EL PP EN “LA CAVERNA”

 

FEIJOO I AYUSO: "lA CAVERNA"

nuevatribuna/10 DE DICIEMBRE DE 2022

Ja fa dècades que el PP ha demostrat que no és un partit propi de la dreta democràtica europea. No hem d'oblidar que el PP és fill de la transformació de l'Aliança Popular de Fraga i no del CDS de Suarez, que va ser possiblement l'única opció de centre dreta a l'Espanya democràtica.

Ja vàrem viure amb el PP d'Aznar la vergonyosa actuació en el moment dels atemptats de l’11-M a Madrid que va pretendre capitalitzar adjudicant-los a ETA quan ja sabia que era un atemptat islamista “gihadista”. Malgrat això i durant anys el PP es va atrinxerar a no acceptar la realitat i va continuar amb la seva referència a una línia no seguida per la policia que portava a ETA.

El PP, ara tan intransigent, no vol recordar les negociacions d'Aznar amb ETA denominada per ell com a Moviment d'Alliberament basc, ni el trasllat massiu en aquella època de presos etarres a Euskadi. El PP té molta facilitat per a oblidar la història. I especialment no poden assumir que fos un govern socialista, el de Zapatero, el que aconseguís la desaparició de la banda terrorista.

Després de la nefasta i corrupta etapa de Rajoy, el nou PP amb Casado va mantenir una estratègia de confrontació furibunda enfront el Govern de coalició progressista qualificat des del primer moment de “il·legítim” i especialment per la presència de “comunistes, filo-etarres i independentistes” en el bloc d'investidura.

Finalment el cop d'estat dins del PP, ajudat  pels barons i la dreta mediàtica va defenestrar  Casado, per la seva acusació de corrupció a Ayuso, i va entronitzar  Núñez Feijóo. Aquest va ser presentat com a un líder preparat, moderat i negociador que és el que precisava el PP per a guanyar les eleccions alhora que arraconava a VOX.

Però poc ha durat la imatge de preparat, moderat i negociador, i és que la política estatal no és la de Galícia. Feijóo ha comès nombrosos errors en les seves declaracions especialment econòmiques i no ha tingut més remei que canviar de rumb. En principi va pretendre centrar-se en l'atac a la política econòmica del Govern de l'Estat defensant una baixada generalitzada d'impostos. El fracàs del govern conservador de Gran Bretanya que proposava aquesta política i que va tenir una efímera durada va obligar a tancar aquesta via. Malgrat això no ha acordat cap mesura econòmica de les plantejades per l'Executiu i aprovades pel Parlament. I això malgrat que el programa del govern en temes com la imposició especial a indústries energètiques o financeres té el suport de la Comissió Europea.

El PP i Feijóo qüestionen tant les bones dades econòmiques com el fet que Espanya tingui la inflació més baixa de la UE, o les millores en la creació d'ocupació impulsades per la Reforma Laboral. El PP ha insinuat fins i tot que les dades d'ocupació publicades podien estar manipulades malgrat que són les CCAA les que els defineixen.

Quant a la situació energetica el PP i Feijóo donen l'esquena a les evidències. Fins arribar a considerar negativa la “excepció ibèrica” en el tema energètic malgrat ser palpable que és en la península on millor s'afronta la pujada del preu de l'energia. En definitiva en temes econòmics, laborals i socials el PP segueix la política de negar la major i totes les dades objectives.

Així mateix el seu tarannà moderat i negociador va quedar en dubte en tancar tot diàleg sobre la renovació del Poder Judicial malgrat haver-lo acordat en la seva entrevista amb Pedro Sánchez. La seva excusa va ser plantejar que el Govern proposava revisar el delicte de sedició, quan era un tema ja sabut. I després va quedar claríssim que es va ser degut a la pressió dels barons, amb Ayuso al capdavant, i la dreta mediàtica que li va exigir no signar l'acord.

La no renovació del CGPJ que fa anys ve obstaculitzant el PP, primer amb Casado i ara amb Feijóo els situa fora de la legalitat constitucional. El PP que tant fa gala de defensar la Constitució l'està incomplint sistemàticament.

Ara quan el Govern ha nomenat dues persones rellevants ydel PSOE, amb bon o mal criteri, però d'acord amb la Llei com a membres del Tribunal Constitucional, Feijóo ha tret foc pels queixals i acusa l'Executiu de “un nou assalt a les institucions”, obviant els anys de bloqueig del CGPJ així com el boicot que aquest realitza al no nomenar els dos membres que li correspon triar per al TC. Feijóo no sols torna a l'oratòria de Casado sinó que la supera àmpliament, seguint la línia discursiva d'Ayuso, parla de “país a la vora del precipici” i de “el pitjor moment institucional des de 1978” obviant altres moments com el cop de Tejero en 1981 o la crisi de Catalunya del 2017, per posar només dos moments.

El PP de Feijóo ha retornat a la seva caverna reaccionària. Novament, i seguint a poca distància la batuta de la dreta mediàtica i a la Presidenta de la Comunitat de Madrid que sempre va un pas per davant, el PP i Feijóo ho tornen a centrar tot en els seus atacs al Govern “pitjor” de la història d'Espanya que vol destruir el propi estat amb la seva aliança amb “filo-etarres i separatistes catalans”. Acusant el Govern per tot encara que això comporti anar contra les evidències. Sobre la revisió del delicte de sedició el PP i Feijóo només veuen una nova cessió als independentistes que podran tornar a intentar trencar Espanya, quan en realitat del que es tracta és de situar el delicte de manera semblant al que tenen regulat els altres països de la UE i que permetrà en el seu moment poder sol·licitar extradicions que no siguin rebutjades per altres països. Com el Govern de coalició planteja de manera clara al PP: “Diguin si ara la situació a Catalunya està millor o no que en el 2017”

Però ells prefereixen fugir del debat de la realitat i tot el seu arsenal de virulència oral el centren en assenyalar que Sánchez va de bracet de “comunistes” i pacta amb els hereus de Batasuna i els independentistes del 1-O. Feijóo i el seu partit no tenen en compte dues coses: a) que els comunistes van ser una part fonamental en la transició i en la Constitució, cosa que no va ser AP; i b) que quan existia el terrorisme se li va combatre a partir de la premissa “que sense terrorisme ni violència totes les idees i projectes polítics són igualment defensables per les vies democràtiques” , sembla com si el PP enyorés  ETA.

Finalment dues consideracions, la primera sobre la farisaica posició del PP en relació a les sentències produïdes en la “Llei del només Sí que és Sí”. El PP i Feijóo acusen el govern i a la Ministra d'Igualtat de fer una llei que permet l'excarceració de violadors. La realitat és que les mitges veritats són mentides completes. En primer lloc al PP mai li han interessat les reivindicacions feministes, i d'altra banda ells són partidaris de lleis punitives. La Llei del Ministeri d'Igualtat és una bona Llei que millora la seguretat de les dones i pot haver tingut algun error respecte als efectes sobre les penes més baixes, però això no invalida el valor de les millores que té la Llei. La posició crítica dels conservadors contrasta amb el nul interès que van demostrar durant la tramitació de la llei, només es tracta de la crítica per la crítica aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”. No hi ha dubte que els errors s'arreglaran però no serà de la mà del PP que només busca el desgast del Govern de coalició.

Finalment el PP de Feijóo continua amb la seva tradicional oposició a la Llei de Memòria Democràtica. El PP sempre ha estat poc inclinat a les lleis memorialistes sobre els crims del franquisme i les seves repercussions en la societat espanyola. Per a ells tot això és de la “guerra de l'avi”, però les cunetes continuen plenes d'assassinats i els criminals i facciosos reposen en mausoleus. Mai hem sentit un reconeixement cap a les víctimes del franquisme, per a ells només existeixen les morts del terrorisme d'ETA que per cert pertanyen a tots. Fins i tot  les víctimes dels atemptats d'Atocha han estat víctimes de segona classe.

Per a tot hi ha una raó i és que en el fons el PP i els seus dirigents es consideren de manera vergonyant hereus dels “40 anys de pau” del franquisme i mai han aconseguit distanciar-se. Per això la seva escissió de Vox, a la qual d'altra banda el PP tracta de blanquejar, el reivindiquen clarament com a època de bonança, el mateix que fa Ayuso en acusar l'actual govern de ser el pitjor dels últims vuitanta anys (és a dir inclosa la dictadura).

En definitiva aquest PP de “la Caverna” és el que al costat de Vox es presentarà com a alternativa electoral. Fóra bo que cap progressista ho oblidés i els hi fes el joc dividint  les forces de progrés.