ESTRATÈGIA DEL PP PER A UN “COP TOU”

nuevatribuna/11 DE FEBRERO DE 2024

No hi ha dubte que en l'actualitat el nostre país està vivint un moment d'extraordinària complexitat i tensió política. Aquesta situació ve prologant-se des de la passada legislatura i determinada per una actitud absolutament radical per part de la dreta conservadora i l'extrema dreta.

Ja en la passada legislatura les dretes van qualificar com a “il·legítim” el Govern de coalició progressista al qual no van donar respir ni tan sols en els temps de la pandèmia. Aquesta situació s'ha incrementat, si això és possible, després de les últimes eleccions generals del mes de juliol del 2023. No hi ha dubte que el PP pensava que el govern estava a l'abast de la mà, especialment després de la seva victòria en les municipals i autonòmiques i dels seus pactes amb la ultradreta de VOX.

No obstant això el resultat electoral malgrat consolidar-lo com a primera força no li va donar la capacitat suficient per tal d’aconseguir els vots suficients i conformar govern. Malgrat això el PP va llançar la consigna de la seva prevalença per a governar  ja que era la força més votada. El PP una vegada més torna a intentar retorçar la realitat perquè s'adapti a les seves necessitats. El suposat “constitucionalisme” del PP el porta a ignorar que en la nostra Constitució conforma Govern el partit que aconsegueix la majoria del conjunt dels diputats.

Això l’ha empès a incrementar encara més que en la passada legislatura la seva oposició vociferant, insultant i menyspreadora enfront del Govern de la nació i el seu President Pedro Sánchez.

Les declaracions dels representants del PP són cada vegada més altisonants, ja no hi ha pràcticament epítets que no s'hagin utilitzat per a desqualificar la legalitat del govern, tirà, traïdor, dictador, etc, són moneda corrent en el vocabulari de Feijoó i els seus pupils baladrers, i superats si cap per la caverna de VOX.

Les dretes espanyoles estan disposades a efectuar totes les accions necessàries per a desacreditar i fer caure al govern, i la incompetència i falta de maduresa política de la dreta ultranacionalista de JUNTS en tot el tema relacionat amb l'amnistia no fa més que fer-li “el brou gros” a la radicalitat de les dretes espanyolistes.

La situació a Espanya és greu atès que no estem davant una simple brega política per un tema concret. És possible detectar una “estratègia de l'aranya” per part del conjunt de sectors que conformen les dretes pàtries per a intentar per tots els mitjans fer descarrilar la legislatura i aconseguir apartar per llarg temps els progressistes del poder polític. Es tracta d'un procés que portem arrossegant des del mateix moment de la moció de censura de Pedro Sánchez contra Rajoy. A la dreta espanyola sempre li ha costat al llarg de la història adaptar-se a la democràcia. La dreta considera que el poder, tot el poder, li correspon a ella. I no parlem només de la dreta política.

L'actual democràcia espanyola és fruit de la decrepitud de la dictadura franquista i de la mobilització de la classe treballadora i de l'oposició política encapçalada pel PCE i les CCOO. Va ser fruit d'un pacte. La dreta política es va sentir desplaçada i pràcticament mai es va veure reflectida en els preceptes constitucionals, aquests que el PP falsament reivindica.

Malgrat això malgrat la pèrdua inicial del poder polític la dreta sempre ha mantingut una hegemonia en gran part d'Estat, tant en el control de l'economia, com en la seva influència en els aparells de l'estat, el judicial o el de les forces d'ordre públic, així com en la majoria dels mitjans de comunicació, tant tradicionals com moderns.

També hem d'assenyalar que la dreta i concretament el PP ha fet un ús injust del Govern quan l'ha ocupat. Podem assenyalar exemples concret: a) L'ús continuat de la mentida en política tant en la Guerra de l'Iraq com en pretendre relacionar els atemptats d'Atocha, que els va fer perdre les eleccions, que va atribuir durant anys a ETA en lloc del “gihadisme”, mentida efectuada des del govern i amb el suport de poderosos mitjans de comunicació afins, els que en el seu moment van ser assenyalats com “el sindicat del crim” de la premsa; b) La utilització d'aparells de l'Estat, com la policia o la judicatura, en benefici propi com a partit, tant per a ocultar casos de corrupció pròpia, com per a fomentar actuacions contra adversaris polítics.

En l’actual situació política el conjunt de les dretes polítiques, mediàtiques tant tradicionals com noves, bona part del poder econòmic i en aquest moment especialment la dreta judicial, estan actuant de manera conjunta per a tractar d'escanyar qualsevol possibilitat de continuïtat del Govern Progressista. Es tracta d'impugnar totes les seves actuacions a tots els nivells. Utilitzant tota una sèrie d'estratègies que apareixen perfectament coordinades, des d'una estrident oposició parlamentària on qualsevol insult queda empetitit l'endemà. La creació de falsos relats que no tenen res a veure amb la realitat econòmica i social del país sostinguts des de la política i des de l'empresariat. Les continuades mobilitzacions al carrer enfront d'una falsa realitat de ruptura de l'Estat.

L'actuació dels poders de la judicatura que semblen actuar coordinadament per a impedir l'acció legislativa i executiva i sempre en casual coordinació amb mitjans de comunicació. Estranyes mobilitzacions al marge de les organitzacions representatives, etc.

No és estrany comprovar la gran contradicció que significa que la dreta centri tota la seva campanya en la defensa del “constitucionalisme” i dels diversos poders de l'Estat enfront d'un Govern que pretén segons el PP carregar-se la Constitució i sigui l'únic partit que la incompleix en negar-se a renovar el Consell General del Poder Judicial. Un CGPJ que per cert podria tenir la vergonya, després d'estar cinc anys amb el mandat caducat, de no presentar-se com a garant de la judicatura,  i  màxim quan només surt en defensa dels jutges que van contra el govern i mai amb els progressistes que demanen empara com el jutge De Prada.

Tot això sembla perfectament coordinat en una estratègia que vol ofegar el Govern, trencar la majoria parlamentària i intentar el que podríem catalogar com un “cop tou” (és a dir sense sabres) per a fer caure el govern. Forta campanya de deslegitimació del govern, política i mediàtica, confrontació del poder judicial amb l'executiu i el legislatiu, i foment d'una campanya pública que qüestioni el govern i no permeti veure les seves actuacions reals en favor de la societat i dels seus sectors més desfavorits. Ordint campanyes sobre la immigració, la delinqüència o enfrontant  sectors de l'agricultura o transport amb les polítiques de canvi climàtic.

Tot a través d'una campanya de desgast que en aquest moment tindria el seu centre en la discussió de la Llei d'Amnistia i el seu “momentum” en les pròximes eleccions al Parlament Europeu on la dreta espera poder canviar la correlació de forces que talli la bona audiència que l'actual govern té en les institucions comunitàries, obrint un nou front contra l'actual executiu.

Un executiu que hem de reconèixer que es troba en una certa feblesa en la seva majoria parlamentària on hi ha especialment una força que no és progressista ni realista i una altra en el grup mixt que sembla haver entrat en un estat de liquidació i falta de realisme polític. Totes dues forces polítiques ja han provocat sengles revessos a l'executiu per a satisfacció de les dretes ultramuntanes.