L'ESPERANÇA ENFRONT DE L'ONA REACCIONÀRIA

 

No hi ha dubte que els resultats de les eleccions autonòmiques i locals del passat mes de maig van ser un cop molt fort per la proporció de la victòria de les candidatures de la dreta i la ultra dreta. Van deixar en evidència que el treball ben fet tant a nivell estatal com autonòmic i local no va poder frenar el pes del relat catastrofista i ultramuntà de Feijoó i Vox.

Enfront d'això Pedro Sánchez sembla haver agafat “el toro per les banyes” i s'ha llançat a una campanya explicativa en tota mena de fòrums mediàtics per a tractar de desmentir les faules i mentides de les dretes i recuperar l'ànim de la seva militància neguitejada. Sembla que en part aquesta campanya està donant resultats i pot produir un tancament de files en el socialisme que cal esperar que es tradueixi en un creixement de participació dels seus votants.

No obstant això el gran experiment en aquesta precampanya i esperem que en la campanya ha estat  l'aparició de SUMAR. En un temps escàs es va aconseguir articular l'espai, acordar les candidatures i sortir al debat polític. Amb un programa ben articulat Sumar i Yolanda Díaz tracten de llançar una campanya en positiu i que crida a l'Esperança i l'Alegria enfront del futur. Tot això armat en un discurs ben estructurat i assequible dirigit a la gent corrent.

Enfront de la por que estan aplicant els discursos reaccionaris del PP i Vox i la seva repercussió en els mitjans que abonen l'ona reaccionària, allò que transmet Yolanda Díaz i Sumar és esperança, alegria i un relat comprensible per a la gent comuna a qui va dedicat el seu discurs.

És sens dubte una confrontació amb un fons ideològic important, enfront del liberalisme individualista que defensen les dretes, SUMAR defensa la necessitat d'impulsar la llibertat col·lectiva basada en potenciar la igualtat com a element de cohesió  de la societat. Sense igualtat no hi ha llibertat.

SUMAR reivindica l'acció de govern i planteja la urgència i la necessitat de la seva continuïtat per tal d’aprofundir en els avenços aconseguits. Després d'efectuar canvis estructurals és imprescindible continuar en ells però sense oblidar la realitat quotidiana dels sectors més desfavorits. Aquests sectors que senten parlar de millores al país però encara no han percebut la millora en les seves vides quotidianes. Un dels objectius de la plataforma de Díaz no és tan  sols aglutinar els treballadors,  les dones i arribar als joves, sinó també arribar als desencantats i als abstencionistes.

És important observar que al seu favor compta, fins al moment, l'homogeneïtat del conjunt de la coalició. No s'han donat veus discordants i això pot comportar el seu millor balanç. En aquests moments les expectatives de SUMAR pugen i això és imprescindible per a guanyar en la lluita pel tercer lloc en la disputa electoral que pugui compensar i sumar amb el PSOE per a aconseguir l'objectiu d'un nou Govern progressista de coalició.

Els últims dies estem assistint a com els partits d'esquerra van explicant  parts concretes dels seus programes electorals per a continuar millorant i creant drets socials per al conjunt de la ciutadania, propostes fiscals que gravin els més rics, les grans empreses i oligopolis bancaris i energètics, i beneficiïn la resta dels ciutadans, per a aconseguir una societat més amable i més justa.

Mentre en la dreta i la ultradreta continuen amb les desqualificacions i els atacs contra el “sanchisme” i “el comunisme”, així com les seves suposades aliances amb els “hereus d'ETA” i els “independentistes”. En definitiva obvien la realitat que va ser el Govern de Zapatero qui va finalitzar amb ETA fa més de deu anys aconseguint el que llavors es defensava: que sense violència totes les idees eren defensables. Alhora s'obliden de les negociacions d'Aznar amb ETA, les mentides al voltant de l'atemptat islamista que va provocar la matança d'Atocha que el Govern va tractar d'ocultar culpant a ETA. Tot això ha portat a  que fins i tot  Consuelo Ordóñez de COVITE hagi denunciat la manipulació de les víctimes per part del PP. Continuen negant la necessitat de la reconciliació històrica que precisa de la reivindicació de la memòria. És a dir cada dia apareixen més com els hereus d'un franquisme del qual mai es desdiuen. I ara amb les aliances del PP amb VOX això s'accentua.

De programes només podem dir que el de Vox és una autèntica barbaritat antidemocràtica. I del PP de Feijoó només sabem que cada dia varia de posició, com el seu canvi sobre la Reforma Laboral on ha passat de votar en contra a manifestar que és assumible perquè només és una matisació de la Reforma del PP de Fàtima Báñez. És a dir obvia que la del PP va retallar drets als treballadors i va ser imposada sense diàleg social, tot el contrari de l'acord aconseguit amb Yolanda Díaz amb el consens dels agents socials que va avançar en drets laborals.

No hi ha dubte que les pròximes eleccions no tan sols són importants sinó fins i tot són dramàtiques. És la confrontació entre el sol i les ombres. El progrés social i l'esperança en el futur enfront de la regressió social i tornar a un passat que molts voldríem oblidar. Com hem dit és la lluita de l'Esperança enfront de la “ona reaccionària”. I amb unes repercussions a escala europea, on les dretes aliades als ultres estan avançant posicions la qual cosa és un presagi bastant preocupant davant les pròximes eleccions al Parlament Europeu del 2024. Podem estar assistint no només al ressorgir de les dretes més extremes sinó a repercussions com poden ser el propi qüestionament de l'actual Unió Europea que pot acabar en mans euroescèptiques.

El futur de la UE també està en joc en les pròximes eleccions del 23 de juliol donada la importància d'un dels  països més grans de la Unió.

Per tot això gens d'abstenció, anem tots i totes a votar “l'Esperança