependent del Ministeri de Transició Ecològica, que difícilment li ho
concediria en aquests moments d'extrema sequera, però malgrat tot se situarien
en igualtat amb les explotacions avui legals. Cal assenyalar que la Junta, el
PP i VOX en cap moment exigeixen el tancament dels pous il·legals.
Les associacions de
defensa de la natura i l'oposició política a Andalusia denuncien que l'actuació
de la Junta de Juan Manuel Moreno “aprofita
per a indultar dècades de robatori sistemàtic de l'aigua del Parc Nacional
alhora que encoratja nous saquejos”.
Aquesta nova llei de regadius posa en perill definitivament un dels espais
naturals més valuosos d'Europa i el món.
La Comissió Europea
ja ha reaccionat amb un dur comunicat en el qual assenyala que “De
prosperar la tramitació d'aquesta proposta en els termes que han estat anunciats,
s'estaria produint una violació flagrant del que es disposa en la sentència del
Tribunal de Justícia” i per tant
adoptarà “totes les mesures necessàries,
incloent-hi la interposició d'un nou recurs davant el Tribunal de Justícia de
la UE en el qual sol·licitaria la imposició de sancions pecuniàries”.
Sancions
econòmiques que no s'aplicarien a Andalusia sinó a l'Estat Espanyol. Enfront
d'això el Govern de Pedro Sánchez ha plantejat que recorrerà al Tribunal
Constitucional quan s'aprovi la norma.
Creiem que la
reacció del Govern de Pedro Sánchez és positiva però insuficient. Recórrer la
norma pot aturar de moment un procés de legalització dels cultius il·legals
però no soluciona el problema real que és el saqueig permanent dels aiguamolls
o les llacunes de Doñana.
Sense exageració
podem dir que el que s'està donant a Andalusia és un desafiament per part de la
Junta d'Andalusia que no tan sols no actua contra unes extraccions il·legals sinó
que mitjançant un projecte legislatiu les
legalitza tot actuant contra les
regulacions no sols espanyoles sinó europees.
Enfront d'això cal
actuar amb major contundència. La constitució li dona al Govern un instrument
per a fer front al desafiament del govern de la Junta i fer-li complir la llei
i aquest és l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.
L'esment del 155
pot semblar exagerat però és una norma legislativa que abans del cas més
emblemàtic de la seva aplicació a Catalunya en el 2017 ja s'havia plantejat en
1989 quan el Govern de Canàries es va negar a acceptar la supressió d'aranzels
que comportava l'adhesió a la UE. Finalment una negociació va evitar la seva aplicació.
L'aplicació del 155
no pressuposa anul·lar l'autonomia, com va succeir en el cas extrem de Catalunya,
sinó que es pot aplicar per a obligar a complir les normes legals o restringir
alguna de les competències del govern autonòmic durant un temps determinat per
a fer complir la llei. Amb això el Govern de l'Estat podria fer-se càrrec de
les competències afectades, evitar el canvi legislatiu que PP i Vox pretenen
efectuar i posar fi a les explotacions il·legals mitjançant les polítiques que
calgui efectuar. Tot això en defensa dels interessos del conjunt de l'Estat i
la seva ciutadania.
Cal recordar que és
el que estableix l'article 155 de la Constitució Espanyola “Si
una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres
lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument a l'interès
general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat
Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del
Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al
compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat
interès general.” Com pot comprovar-se és una norma que s’adiu
clarament amb la situació creada a Andalusia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada