Cal defensar als temporers agrícoles immigrants |
Nuevatribuna | 09 de julio de 2020
La problemàtica dels temporers agrícoles que es dediquen, arreu d’Espanya, a la recollida de la fruita ha estat de sempre una realitat molt dura. Una gran part d’aquests temporers que recorren tota la geografia peninsular des de la recollida de la “fresa” a Huelva o El Ejido fins a la fruita de Lleida o el raïm està formada per persones immigrants fonamentalment magrebins o subsaharians amb papers o sense.
La problemàtica dels temporers agrícoles que es dediquen, arreu d’Espanya, a la recollida de la fruita ha estat de sempre una realitat molt dura. Una gran part d’aquests temporers que recorren tota la geografia peninsular des de la recollida de la “fresa” a Huelva o El Ejido fins a la fruita de Lleida o el raïm està formada per persones immigrants fonamentalment magrebins o subsaharians amb papers o sense.
Aquest col·lectiu no només fa front a un treball molt dur sinó que treballa
en molts cassos en condicions no sols laborals sinó també socials i higièniques
deplorables i sotmesos en molts cassos a abusos empresarials i a
discriminacions racistes.
Als temporers immigrants se’ls reclama des de les zones agrícoles, quants
més arriben més mà d’obra hi ha i més fàcil és reduir les retribucions salarials.
Pel que fa a les seves condicions de subsistència se’ls reclou en campaments improvisats
mancats de les mínimes condicions sanitàries i higièniques fora de les
poblacions, i amb un potencial racisme poc dissimulat en molts cassos. Als
temporers immigrants se’ls vol per a fer aquests treballs durs i se’ls rebutja
fora del treball. Se’ls vol de dia al camp i se’ls rebutja fora del treball a
les poblacions. Encara podem recordar episodis de violència contra campaments d’immigrants
fa uns anys a El Ejido.
Cal preguntar-se perquè en un país amb una alta taxa d’atur hi ha demanda
de immigrants per a treballar en la recollida de la fruita. Bàsicament per que
és un treball molt dur i mal pagat. Altrament molts empresaris prefereixen mà d’obra
immigrant per que és més dòcil i més fàcilment explotable. Cal assenyalar que
els convenis del camp tenen sous molt baixos, en moltes ocasions per sota del
salari mínim de 900 euros. Altrament els treballadors espanyols no estan tan
disposats a que se’ls pretengui fer perllongar la jornada sense pagar les hores
extres així com altres aspectes com desplaçaments, etc. Podem assenyalar el cas
de la recollida de la “fresa” a Huelva, on els empresaris prefereixen que la mà
d’obra siguin dones marroquines de zones molt deprimides que són molt
vulnerables i a les que es pot explotar de forma abusiva i fins i tot fer-les víctimes
d’abusos i vexacions.
El problema per a la població autòctona no es el tipus del treball sinó les
condicions de treball. Cal assenyalar que en molts pobles del sud d’Espanya la
gent emigra en gran quantia a la verema de França enlloc d’anar als camps de
vinya propers a les seves localitats d’origen. El treball és el mateix però el
salari no té res a veure ni les condicions de treball, això provoca que la gent
prefereixi emigrar lluny de la seva terra.
Contra la vulneracio de contractes i drets |
Enguany hem assistit a les protestes d’organitzacions d’empresaris agrícoles
andalusos i de la pròpia Junta d’Andalusia contra les inspeccions de treball dutes
a terme en les zones agrícoles per part de Yolanda Díaz, Ministra de Treball, per
tal d’inspeccionar les denúncies sobre sobreexplotació als temporers que són de
coneixement públic.
Com hem dit abans no es tracta només d’explotació sinó de casos clars de
comportaments racistes envers els temporers. Podem relatar dos casos que han
estat prou difosos pels mitjans de comunicació.
A la població lleidatana d’Alcarràs existeix un bar conegut com “el Recó de
la Vero”. Era un bar al que acudia la gent del poble, desprès es van acostar
alguns temporers subsaharians i la gent del poble va deixar d’anar. Ara tots
els seus usuaris són únicament temporers de vuit nacionalitats diferents de l’Africa
subsahariana, la seva propietària es reivindica del ara anomenat “bar dels
negres”.
Un altra exemple del racisme també aquest any a Lleida en plena pandèmia del
Covid. Ha estat el cas d’un jugador de futbol del Mònaco català d’origen senegalès
que al tenir coneixement de que molts temporers senegalesos dormien als carrers
de Lleida va oferir-se a pagar-los allotjaments a hotels de la ciutat. La seva
sorpresa va ser trobar-se amb la negativa dels hotels a allotjar-los, i li va
costar trobar-los allotjament.
Aquesta situació reiterada referent a la situació dels temporers emigrants
continua any rere any sense que s’arbitri cap solució. El que està clar és que
hi ha empresaris agrícoles als que els hi val aquesta fórmula. No hi hauria
aquesta peregrinació de temporers si no hi hagués oferta de treball. Els
temporers es mouen per la perspectiva d’un treball que precisen i ho fan
forçats per la seva supervivència. Si fos cert que els empresaris contractessin
en origen, que tinguessin equipament per albergar els seus temporers, si tinguessin
els contractes en regle, etc. no existirien aquestes peregrinacions de temporers
que recorren la pell de brau al ritme de les recollides de les diverses
fruites. Els temporers agrícoles van allà on hi ha possibilitats de treball,
com ho fan tots els migrants. Si aquesta situació es repeteix cada estiu és
sens dubte per que hi ha qui es beneficia de la contractació de la gent més
vulnerable, amb papers o sense. I contra més vulnerable és la situació del
temporer millor per als empresaris desaprensius.
Aquests any amb el Covid-10 tot ha estat encara més greu. Els temporers
agrícoles sense contracte es mouen es busca de treball. Són gent jove i
relativament forta i per a ells el principal és el treball, malviuen en campaments
improvisats o al carrer amb condicions deplorables en quan a sanitat i higiene.
Per a ells no trobar-se massa bé no és motiu per a deixar d’anar al treball i
això comporta en gran mesura el risc de contagi. No és estrany que a les
empreses hortofrutícolas de l’Aragó i al Segrià on hi ha forta presència de
temporers emigrants s’hagin donat forts rebrots del Covid-19. Es com una
maledicció bíblica, es rep el que es sembra.
Com han denunciat els sindicats és inadmissible que desprès de tant de
temps, ni els empresaris ni especialment els poders públics de tots els àmbits no
hagin pres les mesures per a evitar aquestes situacions inhumanes a que estan
sotmesos els temporers agrícoles immigrants. Cal establir les normes per a que
les contractacions siguin legals, s’han de establir habitatges amb condicions
per als temporers amb les degudes condicions sanitàries i higièniques, tant per
part dels empresaris com dels ajuntaments afectats. I els poders públics han de
garantir les condicions de treball i de vida d’aquestes persones. I cal
excloure els brots de racisme, inclòs el racisme subjacent existent.
El sindicalisme tambe defensa els temporers |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada