 |
| Stop a la guerra! |
No hi ha dubte de
qui és el país invasor: Rússia que s'ha transformat en un estat imperialista
autoritari sota la direcció d'un nou tsar. També hem de reconèixer que Ucraïna
és un país complex on ha escassejat la democràcia i ha predominat la corrupció
i el poder dels oligarques, on s'ha confrontat d'una forma gairebé permanent la
part occidental centrada en Kíev fortament nacionalista i la part est del país
pro-russa i centrada en el Donbass.
Al novembre de 2013
es produeix l'anomenada insurrecció del Maidan per part de
nacionalistes ucraïnesos a Kíev que destitueix el president Yanukovich,
fet que comporta la revolta en l'est del país i la presa de seus del govern per
partidaris pro-russos. Moment aprofitat per Rússia per a incorporar Crimea com a part de l'estat rus, (Crimea i la
base de Sebastopol havien estat des de temps ancestrals part de Rússia i van
ser transferides a Ucraïna en l'etapa soviètica durant el mandat
de Kruschev, nascut a Ucraïna). Això comporta durant el 2014 l'anomenada
guerra del Donbass entre l'exèrcit ucraïnès i milicians pro-russos en
el Donbass. Finalment s'aconsegueix un acord d'alto-el-foc, els anomenats
acords de Minsk II signats per Ucraïna, Rússia, Alemanya i França. No obstant
això aquest alto-el-foc dura poc, aquest mateix any Ucraïna es retira,
encoratjada pels EUA, dels acords i durant tots aquests anys els enfrontaments
han prosseguit deixant més de 14000 morts.
Aquests són els
antecedents previs a la invasió russa d'Ucraïna enguany. Una guerra en la qual
d'una forma o una altra s'ha involucrat a l'OTAN i amb ella la UE mitjançant el proveïment de tota mena de
tecnologia militar i suport logístic i d'intel·ligència a Ucraïna. Així mateix
s'han efectuat nombroses sancions econòmiques contra Rússia i els seus
dirigents que han estat contrarestades per la reducció del flux de petroli i
gas rus als països de la UE. La UE en aquesta ocasió ha supeditat tota la seva
autonomia política a les decisions de l'OTAN i fonamentalment al dictat dels
EUA. Això ha comportat que des de la part europea no s'hagi plantejat en cap
moment una política autònoma destinada a atallar el conflicte mitjançant
l'intent d'aconseguir un “alto-el-foc” que detingués l'actual cruenta i
mortífera guerra entre els dos països.
La UE hauria
d'invertir tots els seus esforços per tal d’aconseguir un alto-el-foc que
permeti una sortida negociada a la guerra que retorni la pau a Europa i la
seguretat a tots els països inclosa Rússia. S'ha de contribuir a l'ajuda a
Ucraïna sabent que la millor forma possible seria parant una guerra que ha
destruït el país i provocat milers de morts.
És evident que
aquest objectiu no és només en benefici d'Ucraïna sinó dels propis països de la
UE que s'han vist sacsejats per una crisi econòmica i energètica que està
qüestionant les pròpies bases de la Unió i que pot provocar un auge dels
diversos nacionalismes, com ja hem vist en alguns països, que pot comportar una
gangrena en el procés d'unificació social i política de la UE.
Hi ha des
d'Occident qui de manera irresponsable impulsa la idea que Ucraïna pot guanyar
aquesta guerra. És evident que això comportaria tenir un potencial bèl·lic i de
forces militars que encara no posseeix. I en el millor dels casos algú pensa
que Putin acceptaria sortir derrotat sense utilitzar abans tots els seus
recursos, inclosos els nuclears? No
podem oblidar que Putin es juga la seva pròpia supervivència política i inclús
la possibilitat d’una implosió de Rússia.
És necessària una
referència a fets del passat com va ser l'anomenada “crisi dels míssils” a Cuba
quan més a prop hem estat d'una guerra nuclear. Per la seva proximitat als
Estats Units aquests van considerar com una agressió l'existència de míssils
soviètics a Cuba, van establir un embargament per a evitar l'arribada d'un
comboi de vaixells soviètics rumb a Cuba. Finalment després d'uns tira i
afluixa on va arribar a plantejar-se el fantasma de la guerra nuclear va
prevaler la intel·ligència i totes dues parts van arribar a un acord, els
soviètics renunciaven a instal·lar els míssils i els americans acceptaven
l'existència de la Cuba socialista.
Ara es dona una
situació similar que no podem obviar. Rússia vol garanties que l'OTAN no
arribarà fins a les seves fronteres. Per això en els acords de Minsk es va
arribar a plantejar una Ucraïna neutral i federal que lamentablement no es va
concretar.
El que hauria de
ser clar per al conjunt de les societats europees és que aquesta guerra no
porta a enlloc. Que al marge del conflicte en un moment que hauria d'haver
estat el de la recuperació europea després de la pandèmia, el conflicte armat
ens ha afectat portant a les economies europees a una situació crítica i on es
comença a percebre que cadascú intenta sortir-se com pot. En aquests moments la
UE sofreix una falta de productes energètics que provenia de Rússia i ha de proveir-se
mitjançant la importació de gas liquat estatunidenc a un major preu. Els EUA
estimulen i dirigeixen l'ofensiva dels ucraïnesos tot involucrant els europeus
en la guerra però ells estan geogràficament lluny del conflicte. Però Rússia
està a Europa i els europeus, tots, estem sofrint i podem sofrir encara més els
efectes d'aquesta guerra, especialment quan es comença a considerar la
possibilitat utilització d'armes nuclears.
Lluitar per
aconseguir un alto-el-foc, fer tot el possible per part de la UE i altres
actors per aconseguir-lo, no significa deixar a Ucraïna, no significa acceptar
els fets consumats ni acceptar les cessions de territoris, només significa
parar la mort i la destrucció i obrir la porta al diàleg. I en aquest anhel per
aconseguir l'alto-el-foc segur que trobaríem suports en països importants, des
de la Xina a l'Índia o a Sud-àfrica o en multitud de nacions del Sud Global que
estan sofrint els efectes d'aquesta guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada