Corbyn o el renaixement d’una esperança

Corbyn: "Per la Majoria no pels pocs"

nuevatribuna.es | 15 de Agosto de 2017


Els resultats de Jeremy Corbyn i el partit laboralista a les darreres eleccions britàniques han significat una agradable sorpresa i no hi falten raons.

Corbyn i la seva proposta política de gir a l’esquerra, de retorn als valors dels laboristes i l’abandonament de la “tercera via blairista”, ha hagut d’enfrontar moltes dificultats. En primer lloc les derivades dels propis parlamentaris laboristes la majoria identificats amb una posició centrista. Corbyn ha superat dues vegades la rebel·lió dels seus parlamentaris que han tractat de desbancar-lo de la direcció del partit. I ho ha aconseguit gràcies al suport de la militància en especial la més jove, i de molts dels nous militants que han arribat al laborisme atrets per les posicions de Corbyn.

Altrament Corbyn ha estat qüestionat constantment per una majoria dels mitjans de comunicació i pel conjunt del “establisment” que ha tractat de presentar-lo com algú antiquat i amb propostes no adequades al actual moment històric.

Però el dirigent laborista ha mantingut un missatge perseverant, a contracorrent, molt equiparable a l‘efectuat per Bernie Sanders a les primàries dels Estats Units. Un missatge coherent, sense fissures i defensat amb una clara honestedat. Un missatge que enllaça amb els plantejaments que en el passat havien donat l’hegemonia al “Labour” des de la victòria al 1945 d’Attlee i Bevan.

Fa més de dues dècades el “thatcherisme” va aconseguir amb la seva “revolució conservadora” obtenir l’hegemonia ideològica basada en l’individualisme i la política neoliberal. Política e ideologia, que amb petites matisacions va ser assumida pel “Nou Laborisme de Blair” i els seus seguidors de la “tercera via” partidaris d’una posició centrista del partit per atraure votants moderats.

El programa electoral de Corbyn i el “Labour” ha confrontat directament amb el missatge actualment hegemònic del “thatcherisme” i ha reivindicat de nou unes essències d’esquerres, i qüestionat el que fins ara era acceptat com un pensament del “sentit comú”. Es tracta de tornar a plantejar un nou conjunt de valors socials i defensar-los amb entusiasme i honestedat.  Es tracta de demostrar que seria extraordinàriament positiu i realment de “sentit comú” seria un govern que estigués al servei de la majoria tot rebutjant l’austeritat i defensant a la majoria enfront la minoria d’especuladors i privatitzadors.



Liquidar un sistema injust socialment



Es un programa basat en un increment d’impostos al 5% més ric de la societat que suposaria una recaptació de milers de milions que permetrien potenciar els actuals serveis públics deteriorats en tots els seus aspectes, educació incloent-hi guarderies, Servei Nacional de Salut, habitatge de protecció oficial de qualitat, increment del treball digne fix i amb salaris adequats i defensa de les pensions, entre d’altres. També es contempla la renacionalització d’infraestructures com les ferroviàries, l’aigua, l’energia o l’eliminació de les classistes taxes acadèmiques.

Es tracta d’atacar de rel un model actual que ha demostrat ser injust i irracional destinat només al servei d’una minoria. Nomes l’any passat la riquesa dels mil més rics de Gran Bretanya va augmentar el 14% mentre les retallades salarials i la precarietat semblen no tenir límits.  Es plantejar fer una política que podíem denominar clarament socialdemòcrata, però que en aquest moment sembla revolucionària, basada en que el més rics paguin més impostos per tal d’invertir en l’economia, tot modernitzant i potenciant els serveis bàsics de la ciutadania.

Aquest programa ha il·lusiona una societat que feia molt de temps que semblava adormida. I contra les visions apocalíptiques d’alguns, incloent-hi la dreta laborista, ha arrelat de forma important en l’electorat. I no ha estat tan sols el resultat electoral, que malgrat tot no ha pogut superar encara als “tories", sinó  fonamentalment la dinàmica política que ha generat i que impulsa  Corbyn i al “Labour” en les enquestes y en el protagonisme polític dels darrers mesos.

El laborisme ha aconseguit una forta amalgama no només de la gent treballadora sinó també entre molts sectors de la classe mitjana,  i especialment dels joves.  Una majoria de joves fins a 35 anys de classe mitjana van votar laborista a l’igual que un 70% dels joves treballadors. Cal ressaltar aquests fets per que les polítiques que proposa Corbyn interessen als dos sectors bàsics per tal d’aconseguir en el futur la victòria electoral. Es important ressaltar que no es tracta tant sols que hagi aconseguit mobilitzar el vot jove sinó que inclús s’ha produït una força activa dels mateixos amb més de dos cents mil activistes actius, al carrer i a les xarxes, que sens dubte han tingut una important influència en la remuntada electoral.

Per que tant la classe treballadora com els joves de classe mitjana estan d’acord en tenir uns bons serveis públics i de qualitat en camps com  l’educatiu o la sanitat; un treball digne i estable; uns serveis ferroviaris de qualitat i són contraris a les privatitzacions de serveis bàsics; amb habitatges assequibles i segurs. I són conscients que si la minoria que s’ha beneficiat de la crisi pagués més impostos, la majoria gaudiria de millors serveis i infraestructures, més garanties d’ocupació digna i d’accés a l’habitatge en condicions favorables de preu i qualitat.

Acabar amb el llegat de Thatcher i Blair

L’objectiu, com diria Owen Jones, és tornar a moure la “Finestra d’Overton” és a dir el paradigma socialment acceptat. En el seu moment a partir d’Attlee allò socialment acceptat va ser durant dècades una societat del benestar, això va canviar amb Thatcher que va imposar el seu paradigma neoliberal dominat per l’individualisme i la desigualtat, i ara es tractaria de retornat la visió general cap a una societat més justa per a la majoria. La política de “Labour” de Corbyn, si pot arribar a dur-la a la pràctica, pot comportar la liquidació del “thatcherisme” i del “blairisme”.

Hi ha elements que semblen assenyalar que el missatge de Corbyn està calant, per primera vegada en molts anys la classe mitjana britànica està d’acord a pujar els impostos a canvi de millors serveis públics. Com diu el periodista britànic Paul Mason “si en las properes eleccions els Conservadors plantegen un pla d’impostos més alts i un increment de la despesa i la inversió pública indicarà que Corbyn ha canviat el joc”.

El que està clar és que Corbyn com Sanders han creat un estat d’esperança en la gent d’esquerres i que la seva proposta no només és vàlida per a Gran Bretanya sinó que és un programa exportable al conjunt de les esquerres europees avui confoses.

I esperem que els canvis produïts en els darrers temps en els sectors de l’esquerra en el nostre país puguin produir un apropament cap a paràmetres similars als defensats per Corbyn i el “Labour” que puguin derivar en una alternativa capaç de desbancar a la dreta governant.

Sanders i Corbyn: construint alternativa