EUROPA I TRUMP

I Europa?

Nuevatribuna | 20 de Febrero de 2017


No hi ha dubte que l’arribada al poder de Trump a la presidència dels Estats Units ha causat sorpresa primer i preocupació i temor desprès en una àmplia part de la ciutadania europea. I és evident que les seves primeres actuacions no fan més que augmentar-la.

Calia veure quina seria la reacció de la UE i s’ha pogut constatar com desprès de la primera intervenció crítica de Tusk, aquest ha estat rectificat amb reaccions més suaus del que cabria esperar.

Però era lògic esperar alguna reacció molt diferent?. Difícilment. Seria contradictòria amb la pròpia actuació que està portant a terme la UE en els darrers anys.

Davant la política anti-immigració de Trump, davant de la seva proposta de construcció d’un mur amb Mèxic, que podria dir la UE?. Si és conseqüent amb els seus actes poca cosa. Com pot donar lliçons la UE desprès de la vergonyosa actuació que està tenint amb els refugiats i amb els immigrants en general?. Qui és Europa per a donar lliçons quan estableix “concertines a la tanca de Melilla”? O quan impedeix l’accés dels refugiats i fins i tot incompleix els seus propis compromisos d’acceptació d’un contingent de refugiats? O quan converteix el Mediterrani en un mar de mort i patiment?. Europa s’ha convertit en una fortalesa que es vol inexpugnable per a la immigració i els refugiats.

Europa fortalessa contra els refugiats

Com pot Europa queixar-se del tracte de Trump amb Mèxic,  quan la UE ha tractat sense miraments i amb nul·la solidaritat  un estat membre com Grècia?.

Qui és la UE actual per a donar lliçons de democràcia quan accepta sense reticències tenir dins seu governs com els d’Hongria o Polònia clarament autoritaris i poc democràtics, o d’altres estats com Romania, Bulgària i d’altres amb clars dèficits d’homologació democrática?

Europa avui ja no és l’espai de llibertats, de democràcia, de solidaritat i fraternitat que volia ser. Ja no és una referència com havia estat en les dècades posteriors a la II Guerra Mundial. La UE avui és un espai polític amb greus dèficits democràtics en les seves institucions i responsable d’unes polítiques que han afectat negativament  la seva pròpia ciutadania. La UE no només té mancances de legitimitat democràtica sinó que inclús sembla mancar-li el lideratge per a enfrontar-se a la nova situació global.

Podem dir que l’Europa que coneixem és una estructura política i econòmica hegemonitzada i dominada en els darrers anys per una concepció pròpia d’una dreta globalitzadora i neoliberal. La seva governança ha provocat que bona part de la ciutadania hagi deixat de creure en les seves institucions i en els respectius governs que han afavorit  amb la seva actuació l’aparició i creixement d’opcions de rebuig ultra-nacionalistes d’extrema dreta, partidàries del replegament nacional i del proteccionisme.

Trump el poder ultra

Ara aquestes opcions es senten reafirmades i reforçades pel triomf de Trump als Estats Units, la principal potència mundial, desprès de derrotar Clinton màxim exponent de “l’establishment” tradicional impulsor de la globalització neoliberal. Això no ens porta a creure que Trump sigui ni tant sols una alternativa populista, sinó que representa a un sector poderós, reaccionari i molt conservador de les elits partidàries del nacionalisme radical i del proteccionisme de “l’Amèrica Primer” com a vacuna davant la frustració d’una gran part de la ciutadania, evitant alhora que la frustració és decanti cap a posicions d’alternatives més d’avantguarda i progrés que podrien estar representades en la figura de Bernie Sanders.

Lamentablement en l’actualitat, a escala dels països desenvolupats, ens trobem davant d’una confrontació per l’hegemonia política entre dues grans corrents. Una la de la dreta partidària de la globalització sense regles, i que ha estat hegemònica les darreres dècades, i una alternativa defensiva d’ultradreta que va guanyant força clarament  i que és partidària del retorn a un temps passat  basat en el nacionalisme a ultrança, el proteccionisme econòmic i la por al diferent.

I a tot això Europa es troba instal·lada en una crisi existencial on cada cop més les seves institucions es troben més allunyades dels ciutadans i sense cap perspectiva d’un lideratge capaç d’aconseguir harmonitzar els interessos econòmics amb el desig de la ciutadania de major respecte als seus drets socials i laborals i de major justícia social i lluita contra la desigualtat creixent.

La ultradrteta ascendent

Es evident que la situació actual de la globalització sense regles ha portat a l’increment de la desigualtat i  la frustració i indignació de gran part de la ciutadania. També sembla clar que la fugida cap a solucions de nacionalismes xenòfobs i proteccionistes només ens portarien a alçar més murs i fronteres i a la llarga al risc de tornar a l’enfrontament amb els veïns i competidors, retornant-nos a les situacions del segle passat que creiem superades.

Però lamentablement la confrontació està avui per avui situada en aquests paràmetres. I no és veu en el conjunt europeu cap veu amb capacitat per a disputar i donar alternatives diferents a l’enfrontament entre la dreta hegemònica i la ultradreta ascendent.

Notem a faltar el ressò important que en el passat europeu van tenir les veus del socialisme, tant les de la vella socialdemocràcia reformista, com les del comunisme alternatiu més avançat com va ser l’italià. Avui contemplem el sotmetiment gairebé generalitzat de la socialdemocràcia a la dreta hegemònica i la reduïda audiència popular de les forces de l’esquerra alternativa i ecologista incapaç de plantejar una alternativa il·lusionant i que es vegi factible per una ciutadania frustrada, irritada, indignada però en la seva majoria resignada.

Merkel la cara de la dreta hegemònica

Es precís recuperar els plantejaments en defensa d’un nou ideal europeu capaç de conjugar de forma harmònica un desenvolupament econòmic avançat sostenible i respectuós amb el medi ambient i una justícia social que contempli els drets de la ciutadania a gaudir d’un estat de benestar amb serveis públics de qualitat, on s’eviti el malbaratament de recursos produïts pel consumisme desaforat i on el treball digne i les prestacions socials garanteixin la dignitat de totes les persones. Una Europa que pugui posar regles a la globalització i ser capdavantera en l’aliança amb altres països del món. Una Europa oberta on els conceptes de llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat, junt amb la defensa del medi siguin la base de les seves estructures polítiques, econòmiques i socials.

Per un altre Europa