BBVA-Sabadell, la fusió "fake"

Una fusió frustrada

Malgrat que ja s'ha explicat de manera exhaustiva en la premsa econòmica molta gent es pregunta: com ha pogut fracassar una fusió ja anunciada? La raó és simple, el fracàs és fruit d'un intent de fusió no desitjat i mal plantejat. Les dues entitats havien arribat a un principi d'acord d'intercanvi d'accions que premiava  les del Sabadell amb un 25% de prima sobre el seu valor, però durant aquest procés el BBVA va vendre les accions de la seva filial americana el que va provocar un increment del 15% en el valor de les seves accions. Aquesta venda va produir també un increment especulatiu de més del 25% en les accions del Sabadell. Davant d’això el BBVA va voler revisar la prima d'absorció del 25% acordat, uns 500 milions d'euros. I aquí es va provocar la ruptura.

Aquesta fusió era clarament forçada per la situació del propi sector financer i una resposta defensiva a la fusió de CaixaBank i Bankia. Totes les fusions actuals no tenen una voluntat expansiva sinó de defensa buscant una concentració que permeti economies d'escala reduint de manera important tant oficines com plantilles per a afrontar una realitat de baixos tipus d'interès, estrets marges, escassetat de beneficis i deteriorament del valor en borsa. No obstant això no totes les fusions són iguals.

A diferència de la fusió de les antigues caixes d'estalvis, aquesta té diferències notables. En primer lloc la primera tenia en les dues entitats accionistes de referència, Fundació La Caixa en CaixaBank i la pròpia participació de l'Estat en Bankia. En el cas de la fusió de BBVA i Sabadell tenen un accionariat molt diversificat amb important pes de fons d'inversió. Així mateix tenen cultures empresarials molt diferents. Podríem dir que era una fusió més potenciada per la necessitat que pel desig.

Si analitzem el BBVA hem de dir d'entrada que actualment res té a veure amb l'antiga solidesa del BBV dels temps d’Asiain i Toledo amb el pes que tenia el capital basc “el Neguri”. Tot això va canviar amb la fusió amb Argentaria, impulsada i autoritzada per Aznar i l'entronització de Francisco González al capdavant del BBVA. El BBVA ha realitzat una àmplia expansió a Amèrica Llatina, el 50% dels seus beneficis provenen de Mèxic i Turquia on ara té una forta presència i d'on procedeix el seu conseller delegat. És a dir de zones delicades que poden condicionar el seu futur. La gestió realitzada per González, més pròpia d'un “agent de canvi i borsa” i la seva obsessió per la seguretat ha portat a posar en risc reputacional  l'entitat. Cal dir que el BBVA està en el punt de mira d'entitats bancàries europees, és a dir podria ser objecte de compra per part d'alguna entitat en el context de fusions comunitàries. Es comenta que una important entitat francesa ho té en estudi. Tot això derivat de la falta d'un nucli dur accionarial.

Carlos Torres i Josep Oliu Presidents de BBVA i Sabadell

El Sabadell ha estat sempre un banc ben posicionat en l'àmbit de les “pimes”, aquest és avui el seu “taló d'Aquil·les” en una situació de pandèmia com l'actual. La seva política d'expansió es va basar en l'adquisició d'entitats financeres amb problemes a través de compres o subhastes com la de la CAM, entitat en situació equivalent la de Bancaixa. Un exemple de les seves compres va ser l’adquisició del Banc d'Astúries (fruit de l'adquisició del NatWest) en 1996 que comptava amb 85 oficines al Principat d'Astúries i posteriorment la compra en 2001 a “la Caixa” de l'asturià Banc Herrero amb més de 150 oficines a la regió asturiana, una de les regions amb menor PIB de tot l'estat. Cal dir que “la Caixa” es va desprendre de l'Herrero en considerar que va ser un error la seva adquisició.

Més greu com a operació fallida va ser la compra del britànic TSB que ha danyat la seva rendibilitat i que ha provocat en els últims anys una forta depreciació del valor del Sabadell en Borsa.

En resum podríem dir que aquesta operació ha estat mal plantejada, mal planificada i mal executada amb lo qual el resultat ha estat pèssim per a totes dues entitats amb major repercussió en la menor malgrat que encara no hagi perdut en borsa tot el que la va fer pujar l'anunci de l'operació de fusió.

No hi ha dubte que els moviments en el sector financer, derivats de la negativa situació d'aquest, no han finalitzat al contrari des de la UE es continua alimentant la necessitat defensiva de fusions intracomunitàries que fins el moment no s'han materialitzat.

Sindicalisme a la Banca