EL 21-D: CAL VOTAR OPCIONS TRANSVERSALS

21D eleccions al Parlament

Nuevatribuna | 01 de Diciembre de 2017


En les eleccions del 21D ens juguem la possibilitat de sortir de la via “morta” del procés i de la divisió de la societat catalana en fronts oposats d’independentistes unilateralistes i d’espanyolistes mal dits constitucionalistes.

La ciutadania catalana té la responsabilitat de donar un pas endavant per a sortir d’un atzucac que ja dura 5 anys. Uns anys perduts en els que hem viscut en una realitat virtual mentre es deterioraven les condicions de vida de la majoria de les persones de Catalunya. Ara cal donar un tomb radical i que la qüestió social, la situació real del conjunt de la ciutadania, es posi per davant dels somnis de banderes.

L’enfrontament entre banderes, entre els dos nacionalismes ens ha portat a una perspectiva negativa per a tots, a una ruptura social que mai s’havia viscut a Catalunya des de l’adveniment de la democràcia. S’ha trencat aquella imatge potent de “Catalunya un sol poble” i avui ens trobem amb una societat dividida i desconfiada basada en un “ells o nosaltres” alimentat pels dos blocs enfrontats. I mentre les empreses se’n van del país, els serveis públics bàsics es continuen deteriorant sense que el govern no faci res més que continuar amb les polítiques de retallades. Ens prometien portar-nos a un país millor i ens trobem amb una situació pitjor amb l’autonomia intervinguda, amb la societat no sols trencada sinó en pitjors condicions socials i el que encara és més greu, amb unes perspectives de futur poc clares.


Les dues parts que ens han portat fins aquí, independentistes i centralistes i els partits que les representen són els responsables d’aquesta situació i per tant ara no poden representar, ni uns ni altres, la solució. La solució només pot sortir de qui faci una aposta decidida per a tendir ponts pel retrobament ciutadà i això només pot venir de qui des del respecte a la legalitat tracti de recuperar i millorar l’autogovern, restablir unes relacions fraternals amb la resta de l’estat i ocupar-se en primer lloc pel benestar del conjunt de la ciutadania, especialment dels seus sectors més febles.

Domenech (CatenComú) i Iceta (PSC)

La sortida que ens han de permetre aquestes eleccions ha de partir del reforçament d’aquelles formacions polítiques que de diverses maneres han representat i representen la transversalitat i la pluralitat de la societat catalana i que no han volgut en allò fonamental formar part dels blocs excloents. Són les formacions que més defugen posicions essencialistes i nacionalistes. Són aquelles formacions que tenen com a objectiu principal posar en primer pla la situació real present i futura de les persones que composen la ciutadania de Catalunya. I aquestes formacions tenen uns noms concrets que són “Catalunya en Comú” i el PSC. Ambdues formacions polítiques reconeixen el fet de que d’una o altre manera formem part d’un estat plural, sigui un “estat plurinacional” o “una nació de nacions”. Ambdues defensen una reforma Constitucional que doni sortida no només a la necessitat de solucionar el problema territorial i dins d’ell l’encaix de Catalunya, també defensen la necessitat de que es garanteixin en la Constitució els drets socials bàsics.


Es normal que siguin precisament  formacions que venen d’una tradició d’esquerres i catalanista que es remunta al moment de la transició on la força del PSC i del PSUC va tenir un paper cabdal en la recuperació de l‘autogovern i d’algunes de les normes més fonamentals per aconseguir una societat cohesionada. Només cal remarcar que la immersió lingüística per exemple és filla d’aquestes forces polítiques la qual cosa  ha permès impedir la segregació per raó de l’idioma a Catalunya, i cal dir que les dretes no eren en principi partidàries d’aquest sistema escolar integrador.


Cal recuperar els vells conceptes del “catalanisme popular” per aconseguir un nou eix transversal que lideri la recuperació de la unitat interna de la societat catalana. Només des de l’hegemonia conjunta d’aquestes forces i la col·laboració d’altres sectors que renunciïn de forma clara i sense ambigüitats a la unilateralitat  es pot construir un espai polític central a Catalunya que busqui una recuperació i millora de l’autogovern des  d’una primacia del fet social.

Maragall (PSC) i Saura (ICV)

Es evident que això no és fàcil i menys davant d’unes eleccions on tothom vol  diferenciar-se. Però ja des de la campanya cal tendir ponts en aquest eix transversal que per part dels dos blocs “frentistes” es voldrà impedir. Es evident que des de les files independentistes, que ara diuen renunciar de moment a la unilateralitat, es voldrà atreure a “Catalunya en Comú” i que des de les files del centralisme es voldrà fer el mateix amb el PSC sota la proposta d’una falsa unió constitucionalista.

Els dirigents de “Catalunya en Comú” i del PSC  hauran de buscar punts de trobada més enllà de si un ha acceptat el 155 i l’altre no. En la pràctica tothom està alleujat amb la perspectiva electoral que ens pot fer sortir d’un mal son. I no hi ha dubte que hi ha més que els uneix que no el que els separa. Per que tant en l’àmbit català com especialment en el de l’Estat no hi ha possibilitats de canvi i de fer fora a la dreta del PP i C’s si no és a partir fonamentalment de la col·laboració entre les forces d’esquerra.

Està molt bé marcar el terreny propi dins de l’àmbit de les forces del canvi però mal servei es farà si la competició tàctica s’anteposa a la necessitat estratègica de la col·laboració. Fins el moment s’han comès errors per totes bandes,  el darrer la ruptura del pacte de govern a Barcelona. Fins que no s’abandoni el tacticisme per part d’uns i no es presenti una posició ferma per part d’altres no es podrà avançar.

Collboni i Colau ruptura a BCN

Crec que caldria abordar propostes de col·laboració per tal d’aconseguir el canvi de model territorial però també econòmic i social, un canvi del model productiu i de l’estat del benestar que el país necessita. Cal tenir en compte experiències positives com el programa econòmic i social del “labour” de Corbyn o el model de col·laboració en el govern de Portugal. “Catalunya en Comú” cal que es faci gran d’una vegada i que abandoni ambigüitats i falsos purismes d’adolescència política i cal que el PSOE es rejoveneixi definitivament i s’emmiralli en el canvi dels seus homòlegs britànics.


Ara quan tant es qüestiona el règim del 78 notem a faltar el nivell polític de molts dels actors d’aquells temps que van aconseguir en circumstàncies molt més complexes el pas d’una dictadura a una democràcia homologable malgrat els defectes, molts d’ells fruit dels condicionants del moment que ara no hi són amb la mateixa intensitat. Només cal recordar que malgrat tot la Constitució va reconèixer la existència diferenciada de “nacionalitats i regions”, que seria equiparable a reconèixer ara el caràcter plurinacional o de nació de nacions de l’Estat.

Aquest és el repte que les forces de l’esquerra catalana transversal tenen per davant i per l’esforç que facin per aconseguir un canvi en la situació actual de Catalunya els jutjarem.

Catalunya en Comú- Podemos

PSC-PSOE