FEDERALISTES D'ICV |
Davant la propera convenció
d’ICV, les persones sotasignades, militants d’ICV, compromeses amb
l’organització i amb els seus objectius de transformació social, preocupades
per la creixent desmobilització i desconcert de la nostra gent en aquests
moments en què cal més que mai una militància activa i il·lusionada en la
construcció d’una nova hegemonia al servei de la majoria social treballadora de
Catalunya, volem contribuir a fer de la convenció un moment de retrobament i
compromís col·lectiu aportant aquestes reflexions:
Els resultats
electorals de Catalunya en Comú-Podem el 21-D han estat dolents i preocupants.
Dolents perquè, malgrat l’augment de participació, hem perdut més de 44.000
vots respecte de les anteriors autonòmiques del 2015 i més de mig milió
respecte de les eleccions generals de 2016. Preocupants perquè obren
interrogants sobre el futur dels Comuns i d’ICV. Si no volem córrer el risc de
caure en la insignificança, és obligat esbrinar les causes d’aquest retrocés
per reorientar els nostres plantejaments i recuperar la confiança dels
electors.
El resultat
electoral ens allunya del principal objectiu fundacional dels Comuns:
“construir un nou subjecte polític amb capacitat de ser hegemònic i governar
Catalunya”. En el camí a la confluència, ICV-EUiA hem perdut el 40% de la
representació al Parlament. Si hem retrocedit és perquè ICV i els Comuns hem
comès errors. No podem ignorar-ho ni responsabilitzar-ne el context o els
electors.
La indefinició
i l’ambigüitat dels Comuns sobre la relació Catalunya-Espanya ens ha castigat.
Com podem anar a una campanya fortament polaritzada, on uns volen la
independència i els altres no tocar res de la situació actual, sense una
proposta forta i clara de model d’Estat?
S’han repetit
en excés paraules i gestos de sintonia de dirigents dels Comuns amb el
processisme. La república catalana com a proposta política, la participació a
l’1-O legitimant-lo, la pancarta i el llaç groc a l’Ajuntament de Barcelona, el
trencament amb els socialistes o l’organització de l’acte de Saragossa amb
Podem i el PdCat. Critiquem amb duresa, i justament, el PP, però no hem
criticat JxSí ni hem atacat amb la mateixa contundència la corrupció a
Catalunya.
És
imprescindible tenir un projecte d’Estat clar i integrador de la seva
plurinacionalitat perquè la nova legislatura seguirà instal·lada en el
conflicte Catalunya-Espanya que taparà qualsevol discurs social o
mediambiental. Un projecte aferrat a la realitat, capaç de forjar aliances
polítiques i ciutadanes aquí i allà, on quedi clar que reclamem, des de la seva
singularitat, el reconeixement nacional de Catalunya dins d’Espanya.
Cal defensar
obertament que no estem per la independència, que volem compartir un projecte
d’Estat federal que reconegui la singularitat catalana per lluitar junts contra
les desigualtats i per la recuperació dels drets perduts en la dretanització de
la crisi. Drets civils, laborals i col·lectius, com la salut i l’educació. L’experiència
d'ICV i la de la confluència, han demostrat la impossibilitat de construir un
espai polític unitari coherent sumant retalls de projectes nacionals
divergents.
El procés ha
esquinçat la catalanitat inclusiva i barrejada d’un sol poble (la gent que viu
i treballa a Catalunya), substituïda per una catalanitat integrista, basada en
el rebuig polític i emocional a Espanya, que en deixa fora més de la meitat de
catalans i catalanes. El malson del PSUC era un nou lerrouxisme i lluitava per
impedir-ho. Ara el processisme ha atiat la victòria de C’s als barris obrers i cinturons
industrials.
La nostra
política ha perdut més vots allà on érem més forts. A tall d'exemple, al Prat i
a Montcada, al cinturó metropolità, hem perdut un 31% del nostre percentatge
del 2015. A Blanes hem perdut el 34% i al barri de Tarragona on teníem el
millor resultat hem perdut el 42%.
Cal situar el
món del treball i els seus canvis al centre de la nostra activitat política.
Per a la immensa majoria, per a la classe treballadora en la seva diversitat,
el treball a canvi d’un salari és la base per construir la vida personal i la
cohesió social. Els sindicats, i en concret CCOO, són les organitzacions dels
treballadors per defensar els interessos col·lectius de classe i formen part
del patrimoni actiu de l'esquerra.
Hem d’impedir
la consolidació a Espanya de la pujada dretana i nacionalista del PP i C’s com
a resposta al problema català, que fa més evident la necessitat que l’esquerra
alternativa defensi un model d’Estat que assumeixi i integri la realitat
plurinacional espanyola.
És prioritari
transformar la confluència en una organització democràtica i horitzontal, amb
estructures territorials de base, amb afiliats amb drets i deures i un cens
real i estable. I fer de les primàries amb llistes obertes la forma única
d'elecció dels càrrecs i les candidatures electorals dels Comuns, per practicar
la radicalitat democràtica des de l’exemplaritat.
S’ha de
garantir la representativitat local de les candidatures municipals. Aquesta
serà la prova de foc per cohesionar l’espai, a partir d’una assemblea d’inscrits,
organitzacions locals dels comuns i un procés reglat amb primàries que siguin
una experiència a imitar de participació democràtica.
ICV ha d’estar
a l’avantguarda en aquests objectius, perquè es torni a sentir la nostra veu
ecosocialista, la nostra veu de classe, la nostra veu ecologista i la nostra
veu feminista. Cal reforçar ICV organitzativament i políticament, amb un
discurs propi i autònom. Trobem inexplicable el silenci dels Comuns sobre CQSP,
sense rendibilitzar l’excel·lent feina del grup parlamentari de Lluís Rabell i
Joan Coscubiela. Els nostres valors històrics s'han silenciat perquè la
confluència no els ha incorporat i sense aquests valors és com si la
confluència es fes sense nosaltres.
Les municipals
estaran impregnades de la batalla nacional, especialment als municipis mitjans,
que han estat el gran actiu d’ICV, incomprensiblement ignorats per una
confluència emmurallada territorialment en la ciutat de Barcelona. La
indefinició que practiquem posa en perill els nostres resultats municipals allà
on som més forts. Tant els independentistes com C’s estaran interessats en
nacionalitzar la batalla municipal.
Nosaltres, com
a ICV, som responsables de la nostra política i de la nostra organització, i
corresponsables dels encerts i desencerts dels Comuns. Per això la nostra
Convenció ha d’aprovar una política i uns criteris organitzatius que
contribueixin a una reflexió serena i a una pràctica combativa i radicalment
democràtica dels Comuns. Necessitem una ICV mobilitzada per aconseguir aportar el
millor de la nostra tradició a un espai democràtic i arrelat al territori, a
uns Comuns que puguin ser una eina útil per millorar les condicions de vida de
la gent.
Febrer 2018
Per veure les primeres 100 signatures: https://www.facebook.com/federalistesambICV/?hc_ref=ARQUWXPS0YLX9AR6gezAR3qEyZrQwkn6UzfeW5_YeVE1hlSHyl29KJDMlTx_Jlnu5PM&fref=nf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada