GAZA: VERGONYA PER A LA HUMANITAT

 

Així va qualificar la relatora de l'ONU per a Gaza, Francesca Albanese, el comportament de la Comunitat Internacional. I hem de donar-li la raó, molt pocs països, com Sud-àfrica o el Brasil, van reaccionar des del principi condemnant i instant les instàncies judicials internacionals a jutjar l'actuació de l'Estat d'Israel sobre Gaza i qualificant-la com a “crims contra la humanitat” i posteriorment com a “Genocidi”.

Evidentment ningú es va sorprendre pel suport continuat i l'ajuda en armes i intel·ligència dels EUA, això es donava per descomptat, però ha sorprès el silenci de la UE, considerada sempre com el bastió de la defensa dels valors, llibertats i principis democràtics.

També ha sorprès el silenci aclaparador dels països àrabs, especialment els rics països del Golf Pèrsic, més atents al posicionament de l'Iran que a les massacres de l’exèrcit de l'Israel.

Perquè des del començament de la crisi, provocada per una sagnant massacre de ciutadans israelians, per part d'Hamàs, i la captura d'ostatges, es va comprovar que els objectius de la resposta del Govern d'Israel eren clarament desaforats i fora de tota resposta equilibrada. Tota la ciutadania de Gaza va ser objectiu dels atacs de l’Exercit israelià sense distinció d'edats. No va ser una resposta contra Hamàs, sinó un càstig generalitzat contra una comunitat com la gazatí tancada des de fa anys en un espai que és un gegantesc camp de concentració.

Però la resposta no s'ha donat només a Gaza també a la Cisjordània ocupada on s'han reforçat tant els controls i actuacions militars com l'actuació dels colons extremistes que han atacat sense motiu a la població palestina, en una actuació que sembla precedir a l'ocupació total del territori palestí.

Durant aquests llargs anys hem vist dia a dia l'extermini en directe, a través de la televisió, de la població de la Franja, i no sols fruit del bombardeig militar sinó amb la sistemàtica destrucció de les seves poblacions, amb el tancament de l'entrada d'aliments i medicines, de l'atac sense quarter als hospitals i centres sanitaris, tant dels Hospitals de Gaza com dels centres d'auxili mèdic de les ONG. Hem vist com els nens i els periodistes s'han convertits en objectius de les forces israelianes. En fi, hem presenciat en directe un GENOCIDI en les nostres llars del món civilitzat, i les respostes han estat mínimes comparades amb l'HORROR que s'ha contemplat.

No és comparable Gaza amb Ucraïna. A Ucraïna hi ha una guerra fomentada per Rússia, però és una guerra. A Gaza hi ha un GENOCIDI, la massacre totalment planificada d'una població civil. I per primera vegada ho veiem en directe. L'Holocaust nazi es va descobrir amb la derrota del nazisme, però el genocidi de Gaza l’estem veient tot el mon civilitzat de manera directa i diària. I la resposta no ha estat a l'altura.

Només últimament una part dels estats de la nostra civilitzada UE s'han posicionat contra el genocidi palestí i ha reconegut a l'Estat de Palestina. Molt tard i malament. Per fi s'ha vist un esbronc generalitzat i una boicot a la presència del president “Assassí” de l'Estat d'Israel a les NNUU. Massa tard i novament malament.

La proposta de Pau unilateral de Trump i Netanyahu ha estat saludada de manera favorable ràpidament pels països occidentals i la UE com una sortida al conflicte. Com pot ser una solució a un conflicte una proposta que oblida a una de les parts més afectada com és Palestina? Perquè una proposta de Pau no es discuteix en el si de l'ONU, que és l'organisme que hauria de debatre una proposta com aquesta?

Doncs perquè aquesta suposada proposta no és més que un “ultimatum” per a la soferta població gazatí i palestina. “És això o la liquidació”. Netanyahu ja ho ha deixat clar “si no accepten l'ultimàtum anirem fins al final”. I tots sabem que el final és la liquidació dels gazatíes i amb posterioritat previsiblement la liquidació de tots els palestins per a la consecució del Gran Israel o “Yeretz Ysrael” que els ultres sionistes somien.

La proposta de Trump és deixar-li crear el seu “empori” turístic a Gaza, com ja va dissenyar en un principi i per a dur-lo a terme comptarà amb una autoritat presidida per ell mateix i delegarà en un “Consell” de gent afí i acceptant la participació dels països rics del Golf Pèrsic. “Consell” al qual igual conviden a l'Autoritat Palestina si així ho consideren. És a dir, un “resort autònom” en la línia del que és Dubai.

I s'oblida que a la població de Gaza no sabem quin futur li espera, si el d'executors de les obres o l'exili. En tot cas no tenen ni veu ni vot. I el futur de Palestina, i la proposta dels dos estats? D'això res de res. I els nostres dirigents europeus tan lúcids i seriosos, i fins i tot el mateix Sánchez: Què diuen? Saluden la proposta que sembla que si Hamàs l'accepta acabarà amb l'extermini, o no?

I Palestina? Quin futur els espera? Això no sembla de moment ser gens important.

I què hem de fer els ciutadans, aquí al nostre país? El més oportú és rebutjar aquest pla aberrant i continuar amb les mobilitzacions del pròxim dissabte dia 4 d'octubre i donar suport a les mobilitzacions dels sindicats en les empreses amb  l'atur de dues hores del dia 15 d'octubre.

Més que mai Gaza i Palestina han d'ocupar els nostres cors.