 |
| Ecosocialisme o barbàrie |
Les ombres planegen sobre Europa. Una Europa sotmesa al domini de l’austericidi
decretat pels poders europeus de la dreta i el neoliberalisme amb la
complicitat de la socialdemocràcia. Una austeritat neoliberal adoptada per uns
organismes de la UE amb fortes carències democràtiques i a esquenes dels propis
Parlaments nacionals. Aquesta Europa on els estats han fet cessions de
sobirania a unes institucions polítiques europees amb forts dèficits democràtics
i participatius. Una Europa feta d’esquenes a les seves ciutadanies i
demostrativa del fracàs d’unes elits que apliquen unes polítiques que provoquen
frustració i fracturen la majoria social. Unes polítiques europees que es volen
presentar com les úniques possibles. Així hem vist com polítiques com les
contrareformes laborals s’han aplicat de forma mimètica per governs de dreta
com el PP de Rajoy o socialistes com el de Holande -Valls a França.
Europa avui es contempla amb temor, s’ha destruït l’ideal europeista motivador
que era vist socialment com un model de futur de benestar i cohesió social. Ara
és tot el contrari, les retallades semblen venir totes d’Europa, incloses les
que són fruit de decisions presses en àmbits nacionals. La realitat és que s’ha
produït un retrocés des de l’etapa conduïda per Jacques Delors, on el
creixement econòmic es plantejava en paral·lel a la millora de les condicions
socials. S’ha desfet bona part del camí que s’havia avançat pel que fa a la
concepció de la unitat europea. Tot això és degut a les polítiques dutes a
terme en les últimes dècades i aguditzades arran de la crisi i que han anat
dirigides a beneficiar els grans poders econòmics que han concentrat la riquesa
cada vegada en més poques mans, a la vegada que la pobresa i desigualtat
augmenta, i les societats es fracturen en la seva cohesió interna amb el
creixement de sectors de població exclosos que són cada cop més nombrosos.
 |
| Merkel, Rajoy i Hollande |
I aquesta és una de les raons per
les quals creixen com a reacció les opcions ultranacionalistes que volen
retornar als vells estats-nació superats per la historia. Unes opcions que es
basen en la por a un futur fosc i poc atractiu però que es vol combatre amb un
model idíl·lic d’estat nacional que ja és inexistent i impossible i que en el passat
van provocar greus desastres bèl·lics.
Aquests moviments ultranacionalistes d’extrema dreta, racistes i
aïllacionistes s’aprofiten de la nova situació creada per les polítiques
d’austeritat que des de les institucions europees i els governs de dretes i
socialdemòcrates s’han implantat. Hi que
han generat en gran part una
resposta primària de malestar profund per part dels sectors més afectats per la
crisi. Una bona part de vot de les classes treballadores i de classes mitges expressen
la seva frustració i ressentiment contra els partits tradicionals governants
als qui responsabilitzen amb raó de la seva situació. Aquests sentiments de
frustració i rebuig són fàcilment utilitzats pels populismes de dretes que
apel·len als sentiments nacionalistes per a combatre aquest enemic que
representa Brussel·les, les elits governants i les seves polítiques.
Les opcions populistes nacionalistes i xenòfobes tenen un caldo de cultiu
òptim pel seu missatge radical que situa l’enemic fora de la tradicional
estructura de l’Estat-Nació. Tota la culpa ve de l’exterior, de les institucions
comunitàries i de l’emigració especialment la que prové de cultures i
races diferents. Aquest és el missatge
que està calant a molts països europeus. En els de l’est on la ultradreta ja governa
a Hongria o Polònia, i a l’oest on pren força al nord i centre d’Europa, i on
properament podrem contemplar la seva força en les eleccions a França, Holanda i
Alemanya. Es dóna el fet de que
davant la falta de resposta i alternativa a l’actual estat de coses per part de
l’esquerra una part de l’electorat de classe obrera i treballadora molt afectat
per les polítiques d’austeritat avui és
veu seduït per la demagògia del populisme nacionalista Ho hem vist al Brèxit
britànic, i ho estem veient de forma reiterada a França.
 |
| La ultradreta que ens aguaita: Le Pen i Wilders |
I malgrat el problema està provocat en gran mesura per les polítiques que
els governs de la UE i institucions europees com la Comissió o el BCE estan
portant a terme, tampoc pot haver-hi cap dubte que l’alternativa a l’actual
estat de coses no vindrà de la mà d’un retorn nostàlgic als antics Estats-Nació.
L’alternativa només pot venir a escala europea, el retorn nostàlgic a les
antigues formes estatals no pot donar solució als problemes actuals derivats de
la globalització econòmica i financera.
L’alternativa només pot ser més Europa i una altra Europa. I aconseguir-ho
només serà possible mitjançant un canvi radical a Europa. Una Europa més
democràtica que superi l’actual UE burocratitzada i mancada de controls
democràtics reals. Un moviment europeu que pensi a escala europea però sense
obviar la escala estatal quan es tracti de establir i formular alternatives.
Cal una nova Europa més democràtica i social més orientada al benestar de la
seva ciutadania, amb més capacitat de creació d’ocupació mitjançant una
reconversió cap a una energia i una industria més “verda” , més ecològica i sostenible. Creadora de nova d’ocupació a
través d’aquesta nova industria i mitjançant polítiques públiques de
potenciació de sectors creadors de molta ocupació intensiva amb mà d’obra com
són els sectors de la sanitat, l’educació i els serveis socials públics. I per
això cal no confondre la lògica de l’eficiència econòmica industrial que es mesura amb la productivitat
amb la lògica del que és socialment productiu en els àmbits del treball
social, és a dir la qualitat de la
prestació laboral. El concepte de la productivitat com augment de la producció
per persona, l’eficiència productiva no és aplicable en l’acció social. Per
això a Europa hi ha un gran jaciment d’ocupació intensiva en el sectors socials
que no s’ha tingut en compte en les polítiques fetes fins al moment i basades
només en el principis de l’austeritat és a dir saldar deutes i reduir el
dèficit. Es possible fer coexistir una part de l’economia molt productiva amb la resta que sigui sostinguda amb alts
nivells d’ocupació intensius amb ma d’obra.
Cal que l’alternativa a defensar per les esquerres progressistes i
ecologistes, i que s’ha d’ampliar a les forces democràtiques i europeistes, sigui
defensar un NOU MODEL D’ EUROPEISME.
Un model de nou estat del benestar que només és realitzable a nivell europeu
amb un ampli respecte a cert grau de sobirania dels estats. Cal MES EUROPA
per a fer front a la globalització. Cal MES EUROPA com a ideal col·lectiu i polític per a una nova etapa.
Una Europa social, inclusiva, més política, més democràtica i ecològicament
sostenible. Només des de l’àmbit europeu és possible fer front, amb garanties pels
interessos col·lectius, a la globalització, i establir normes i regles que la
controlin mínimament. Això avui dia és impossible fer-ho des de l’àmbit dels
estats. Només a escala europea és possible establir un equilibri avui entre el
mercat i la justícia social.
I cal tenir un projecte europeu compartit, la qual cosa no exclou la seva articulació a escala local,
regional, estatal i europea. Però ha de ser una lluita amb referents europeus i
estructures també europees.
 |
| La CES, el sindicat europeu |
En aquest sentit el moviment sindical pot tenir un paper capdavanter però
alhora una forta responsabilitat. La Confederació Europea de Sindicats és ja un
embrió estructurat de moviment sindical a escala europea. Té propostes i
programes inclòs en l`àmbit de la sostenibilitat medi-ambiental, però ha de fer
un pas més, ha de donar un salt des dels estats a la escala europea. Cal exigir
més drets sindicals als països que han de formar part de la nova Europa. Cal
establir drets laborals i sindicals europeus, cal establir criteris de
negociació i impulsar la negociació col·lectiva a escala europea. El
sindicalisme pot ser l’embrió que faci que les forces d’esquerres, de progrés,
ecologistes i a les europeistes es comencin a plantejar actuar també a escala
europea coordinada amb la seva actuació en els àmbit estatals. La
democratització europea no és possible sense que hi hagin propostes polítiques
i socials europees fruit d’estructures socials i polítiques d’àmbit europeu.
Aconseguir MES EUROPA és el repte
i la utopia i ha de ser l’alternativa de progrés. Per que sense MES EUROPA el futur serà abocar-nos a un procés de desintegració
del projecte europeu i de les seves economies i societats.
 |
| Un petit triomf a Europa: Àustria |
Marx deia que la alternativa era en el seu temps entre “Socialisme o
Barbàrie”, avui, desprès de la derrota a Àustria del candidat de la ultradreta a
mans d’un candidat verd, podríem dir que el futur de Europa podria ser “Ecosocialisme o Barbàrie”.
 |
| Un altra Europa es possible |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada