NO OBLIDAR MAI VALORAR LA CORRELACIO DE FORCES

Cal tenir en compte la correlació de forces

Nuevatribuna | 09 de Enero de 2019


En els temps actuals de canvis conjunturals continuats es nota a faltar el que era substancial en els anàlisis polítics de les forces d’esquerres tradicionals i que posteriorment s’ha anat deteriorant. L’aspecte substancial dels anàlisis polítics era  la “correlació de forces” que Gramsci va analitzar de forma detinguda. Per correlació de forces s’entenia en primer lloc la realitat internacional en tots el seus sentits, quins eren els factors dominants tant econòmics com polítics en les relacions internacionals en una etapa concreta. No era un anàlisi de conjuntura sinó més aviat d’època, la realitat geoestratègica dominant i els elements hegemònics que condicionen la realitat dels països concrets.

En l’estudi de la realitat a nivell d’un estat, un cop analitzat el marc internacional, s’han de tenir en compte dos factors: la situació estructural, es a dir la relativament permanent, en que es troba la realitat socioeconòmica i política i els moviments conjunturals, en molts cassos ocasionals o fins i tot accidentals que es puguin donar en un moment determinat.

En el pla de la lluita política els partits polítics representen o haurien de representar els diferents grups socials que es conformen d’acord amb la realitat socioeconòmica i que poden tenir diferents graus de consciencia com a col·lectiu social amb interessos propis. El primer grau de consciencia és el derivat de la seva situació econòmica com a grup corporatiu, el segon grau és aquell en que hi ha consciencia dels seus interessos com a col·lectiu en l’àmbit fonamentalment econòmic i social. Finalment quan la consciencia es converteix clarament en ideològica i política busca les aliances amb altres grups, amb interessos subordinats que incorpora, i junts confronten amb els grups dominants fins el moment en l’àmbit de la política i que responen a altres interessos econòmics i socials.

Consciència de classe

Tots aquests aspectes conformen el que es pot entendre com anàlisi en un moment determinant de la correlació de forces existent. Que no és un fi en si mateix ni quelcom que s’aplica mecànicament sinó que està al servei de la definició de la estratègia, de la política a dur a llarg termini, i de les tàctiques o accions conjunturals, a disposició de la iniciativa de la pròpia voluntat d’una força política.

Avui en dia es nota a faltar en la política de les forces de progrés la manca d’anàlisis estratègics i veiem la pràctica política com una successió de tàctiques conjunturals, mancat tot del necessari anàlisi de les correlacions de forces existents que determinin els objectius estratègics prioritaris.

Si fem un anàlisi de la correlació de forces podríem observar en primer lloc que estem immersos en una situació internacional dominada per la globalització, fonamentalment del capitalisme financer, que actua sense regles al haver-se alliberat i superat els controls de les regulacions estatals.

Tot davant la inacció de les organitzacions internacionals o dels espais polítics supranacionals existents com podria ser la Unió Europea que podrien intentar establir o acordar amb altres potencies econòmiques regulacions bàsiques front la globalització dels mercats, en comptes d’això s’han limitat a repercutir sobre la ciutadania els efectes de la globalització i de les seves crisis.

També cal  remarcar la manca de reacció de les forces progressistes per tal de fer front a la globalització i plantejar alternatives estratègies globals per a intentar regular aquest fenomen mitjançant normes el més globals possibles. Alhora ha sorgit arreu una  resposta  reaccionària de moviments que fomenten els nacionalismes excloents. Aquests moviments profundament reaccionaris donen aixopluc a totes les pors de molts sectors socials que veuen afectades les seves expectatives de futur. Es tracta especialment de classes mitjanes que veuen perillar el seu “status actual”, però també de molts sectors de classes treballadores o populars que davant la manca d’expectatives s’acosten a posicions que els hi prometen protecció enfront a enemics externs o competidors laborals com poden ser els emigrants.

L'objectiu estratègic avui es a Europa

En aquest moment les forces progressistes europees han de definir com objectiu estratègic fonamental que fer avançar el marc europeu en un sentit d’aprofundiment federal que permeti polítiques conjuntes i coordinades per tal d’afrontar la globalització en benefici tant de les classes treballadores com del conjunt de la ciutadania dels països europeus. Es en l’àmbit europeu on les forces d’esquerra i de progrés han d’establir el centre dels seus objectius estratègics. Ja hem comprovat en el cas de Grècia que no és possible una sortida rupturista en un sol país, per cert cal denunciar com el govern de Syriza tan aplaudit en el seu moment per la esquerra alternativa ha estat abandonat i silenciat en el moment de governar la dificultat.

Baixant a l’àmbit espanyol podem dir que les forces d’esquerra estan vivint una situació conjuntural favorable però molt dèbil amb el govern Sánchez. Es un govern que sobreviu gracies a forces no estrictament d’esquerres i algunes d’elles clarament de dretes.   Factors conjunturals especialment la por a l’adveniment hegemònic d’una dreta radical amb sectors ultraliberals i d’altres nacionalistes reaccionaris radicals han fet que donar suport al govern Sánchez sigui el mal menor. Però no hi ha dubte que és un moment purament conjuntural. Són més els contres que els pros el que mantenen la circumstancial majoria del Govern Sánchez.

Caldria que les forces polítiques d’esquerres i de progrés, i les organitzacions sindicals i socials fossin conscients del  quin marc global en que estem situats. No són moments per aventurismes sinó per a tractar de jugar l’única carta possible. Aconseguir que s’implanti l’agenda social en la part que sigui possible, s’ha de ser exigent amb el govern per tal que no perdi el temps i actuï, però sabent que no tots els suports al govern són d’esquerres. S’ha d’actuar amb solvència i rapidesa per a poder arribar a les properes eleccions generals en les millors condicions que puguin garantir un futur govern de progrés i l’allargament d’una conjuntura favorable mentre no siguin possibles els necessaris canvis estructurals al conjunt d’Europa. I tot això a l’atzar de l’evolució de la situació econòmica internacional.

Cal evitar en el moment actual accions polítiques que ni són fonamentals ni potencien la unitat de les forces de progrés. La correlació de forces en l’interior de l’estat fa avui per avui utòpica la reivindicació d’un règim republicà. Avui la contradicció principal està en evitar la hegemonia de la dreta reaccionaria i del creixement de la ultradreta xenòfoba. El que cal és lluitar per a preservar i aprofundir els drets constitucionals i ampliar-los en el sentit dels valors republicans de més igualtat, llibertat, fraternitat i solidaritat. “La cosa” ( els valors republicans) és més important que el nom de “la cosa”, més en un moment de forts vents de “fronda” reaccionaria.

També és molt important que li donem tota la rellevància que tenen a les Eleccions Europees del mes de Maig. Caldria repetir de nou que és a Europa on es dona la contradicció principal i on es juga la possibilitat d’obrir un espai de canvi estructural. Però desgraciadament les expectatives no són les més galdoses per a l’europeisme de progrés. I l’increment de forces euroescèptiques en el Parlament europeu seria una molt mala noticia.

Fora bo que al marge de la batalla política quotidiana, les forces d’esquerres i progressistes reflexionessin a fons tot analitzant el conjunt de la situació actual des de l’àmbit més general al més concret i  les correlacions de forces realment existents. Tot això per articular un “bloc de progrés” que tingui estratègies clares d’actuació que ens evitin fracassos innecessaris, i això tant en el marc estatal, com europeu i fins i tot internacional.

Es profitós estudiar Gramsci