REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA I CANVI SOCIAL

Nuevatribuna | 24 de Marzo de 2017


Sembla que hi hagi un consens social i molt compartit a nivell polític de que al país li cal un procés de Regeneració Democràtica. La corrupció fruit d’un pervertit sistema de relació entre el capital concesional i les administracions públiques en molts cassos, tant en la concessió d’infraestructures com de serveis públics, està molt arrelada en el sistema econòmic del nostre país.

Tots som conscients que en moltes ocasions les infraestructures són adjudicades no al millor projecte sinó al que sembla menys costós, però en general desprès durant la seva realització els sobrecostos es disparen i finalment la infraestructura surt molt per sobre del cost inicial. Aquesta manera de fer ha estat qüestionada quan les empreses espanyoles han anat a fer grans infraestructures fora de les nostres fronteres donant lloc a conflictes com va ser el cas de la construcció del canal de Panamà o de l’AVE a  l’Aràbia Saudita. Es un sistema poc comprensible, en molts països del nostre entorn, i on les corrupteles tenen un ampli filó.

El mateix passa en els processos d’externalització de serveis públics o en la seva licitació, externalitzacions que en molts cassos no són ni social ni econòmicament necessàries i fruit molts cops de conxorxes d’interessos aliens al bé públic.

Cal una regeneració democràtica

Molts som conscients de l’alt nivell de corrupció existent entre les empreses i els poders públics del nostre país, el que alguns denominen “la trama”. Però la regeneració va molts més enllà de la lluita contra la corrupció.

La regeneració democràtica implica també una justícia eficient i justa. Una justícia que no és ràpida no és justa, però per aconseguir-ho calen mitjans i garantir la seva independència i la seva equitat. No pot ser que siguin més castigats els delictes dels més dèbils mentre hi ha deferències amb els cassos de delictes de “guant blanc”.

La regeneració democràtica implica garantir la neutralitat dels aparells de l’estat, des dels  judicials fins els mitjans de comunicació públics i evitar la seva utilització partidista. I també comporta la responsabilitat i ètica de la funció de la representació política. Es demagògic dir els càrrecs polítics estan massa remunerats, especialment si  comparem amb la remuneració dels càrrecs privats. Un càrrec públic ha d’estar suficientment remunerat d’acord amb la seva responsabilitat pública. Però també caldria que aquesta remuneració sigui incompatible amb cap altre remuneració. Cal en aquest sentit seguir l’exemple del comportament de molts països del centre i nord d’Europa molt més exigents en aquestes qüestions.

Al marge d’aquestes i altres qüestions que determinen una necessària regeneració democràtica seria bo un canvi en els sistemes electorals per tal de garantir la igualtat del vot mitjançant sistemes més proporcionals. I també restringir la possibilitat de les “portes giratòries” polític-empresarials.

Però cal dir i distingir clarament que la regeneració democràtica no implica un canvi social. Implica una millora democràtica que permeti lluitar contra la corrupció i vicis i actituds poc democràtiques de l’actual sistema sòcio-polític però no implica un canvi en el marc de relacions econòmiques i socials. Molts països del nostre entorn tenen una millora de la seva qualitat democràtica sense que això impliqui un canvi en temes com  l’explotació social o la desigualtat, ens val l’exemple de la Gran Bretanya.

El conflicte de classes

El canvi social és quelcom més profund que una regeneració democràtica. Té a veure amb la correlació de forces entre les diverses classes socials i aquest canvi no és possible si no tenim en compte la centralitat del treball. Es a l’estructura econòmica  on es produeix la divisió fonamental entre qui té el control sobre el procés econòmic de producció i qui només té la força del seu treball. Es el que sempre s’ha entès com el conflicte social o la lluita de classes. El canvi social significa modificar la correlació de forces  entre el capital i el treball. I és evident que quan parlem del treball no ho fem en el termes tradicionals, sabem dels canvis produïts en el món laboral i que la classe treballadora avui és molt més diversa i plural. Però la garantia d’un treball digne i de qualitat és la primera condició del canvi social. I no parlem d’un canvi revolucionari sinó de qualsevol sistema de transformació social que canviï l’actual correlació de forces.

Els partits polítics que no tinguin en compte la centralitat del treball s’equivoquen en les seves estratègies. Es positiva la regeneració democràtica, però no és canvi social. Es positiva i imprescindible la lluita contra les emergències socials, però no és canvi social, sinó simplement posar un pedaç, important però que no soluciona el problema de fons. La centralitat del treball ha de ser el centre del plantejament estratègic de qualsevol política que es reclami de canvi i progrés. En el treball i en la capacitat d’accedir-hi  és on es produeix la principal socialització dels individus. El primer repartiment de la plusvàlua es dóna en el repartiment dels beneficis del treball entre el benefici empresarial i el salari. Hem vist que a Espanya en els darrers anys de la crisi els beneficis empresarials han crescut tres vegades mentre els salaris restaven congelats, això és lluita de classes i indica quina classe va guanyant. El segon repartiment dels beneficis s’efectua per la via fiscal, sobre qui es carrega la recaptació i a qui es destina. I podem veure com gravant les rendes del treball, via IRPF o IVA, s’ha carregat la recaptació sobre les classes treballadores i populars i com les prioritats pressupostàries han anat no a millorar els serveis bàsics ni les necessitats de la majoria sinó a beneficiar els sectors empresarials i privilegiats.

Warren Buffet parla amb clar

Es evident que el canvi social, basat en la centralitat del treball en la disputa de la plusvàlua, té un àmbit social propi dels moviments sindicals i els moviments socials i un àmbit polític on s’ha de disputar l’actual hegemonia de la dreta. Cal plantejar per part de tot subjecte polític que es consideri partidari del canvi i el progrés  una modificació en l’actual correlació de forces. Cal donar més força als instruments sindicals en els centres de treball i en el diàleg social. I cal plantejar canvis en el model productiu que impliquin més pes del sector públic i una millor i més justa recaptació i redistribució de les rendes.

Cal dir-ho de forma clara. La regeneració democràtica és necessària, però el canvi social, el canvi en la correlació entre capital i treball, és imprescindible per acabar amb l’actual desigualtat creixent.

Cal un canvi social