LA SANITAT PUBLICA COMPLEIX

Fernando Simón la veu de la salut pública

Nuevatribuna | 11 de marzo de 2020

És en les situacions difícils quan es comprova la utilitat de les coses. Això és ara clarament comprovable quan veiem que davant l'epidèmia del coronavirus és la sanitat pública el pilar que respon a les necessitats dels ciutadans. En aquestes situacions no valen de res les mútues privades sanitàries ni res per l'estil i que ens venen cada dia. 

Quan sanitàriament les coses es posen malament la solució sempre està en acudir a la sanitat pública. Ni les epidèmies ni les malalties greus tenen alternativa en les opcions privades, l'existència d'un bon servei de sanitat pública sempre és la solució.

Això ens hauria de fer reflexionar quan des de totes les dretes polítiques sense distincions es clama sempre per la reducció dels serveis públics, també els sanitaris. I quan els poders econòmics ofereixen múltiples ofertes sanitàries privades que de res serveixen davant situacions d'emergència individual o col·lectiva. Ara és el moment de recriminar als polítics de la dreta si no varen ser un error les rebaixes d'impostos que van dur a terme i que van comportar fortes retallades en els serveis públics, també en la sanitat. 

Ara que Madrid és un dels epicentres del coronavirus hauríem d'exigir responsabilitats als polítics del PP que van reduir de manera dràstica els serveis de la sanitat pública que fan que avui estigui desbordada davant l'epidèmia. En la Comunitat de Madrid les retallades efectuades des del 2010 han comportat que avui la sanitat pública amb 3.300 sanitaris menys hagi de fer front a una població que ha crescut  mig milió d'habitants.

També és hora d'exigir responsabilitats a aquells que per a retallar van restringir l'accés a serveis sanitaris a persones immigrants sense papers amb els riscos sanitaris que comportava. Restricció que per sort va ser eliminada amb l'arribada del PSOE al govern.

Les baixades d'impostos tenen repercussions i això ara pot es comprovar. Els impostos serveixen per a tenir serveis públics de qualitat i d'accés general per a tots els ciutadans. I això es fa evident en casos greus com l'actual. La sanitat pública espanyola és, malgrat les retallades, una de les millors del món i hem d'estar orgullosos d'això i defensar-la amb ungles i dents.

Coronavirus i sanitat pública

En aquests moments molts es pregunten que podria passar als Estats Units si l'epidèmia es generalitzés. És un país poderós amb un fort desenvolupament en coneixement sanitari però sense l'existència d'una sanitat pública on l'atenció sanitària ha de pagar-se i on hi ha milions de persones, les més fràgils, sense dret a cap cobertura sanitària. Les conseqüències són difícilment imaginables.

L'epidèmia ha demostrat que únicament és combatible amb sistemes sanitaris públics potents, des de la Xina a Europa. És per això que la situació es fa més difícil de controlar en països poc desenvolupats amb sistemes sanitaris febles i mancats de les més mínimes estructures. És per això que molts països africans o d'altres continents són assolats de manera permanent per contínues epidèmies, algunes permanents com la malària o el dengue o altres ocasionals com ha estat la de l’ebola que després de molts anys s'ha aconseguit eliminar en països com el Congo.

La globalització, la relació cada cop més estreta entre tots els països del globus, precisa cada vegada més d'una governança global que permeti a tots accedir a unes condicions mínimes de vida. L'epidèmia del coronavirus ens ha demostrat com la contenció i la informació facilitada per la Xina a través de l'OMS i les normes plantejades per aquesta han ajudat de manera positiva a la lluita contra aquesta epidèmia actual. Això comporta que es reformulin i potenciïn elements de governança global i s'evitin intents, que també s'han donat, d'aconseguir avantatges competitius en terrenys econòmics.

També en el cas de la UE s'ha de reflexionar sobre les febleses demostrades i la manca d'una forta actuació i resposta coordinada i solidària en tots els camps.

Així mateix en els països què per sort estem dotats amb serveis públics de qualitat com el sanitari la ciutadania ha de reflexionar sobre la importància d'aquests i la sort de posseir-los i que això es contradiu amb les polítiques reaccionàries que plantegen que “el diner on està millor és a la butxaca del ciutadà”. En moments de crisi es constata la sort que en alguns països, gràcies als nostres esforços col·lectius i amb els impostos que hem pagat, puguem tenir solucions a necessitats col·lectives i la necessitat de mantenir i reforçar aquestes estructures i serveis públics. A la vegada serveix per a demostrar que l'egoisme de determinades polítiques que fomenten l'individualisme social és perjudicial socialment per a tots. Figureu-vos  quin servei tindríem si tots els diners que es gasten en mútues privades es dediquessin a la sanitat pública.

En el nostre cas podem veure que enfront de l'epidèmia de coronavirus la sanitat pública compleix i és l'única solució.

La sanitat pública es la solució