 |
| Sánchez se la juga |
Amb el tema de la
Reforma Laboral el PSOE es juga la seva credibilitat com a força d'esquerres.
No es tracta de jocs de paraules es tracta de derogar o no la Reforma la
Laboral i/o els seus aspectes més lesius. Del que es tracta és de tornar a unes
regles de joc laborals que van ser anulades per la “Contrareforma Laboral del
PP” que es va efectuar de manera unilateral, sense consens social i va
significar una fallida dels equilibris entre patronal i sindicats en favor dels
primers. Cal afegir que el PP va dur a terme la seva actuació a principis del
2012 just dues setmanes després que els interlocutors socials establissin el “II Acord per a l'Ocupació i la Negociació
Col·lectiva” del qual el Govern de Rajoy va fer cas omís.
Derogar la Reforma
Laboral sense subterfugis significa superar una situació creada on el treball
està en inferioritat enfront del capital, on els sindicats negocien en
condicions d'inferioritat enfront dels empresaris. Derogar la Reforma Laboral significa
tornar a equilibrar el diàleg social entre els interlocutors socials eliminant
les condicions de prepotència de què gaudeixen els empresaris en l'actualitat
especialment en la Negociació Col·lectiva.
Si es vol una
societat menys desigual, més equilibrada, amb treballs més dignes, amb menys
temporalitat i precarietat cal derogar aquesta Contrareforma Laboral del PP
eliminant el “dúmping” laboral que permet la supremacia del conveni d'empresa
sobre el conveni de sector i que dóna lloc a les subcontractacions abusives per
sota de les condicions sectorials de les anomenades “empreses de multiserveis”
que són en realitat prestadores de treballadors. Del que es tracta és que els
treballadors de l'empresa principal i de les subcontractades tinguin les mateixes
condicions laborals.
Derogar o superar la
Contrareforma Laboral del PP significa acabar amb l'eliminació de la ultra-activitat dels
convenis que situa en una situació de superioritat en la negociació col·lectiva
a la part empresarial ja que en el cas de la falta d'acord no es mantenen les
situacions prèvies de l'anterior conveni sinó que poden rebaixar-les fins als
mínims de l'Estatut dels Treballadors. Del que es tracta és que els acords
aconseguits en la negociació col·lectiva a la seva finalització només se substitueixin
per nous acords de les parts.
Derogar significa
limitar la capacitat omnipresent de la part empresarial tant per a modificar
unilateralment les condicions de treball, com per a efectuar Expedients de
Regulació d'Ocupació sense autorització de l'autoritat laboral. És a dir evitar
l'excés de poder dels empresaris.
El PSOE s’ha de definir
clarament d'una vegada per totes i
plantejar-se si vol que les relacions laborals i el seu marc normatiu sigui
d'equilibri entre les parts on prevalgui la negociació o sigui com fins avui un
camp on prevalen els interessos empresarials. Aquí no cal dir de manera
farisaica que s'estarà al que decideixin els interlocutors socials perquè es
parteix d'una situació de discriminació, d'una Contrareforma Laboral, la del
PP, imposada sense acord ni negociació de cap mena. No pot ser que per a
retornar l'equilibri entre les parts es pretengui un acord que no es va donar
en l'origen de la situació discriminatòria.
El PSOE ha de
definir d'una vegada i de manera clara amb qui està. Aquí no hi ha mitges tintes que valguin. O està per una regulació
que situï en condicions d'equilibri a les parts o està a favor de mantenir el
privilegi empresarial.
No és un problema
de personalitats entre Yolanda Díaz o Nadia Calviño sinó de
posicions polítiques. És a dir es vol un marc laboral on es prioritzi el
treball estable digne amb condicions laborals i salarials adequades o es vol
mantenir, com fins ara, la prioritat dels interessos empresarials.
El PSOE ha de
deixar de “marejar la perdiu”, no cal
fer anomenades a la socialdemocràcia i defensar polítiques socioliberals. Els
sindicats i els treballadors estaran atents a la seva conducta en aquest tema i
actuaran en conseqüència. Si novament, com ja va fer González i com Zapatero es
va veure obligat a fer, s'inclina per donar l'esquena a les legítimes demandes
de major equanimitat en els marcs de relacions laborals defraudarà novament una bona part dels seus electors que van
creure en el “nou PSOE” renovat de
Sánchez que pot donar per pràcticament enterrat el seu projecte polític servint
en safata la porta del poder a la dreta.
Només a partir
d'aquesta derogació o si es prefereix superació, situant unes condicions
equilibrades entre els interlocutors socials, es podrà anar més enllà cap a la
negociació d'un Nou Estatut del Segle XXI. I en aquesta futura negociació com
ja va plantejar la socialdemocràcia en molts països en el passat segle hauria
de plantejar-se anar més enllà en el terreny de l'equilibri polític entre les
parts en un tema com és el de la participació de la representació dels
treballadors en la gestió dels processos productius en les empreses.
El PSOE i Sánchez
en aquest tema es juguen tota la credibilitat del seu projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada