 |
| Trump, "el mosntre" |
Després de la “revolució conservadora” americana que va simbolitzar les presidències de Ronald Reagan i l'hegemonia americana amb l'ultra-liberalisme i la globalització com a elements més significatius ha arribat l'època de qüestionar aquests valors. La competència econòmica i política de la Xina tant en el camp econòmic com polític i la crisi de la globalització ha provocat un canvi profund en la societat americana.
Dins del camp conservador dels republicans, la irrupció del Tea Party i posteriorment de Donald Trump ha reforçat el seu conservadorisme, no sols polític sinó també social i moral, que l’ha portat a una posició extrema en el cas de l'últim President republicà. Dins d'aquest partit ja no queda res del sector moderat i liberal que van representar en el seu temps polítics novaiorquesos com Rockefeller, que va arribar a ser Vice-president dels Estats Units.
La posició extrema de l'actual President republicà no és només expressió d'un “nou estil” que té enormes semblances parafeixistes basada en la difusió constant d'una falsa realitat paral·lela o “fake news” sinó que inclou un contingut d’una Amèrica que desitja ser gran una altra vegada i que es basa en realitats inexistents. L'Amèrica de Trump només abasta una part de la realitat estatunidenca aquella que s'identifica amb una realitat que ja no existeix d'una societat blanca, protestant, masculinitzada i anglosaxona que cada cop més representa un menor percentatge de la societat.
Un segment de la societat que es troba atemorit davant el que ha suposat la globalització que ha canviat en gran manera les seves vides. On una gran part dels treballadors industrials, anteriorment votants demòcrates, han vist desaparèixer les seves ocupacions i ara en el millor dels casos malviuen de treballs en el sector serveis. Una societat blanca que sent que ha perdut part dels seus privilegis en benefici d'una societat multiracial que li disputa uns drets que semblaven reservats a ells. Una societat on les creences religioses en moltes ocasions s'enfronten a la racionalitat de la ciència, on per exemple es qüestiona la teoria de l'evolució a la qual confronten amb el “gènesi” religiós. Una societat que inclou sectors que habiten en zones rurals allunyades de les aglomeracions urbanes. Tot això conflueix amb fenòmens racistes encara existents i agreujats davant el creixement de poblacions de color, negres, llatins o asiàtics en els quals veuen una competència. Un gran sector de la població on la concepció de l'individualisme i la llibertat individual es contempla com la base de la societat.
 |
| Seguidors de Trump |
Aquesta part de la societat viu davant la por del canvi. Por al que va ser la globalització. Por davant la crisi, por davant el que consideren una pèrdua del paper dels Estats Units en el món. Por davant els nous moviments de les minories, de les dones, de la pluralitat sexual. Por que els fa refugiar-se en una idea de país inexistent però que voldrien ressuscitar. Un país al qual Trump encoratja amb el seu suport al proteccionisme i a l'aïllament inclús abandonant organismes internacionals, la “Amèrica primer” es transforma en un “Amèrica orgullosament sola”.
El fenomen no és totalment homogeni. Hi ha sectors de l'electorat, femení, de persones de color, negres, llatines o asiàtiques, que per raons diverses, gairebé totes alimentades per la por a un canvi que no poden controlar donen el seu suport a una proposta com la que representa Trump.
Trump apareix com l'home fet a si mateix, l'essència del masclisme, l'home sense pèls a la llengua, un radical home blanc, que invoca Déu i l'Associació del Rifle, el que blinda Amèrica enfront de l'estranger, sigui un immigrant sud-americà o la competència d'un producte xinès. El seu electorat només veu el que vol veure, essencialment a un protector del seu estil tradicional de vida.
Cal preguntar-se: Perquè és tan difícil desbancar Trump? En primer lloc perquè els republicans amb Trump al capdavant defensen una idea de país molt concreta encara que no sigui real. I en segon lloc perquè el seu contrincant és un Partit Demòcrata que més que un partit és una coalició molt diversa dins la qual hi ha plantejaments diferenciats i fins i tot aspectes antagònics.
 |
| Demòcrates Biden o Sanders? |
Donald Trump va derrotar Hillary Clinton, malgrat que aquesta va guanyar en vots populars. Hillary va ser vista per una part de l'electorat com a excessivament moderada i això va motivar una certa abstenció d'alguns sectors més radicalitzats. En aquesta ocasió encara que Biden no sigui menys moderat que Clinton, l'oposició al que ha significat Trump ha provocat una mobilització sense precedents de l'electorat demòcrata, estimulat també per la mala gestió de la pandèmia de Trump. Alhora aquesta perspectiva de gran mobilització demòcrata ha provocat com a reacció una massiva reacció conservadora.
 |
Demòcrates i Republicans cap a on van? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada