LES ELECCIONS I LA PRIORITAT SOCIAL

Joan Carles Gallego la veu de la gent treballadora

Nuevatribuna | 15 de Diciembre de 2017


Lamentablement sembla que la campanya electoral continua plantejant-se en termes d’enfrontaments identitaris que tant interessen als partidaris dels dos nacionalismes tant els independentistes com els centralistes. Lamentablement la realitat de la gent, la seva situació social i econòmica semblen desaparegudes en la majoria dels discursos amb l’excepció del de “Catalunya en Comú” que tracta de forma encara infructuosa d’obrir-se pas entre les consignes enfrontades dels nacionalismes.

I potser seria hora que es fes un punt i a part sobre un tema, el territorial, que durant més de cinc anys no ens ha portat enlloc i que és de difícil solució si no es tracta en base a amplis consensos lluny dels enfrontaments que només comporten trencament i fractura social. El tema de l’encaix territorial de Catalunya només tindrà solució a partir d’àmplies majories i aquestes no poden basar-se ni en la independència ni en deixar les coses com estan. Cal un consens entorn a un major reconeixement de Catalunya i un millor encaix territorial que segurament comporta un canvi constitucional cap a un estat federal, aquesta és l’única fórmula possible que comporta la cessió de les parts dels seus objectius màxims. També en aquest tema l’opció de “Catalunya en Comú” i en menor mesura del PSC són les més possibilistes i les que proposen solucions que no marginin  ningú.

Però a banda d’aquest tema cal que s’afronti de forma urgent la situació real de la societat catalana que ha estat amagada durant tot el processisme. Les retallades socials, l’atur, l’increment de la desigualtat social, la pèrdua de qualitat en els pilars del benestar com la sanitat, l’educació i els serveis socials han estat una constant en els darrers anys. I no són fruit tan sols dels pressupostos i les polítiques del Govern central del PP  sinó que han estat compartides pels darrers governs de la Generalitat que han coincidit en les polítiques de retallades antisocials amb el govern espanyol. La sanitat i l’educació han estat fora de l’interès prioritari del Govern de la Generalitat. I tots aquests són problemes que com molt bé ha dit Xavier Domenech: “No ens poden dir que el problema és només Montoro i el TC mentre consoliden retallades de 2.600 milions en sanitat i educació... Això no és el TC”.

Desigualtat creixent

La Generalitat no ha canviat en aquests darrers anys de polítiques econòmiques i socials basades en retallades i pressupostos antisocials iniciades pel Govern d’Artur Mas amb el suport primer del PP i desprès d’ERC i posteriorment continuades pel Govern de JxS amb el suport de la CUP.

Com reflecteix el manifest de Federalistes d’Esquerra de cara a les eleccions: “Les polítiques d’uns i d’altres s'han alimentat mútuament i no sols han provocat una fractura interna a Catalunya, i a la resta d’Espanya, sinó que també han servit per amagar la gestió ultraliberal que ambdós fan de la crisi econòmica, que ha afavorit més desigualtat i injustícia social.”

L’atur, la temporalitat i la precarietat estan en la base d’una desigualtat social que any rere any es va incrementant i deixa amplis sectors en situació de pobresa i marginació. Aquest fet hauria de ser el principal focus d’atenció de les propostes dels diferents candidats  que amb honroses excepcions només parlen d’enfrontaments identitaris sense contemplar en cap moment la realitat de la societat catalana.

A tot això cal afegir la urgència de fer front a les conseqüències econòmiques, laborals i socials que pot comportar especialment la marxa d’empreses de Catalunya així com els costos en la imatge de Catalunya i Barcelona que ha comportat tota la fantasmagoria del procés.

Es hora que des de les opcions polítiques de l’esquerra i des dels moviments sindicals es llanci una ofensiva per a  posar en primer lloc la qüestió social oblidada pels governs de Catalunya i de l’Estat i que és tant o més importants que la qüestió territorial.

Els problemes amagats darrera banderes

Mentre ens entretenen amb guerres de banderes la situació social es deteriora. Es fonamental que tant a Catalunya com a l’Estat es posi en primer pla la qüestió social com la que més precisa d’un canvi urgent de polítiques que han estat errònies i injustes per a la majoria de la població, i brutals pels sector menys afavorits i en aquest sentit és imprescindible derogar la Reforma Laboral del PP que està en la base de la situació laboral i social que patim avui dia. I això és un tema a tenir en compte quan es discuteix sobre la necessitat de canvis constitucionals. Els canvis són necessaris però no només per a solucionar la qüestió del repartiment del poder territorial. Es imprescindible per a revestir la desigualtat  establir com a drets fonamentals de ciutadania el dret a la salut,  a l’educació, a pensions dignes, habitatge social o la dependència. Revocar el canvi de l’article 135 i alhora reforçar el dret a la participació sindical tant en els pressupostos de les administracions com en l’intern de les empreses.  Alhora cal contemplar canvis en la llei electoral i establir mesures contra la corrupció política i económica.

Els problemes socials que afecten Espanya i són responsabilitat del Govern de l’Estat són similars als que afecten  Catalunya i han estat responsabilitat dels Governs de la Generalitat amb Mas i Puigdemont al capdavant i amb Junqueras al darrera. Com molt bé va escriure l’anterior Secretari General de CCOO de Catalunya i que avui honora amb un lloc simbòlic  la llista de “Catalunya en Comú”: “ l’acció humana, la política que es fa, impacta en el funcionament de la societat. Si s’afavoreixen uns interessos i menystenen altres, si es retallen drets, si s’ataca la capacitat de defensa organitzada dels treballadors i treballadores, si s’afebleix la protecció social i es fan regals fiscals a les rendes més altes, s’entén els perquès de la realitat. Avui la Despesa Pública en Protecció Social de Catalunya és del 21’3% del PIB per sota de Grècia (26’0%) Portugal (26’9%), Itàlia (29’9%) o la UE-15 (29’5%),. I en Educació a Catalunya, que ens l’estimem tant, invertim un 3’60% del PIB, només darrera de Romania (2’75%) i lluny de Portugal (5’04%) i França (5’54%)".Podríem afegir que Catalunya ha estat la comunitat on s’ha dut a terme una major privatització de la sanitat pública en benefici de la privada.

Continuisme en la política de retallades

La qüestió social és una prioritat a Catalunya, a Espanya i a Europa, però sembla que a determinats interessos no els convé que es parli d’això i per això està absent de les conteses electorals darrera d’inútils discussions sobre nacionalismes tronats i/o excloents. Esperem que exemples com la política social del Govern de Portugal, o el nomenament del seu Ministre d’Economia com a cap del Eurogrup, o la proposta política de Corbyn en el Regne Unit siguin iniciatives que prosperin i que més d’hora que tard arribin també a casa nostra i que posin en primer lloc del debat polític la importància de la qüestió avui quasi ignorada.

Cal un canvi: lo social primer