6 d’oct. 2022

LA GUERRA A UCRAÏNA, GANGRENA DE LA UE?

 

Stop a la guerra!
nuevatribuna/8 DE OCTUBRE DE 2022

La guerra a Ucraïna fruit de la invasió russa continua i no té l'aire de detenir-se. Fins al moment ningú ha fet cap pas per a intentar portar els contendents a una Taula de Negociació d'un “alto-el-foc”, el màxim possible avui dia. Un acord de pau és una cosa difícil d'albirar de moment però algú podria treballar per un alt el foc i molt especialment la UE afectada directament per la guerra a Ucraïna.

No hi ha dubte de qui és el país invasor: Rússia que s'ha transformat en un estat imperialista autoritari sota la direcció d'un nou tsar. També hem de reconèixer que Ucraïna és un país complex on ha escassejat la democràcia i ha predominat la corrupció i el poder dels oligarques, on s'ha confrontat d'una forma gairebé permanent la part occidental centrada en Kíev fortament nacionalista i la part est del país pro-russa i centrada en el Donbass.

Al novembre de 2013 es produeix l'anomenada insurrecció del Maidan per part de nacionalistes ucraïnesos a Kíev que destitueix el president Yanukovich, fet que comporta la revolta en l'est del país i la presa de seus del govern per partidaris pro-russos. Moment aprofitat per Rússia per a incorporar  Crimea com a part de l'estat rus, (Crimea i la base de Sebastopol havien estat des de temps ancestrals part de Rússia i van ser transferides a Ucraïna en l'etapa soviètica durant el mandat de Kruschev, nascut a Ucraïna). Això comporta durant el 2014 l'anomenada guerra del Donbass entre l'exèrcit ucraïnès i milicians pro-russos en el Donbass. Finalment s'aconsegueix un acord d'alto-el-foc, els anomenats acords de Minsk II signats per Ucraïna, Rússia, Alemanya i França. No obstant això aquest alto-el-foc dura poc, aquest mateix any Ucraïna es retira, encoratjada pels EUA, dels acords i durant tots aquests anys els enfrontaments han prosseguit deixant més de 14000 morts.

Aquests són els antecedents previs a la invasió russa d'Ucraïna enguany. Una guerra en la qual d'una forma o una altra s'ha involucrat a l'OTAN i amb ella  la UE mitjançant el proveïment de tota mena de tecnologia militar i suport logístic i d'intel·ligència a Ucraïna. Així mateix s'han efectuat nombroses sancions econòmiques contra Rússia i els seus dirigents que han estat contrarestades per la reducció del flux de petroli i gas rus als països de la UE. La UE en aquesta ocasió ha supeditat tota la seva autonomia política a les decisions de l'OTAN i fonamentalment al dictat dels EUA. Això ha comportat que des de la part europea no s'hagi plantejat en cap moment una política autònoma destinada a atallar el conflicte mitjançant l'intent d'aconseguir un “alto-el-foc” que detingués l'actual cruenta i mortífera guerra entre els dos països.

La UE hauria d'invertir tots els seus esforços per tal d’aconseguir un alto-el-foc que permeti una sortida negociada a la guerra que retorni la pau a Europa i la seguretat a tots els països inclosa Rússia. S'ha de contribuir a l'ajuda a Ucraïna sabent que la millor forma possible seria parant una guerra que ha destruït el país i provocat milers de morts.

És evident que aquest objectiu no és només en benefici d'Ucraïna sinó dels propis països de la UE que s'han vist sacsejats per una crisi econòmica i energètica que està qüestionant les pròpies bases de la Unió i que pot provocar un auge dels diversos nacionalismes, com ja hem vist en alguns països, que pot comportar una gangrena en el procés d'unificació social i política de la UE.

Hi ha des d'Occident qui de manera irresponsable impulsa la idea que Ucraïna pot guanyar aquesta guerra. És evident que això comportaria tenir un potencial bèl·lic i de forces militars que encara no posseeix. I en el millor dels casos algú pensa que Putin acceptaria sortir derrotat sense utilitzar abans tots els seus recursos, inclosos els nuclears?  No podem oblidar que Putin es juga la seva pròpia supervivència política i inclús la possibilitat d’una implosió de Rússia.

És necessària una referència a fets del passat com va ser l'anomenada “crisi dels míssils” a Cuba quan més a prop hem estat d'una guerra nuclear. Per la seva proximitat als Estats Units aquests van considerar com una agressió l'existència de míssils soviètics a Cuba, van establir un embargament per a evitar l'arribada d'un comboi de vaixells soviètics rumb a Cuba. Finalment després d'uns tira i afluixa on va arribar a plantejar-se el fantasma de la guerra nuclear va prevaler la intel·ligència i totes dues parts van arribar a un acord, els soviètics renunciaven a instal·lar els míssils i els americans acceptaven l'existència de la Cuba socialista.

Ara es dona una situació similar que no podem obviar. Rússia vol garanties que l'OTAN no arribarà fins a les seves fronteres. Per això en els acords de Minsk es va arribar a plantejar una Ucraïna neutral i federal que lamentablement no es va concretar.

El que hauria de ser clar per al conjunt de les societats europees és que aquesta guerra no porta a enlloc. Que al marge del conflicte en un moment que hauria d'haver estat el de la recuperació europea després de la pandèmia, el conflicte armat ens ha afectat portant a les economies europees a una situació crítica i on es comença a percebre que cadascú intenta sortir-se com pot. En aquests moments la UE sofreix una falta de productes energètics que  provenia de Rússia i ha de proveir-se mitjançant la importació de gas liquat estatunidenc a un major preu. Els EUA estimulen i dirigeixen l'ofensiva dels ucraïnesos tot involucrant els europeus en la guerra però ells estan geogràficament lluny del conflicte. Però Rússia està a Europa i els europeus, tots, estem sofrint i podem sofrir encara més els efectes d'aquesta guerra, especialment quan es comença a considerar la possibilitat utilització d'armes nuclears.

Lluitar per aconseguir un alto-el-foc, fer tot el possible per part de la UE i altres actors per aconseguir-lo, no significa deixar a Ucraïna, no significa acceptar els fets consumats ni acceptar les cessions de territoris, només significa parar la mort i la destrucció i obrir la porta al diàleg. I en aquest anhel per aconseguir l'alto-el-foc segur que trobaríem suports en països importants, des de la Xina a l'Índia o a Sud-àfrica o en multitud de nacions del Sud Global que estan sofrint els efectes d'aquesta guerra.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada