FISCALITAT I IGUALTAT

Per una Fiscalitat justa

nuevatribuna.es | 01 de marzo de 2020
La fiscalitat hauria de ser un instrument per a reduir la desigualtat social, tot partint del principi de que la fiscalitat no pot eliminar la desigualtat. La desigualtat ve determinada pel sistema de producció econòmica i per la situació que cadascú ocupa en el sistema productiu. Però no hi ha dubte que un sistema fiscal progressiu i redistributiu pot ajudar a una reducció de la desigualtat social.

La pròpia Constitució Espanyola així ho proclama malgrat no ha estat aplicat plenament. En el seu art.1 s’assenyala que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” i en el seu article 31.1 estableix que “Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis de igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindran abast confiscatori”.

La realitat determina que els objectius constitucionals estan lluny d’estar aconseguits. El nostre sistema tributari està lluny de ser progressiu, només cal veure com està distorsionat pel pes dels impostos indirectes, el major pes de la recaptació sobre les rendes del treball en comparació amb les rendes del capital i els efectes derivats de  l’economia submergida i l’elusió i l’evasió fiscals entre d’altres.

Malgrat això la fiscalitat com a element redistributiu és la base del manteniment del denominat “estat del benestar” i els seus pilars bàsics: els sistemes públics educatius i sanitaris o les pensions públiques i els subsidis i prestacions socials de tot tipus.

La fiscalitat, els impostos són un dels principals camps d’enfrontament polític entre la dreta i les esquerres. L’esquerra tant política com social sempre ha defensat un  estat de benestar fort i sòlid que ajudi a pal·liar la desigualtat social la qual cosa precisa d’un sistema fiscal fort i progressiu com a mecanisme de redistribució de rendes que s’efectua mitjançant la inversió i la despesa pública.

No pot haver un estat del benestar fort si no hi ha una forta base tributària com a element bàsic per a fer una redistribució de rendes que permeti una reducció de la desigualtat a traves tant de serveis públics de qualitat com de prestacions adequades i suficients.

La dreta econòmica i política sempre ha defensat el contrari, un sistema fiscal dèbil poc progressiu impulsor dels impostos indirectes i sobre les rendes del treball que comporti més que un estat del benestar un “estat de beneficència” i eviti la redistribució i fomenti la desigualtat. Tot això sota la suposada defensa de la llibertat individual i la proclama de “que el millor lloc dels diners està a la butxaca dels ciutadans”. Aquesta falsa proclama amaga la seva aposta per la desigualtat i la insolidaritat ja que els més benestants sempre podran pagar-se les seves necessitats i els més pobres no tindran qui els aculli.

El fariseisme de la dreta política i econòmica no té límits màxim si tenim en compte que en els nostre país, com en molts d’altres del nostre entorn, les grans empreses viuen i nodreixen en gran mesura els seus beneficis dels diners que obtenen mitjançant les concessions públiques. Es a dir es beneficien dels diners de l’Estat alhora que no volen fer front als seu deures fiscals.

Per que serveixen els impostos 

El model d’estat que proclama la Constitució espanyola precisa que aquest s’ocupi de les necessitats dels més desprotegits. Cal dir que  actualment l’estructura fiscal està molt desequilibrada, i que els anys de govern de la dreta han fet que aportin més recursos fiscals els sectors socials que menys tenen i que és de pura justícia revertir la distribució de l’esforç dels contribuents, de forma que paguin més els que més tenen..

Cal assenyalar que Espanya té un sistema fiscal poc progressiu i alhora insuficient amb una contribució fiscal inferior a la mitjana dels països europeus. La pressió fiscal al 2018 va ser d’un 35,2% a Espanya mentre que a la zona euro era del 41,4%. I el menor ingrés fiscal es repercuteix quasi exactament en una menor despesa social en comparació amb els països del nostre entorn.

Com s’assenyala encertadament en el document presentat recentment per CCOO “Propuesta sindical para una profunda reforma tributaria” “La reforma fiscal debería reequilibrar la estructura del sistema tributario, haciéndolo más progresivo. La redistribución de la renta no solo se produce al decidir el destino de los gastos sino a partir del propio diseño de los impuestos, de la distribución de esfuerzos entre los contribuyentes.”

Es un fet objectiu que la crisi econòmica ha comportat un fort increment de la desigualtat en la societat espanyola. Les persones treballadores i els sectors més desfavorits de la societat han estat els que han suportat el pes de la mesures d’austeritat imposades pels governs del PP en benefici de la dreta econòmica. Ara amb el nou Govern caldria revertir aquesta situació amb mesures econòmiques, laborals i socials però també fiscals que ajudin a reduir la desigualtat profunda instal·lada en la societat espanyola.

La política fiscal proposada pel govern és com exposa l’informe de CCOO molt tímida i insuficient per a fer front a la crisi d’igualtat que es va veure incrementada per les polítiques imposades per la dreta durant la crisi econòmica. Tal com planteja el sindicat els objectius fiscals haurien de ser entre d’altres: a) comptar amb els recursos suficients per el desenvolupament social i econòmic amb majors graus d’igualtat; i b) potenciar uns serveis públics que puguin respondre a les necessitats de la sanitat, educació, atenció a la dependència i a la protecció dels col·lectius més vulnerables.

Una forta política fiscal progressiva i redistributiva  no eliminarà les desigualtats derivades del propi sistema econòmic existent, però sens dubta pot ser un element fonamental per a reduir i apaivagar els actuals nivells de desigualtats. Els impostos i la política fiscal han de convertir-se en un instrument que potencií la igualtat.

Una proposta per avançar