FEIJÓO: MEDIOCRE I MENTIDER

 

nuevatribuna/26 de agosto de 2022

Alberto Núñez Feijóo ha estat President de la Xunta de Galícia 13 anys i durant aquest temps ha transmès a nivell estatal una imatge de discreció i moderació que el feia destacar enfront del comportament d'altres membres del seu partit, encara que cal tenir en compte que Galícia no acostuma ser un centre d'informació nacional. Només va destacar en el seu moment, en el 2013, la fotografia de Feijóo amb un contrabandista posteriorment condemnat per narcotràfic,  l’arousano Marcel Dorado. Feijóo es va defensar adduint que en aquell moment Dorado no estava condemnat per cap causa

Galícia és un territori amb les seves particularitats i on el PP té una important implantació. En el seu moment a través de les Diputacions Provincials dominades pels cacics provincials que s'encarregaven del “acarreo” de vots necessari per tal d’aconseguir majories electorals amb Fraga i posteriorment amb Núñez Feijóo amb un lleu període de govern bipartit (PSG-BNG). Seguint a Fraga, Feijóo va potenciar un cert galleguisme lingüístic que marcava un cert vernís més modern que l’uniformisme espanyolista.

Però el balanç de la gestió de Feijóo a Galícia no és massa brillant malgrat tot. En l'àmbit industrial hi ha una pèrdua de teixit empresarial i només resisteix Inditex de Amancio Ortega, el grup automobilista PSA i una part de la conservera, però importants indústries han caigut en aquest període entre d’altres ALCOA. També el sector primari està en decadència. Només cal posar a títol d'exemple algunes dades: en els anys de Feijóo com a President de la Xunta es van destruir unes 100.000 ocupacions passant d'1.200.000 a 1.091.000, la taxa d'atur està en un 11% un 1,5% més que a la seva arribada. D'altra banda Feijóo deixa el seu càrrec amb un nivell d'endeutament del 18,5% quan a la seva arribada era el 6,8% segons dades del Banc d'Espanya. Segons la Ministra Mª Jesús Montero “Feijóo va deixar un “pufo” a Galícia de 7.600 milions” ja que va arribar amb un deute de 3.954 milions que ha deixat en 11.214. Quant a la pobresa severa que en el 2008 afectava un 6% de la població ara afecta al 9,4% dels gallecs.

Feijóo va dubtar molt a fer el salt a la política estatal perquè sabia el perill que suposava sortir de la zona còmoda de la controlada política gallega. Finalment es va decidir i va fer el salt, al meu parer de la pitjor manera possible intervenint en una confrontació entre el llavors President Nacional del PP Pablo Casado enfrontat a un cas de presumpta corrupció en la Comunitat de Madrid liderada per Díaz Ayuso. Al principi va semblar exercir un paper de mediador però finaiment es va decantar clarament per la Presidenta de Madrid, l'acusada de corrupció, i va forçar la dimissió del llavors líder del PP Pablo Casado. Dimissió que va obrir la porta a l'entronització de Núñez Feijóo de forma quasi unànime com a nou President Nacional del PP. En aquells moments es va parlar d'una nova etapa sota el lideratge d'un Feijóo que apareixia amb fama de moderat, negociador i com un canvi significatiu respecte a la política de confrontació total duta a terme per Pablo Casado.

Tot aquest canvi aparent ha desaparegut en la pràctica. Feijóo ha tornat a la política de confrontació amb el Govern, denunciant totes les actuacions d'aquest com a errors i reiterant les velles acusacions d'estar sotmès als independentistes catalans, a Bildu i l'antic entorn d'ETA, i als seus socis radicals del Govern. Res fins ara s'ha salvat de la crítica. I el més destacable del cas és que en molts casos les crítiques se sostenen en mentides, un nul coneixement del que planteja o un mal assessorament.

El líder del PP no reconeix cap valor a les actuacions del Govern, ni amb els Fons Europeus, ni la importància del reconeixement per la UE de la península ibèrica com a “excepció energètica” amb el que això comporta, ni reconeix les millores del mercat laboral, fins i tot va posar en dubte el topall al gas després que Europa hagués fet púbica l'autorització.

Així hem vist  un Feijóo que fa poques setmanes recomanava mesures com les posteriorment establertes en el Decret d'Eficiència energètica” plantejar el seu rebuig després de la primera reacció de la Presidenta de la Comunitat de Madrid Díaz Ayuso que va manifestar la seva insubmissió a les mesures. Hem vist un Feijóo incapaç de desautoritzar la radical oposició de Madrid al decret. No hi ha dubte que Feijóo ha aparegut amb la seva cara més feble i dubitativa enfront  la “baronessa” de Madrid. I així oposar-se a un decret que ha estat enaltit fins i tot  per la Presidenta de la Comissió Europea Úrsula von del Leyen del PP Europeu.

Feijóo és capaç de dir una cosa i la seva contrària segons l'auditori. A Barcelona va defensar la bondat de les “nacionalitats”, la qual cosa va comportar que el seu coordinador general defensés poc després que érem un país “plurinacional”. Posteriorment Feijóo ho va desmentir dient que “Espanya no és un estat plurinacional, és una obvietat”. En fi que confon fins i tot  els seus col.laboradors més pròxims amb les seves diverses intervencions.

En la  primera confrontació al Senat amb Sánchez va confondre en la seva intervenció el tipus d'interès del deute amb la prima de risc. Feijóo ha acusat l'actual govern de “deixar un “pufo” de 6.000 euros en deute a cada espanyol”. Aquesta acusació va ser ràpidament desmentida per la Ministra d'Hisenda que va twittejar : “El senyor Feijóo és un insolvent o actua de mala fe. Continua volent enganyar els ciutadans com sempre fa el PP quan governa i quan no. L'últim Govern de Rajoy va incrementar el deute públic d'Espanya en un 46%. Són dades oficials que Feijóo hauria de conèixer. Amb el Govern de Pedro Sánchez, Espanya va sortir del procediment de dèficit excessiu abans de la pandèmia. Portem quatre trimestres consecutius rebaixant el deute públic i l'any passat vam tancar amb la major reducció del dèficit de la història.”

Els errors de Feijóo són freqüents especialment en temes econòmics i o són un intent d'enganyar o és un mal assessorament dels seus assessors. El 2 de Juny, en una entrevista en Onda Cero, el mateix dia en què es publicaven les dades de l'atur i la bona evolució de l'ocupació Feijóo el va negar i davant la realitat de les dades plantejades pel locutor va afirmar directament que el Govern falsejava les dades.

També l'elevada inflació és culpa del Govern de Sánchez sense fer cap referència a la situació que viu Europa a conseqüència del conflicte a Ucraïna i sense valorar que aquest efecte inflacionari es dona en el conjunt de la UE.

Fins i tot en qüestions menors la crítica al Govern és total. Així arran de l'actuació de Laura Borràs saludant als manifestants que van trencar el minut de silenci de l'atemptat del 17A. Feijóo va expressar la seva preocupació acusant que aquests polítics “estiguin manant a Espanya i siguin socis prioritaris del Govern d'Espanya” ignorant el fet que JxCAT no és un partit que sigui precisament dels que dona el seu suport al Govern.

 En una altra qüestió menor Feijóo va acusar el President d'usar el Falcón per a anar de Lanzarote a la Palma dient “Si estic a Lanzarote, puc agafar-me un jet-foil per a anar a una altra illa. No necessito que vingui a buscar-me el Falcón de Madrid”. Els mitjans canaris van recordar-li que el jet-foil fa 17 anys que va deixar de funcionar i que mai va haver-hi connexió entre Lanzarote i La Palma.

Finalment direm que Feijóo ha negat conèixer que hi havia un acord escrit entre el PSOE i el PP per a desbloquejar l'elecció de Magistrats del Suprem per part del CGPJ. “Quan vaig despatxar amb Casado, en el traspàs de poders, no em va donar cap document ni acord”. Aquesta situació ha estat desmentida per mitjans afins a Pablo Casado que han confirmat que va haver-hi comunicació entre la portaveu parlamentària Cuca Gamarra, la qual contínua exercint la mateixa funció, juntament amb el responsable de Justícia de l'etapa de Casado i els nous responsables de la matèria.

En fi que per la seva actuació en el càrrec podem, concloure que Feijóo és més del mateix. Oposició total al Govern, cap intent de negociació ni d'interlocució. I amb un discurs basat en les més ràncies essències del PP dirigit a atreure votants de VOX després d'haver digerit als de C´s. Cap voluntat de fer política d'estat sinó mantenir un debat basat en generalitats, mentides i en falses afirmacions amb les quals Feijóo o els seus col·laboradors pretenen portar a terme una oposició sense tenir en compte en cap moment els interessos de la ciutadania d'aquesta Espanya amb la qual no cessen d'omplir-se la boca.

Feijóo en definitiva sembla que en la realitat política és un “bluf”, un polític mediocre i mentider.