ELS DRETS NO S'HERETEN ES DEFENSEN

 

Defensar i guanyar drets

nuevatribuna/11 de mayo de 2025

Tot tipus de drets, polítics, socials o laborals no són perpetus. En un moment històric determinat cadascun d'ells va ser conquerit. Però de la mateixa manera poden perdre's en un altre moment històric.

La pròpia idea de democràcia es va iniciar amb la Revolució Francesa i van passar dècades fins que es va consolidar en la majoria dels països occidentals tal com els coneixem ara. En el nostre país va ser a la fi dels anys 70 del segle XX quan es va aconseguir després de molta lluita i d'una llarga dictadura que va durar més de 40 anys des de 1939 fins a 1978 quan la ciutadania va votar l'actual Constitució.

Amb aquesta Constitució s'han aconseguit una gran part de les llibertats polítiques i de tota mena: associació, reunió, expressió, etc. Des de llavors moltes de les llibertats establertes van tenir un posterior desenvolupament i altres drets de nou tipus es van conquerir després d'anys de mobilització. Així drets com el del divorci, l'avortament, el reconeixement legal de l'homosexualitat, etc., van ser noves conquestes derivades de la mobilització social.

Però tot això no ha seguit una línia recta sinó que ha tingut alts i baixos derivats de qui governés i de la correlació de forces. S'ha avançat fonamentalment amb governs progressistes i s'ha retrocedit en la majoria de les ocasions amb governs conservadors. S'han donat conquestes de drets laborals derivats de mobilitzacions sindicals dels treballadors contra governs de dretes i algunes vegades contra governs socialistes. I també s'han donat retrocessos, amb el Govern de Rajoy es van retallar els drets laborals establerts en l'Estatut dels Treballadors que no s'han recuperat fins l'arribada de l'actual govern progressista. Rajoy també deixà sense cap pressupost en els seus vuit anys de govern la Llei de Memòria democràtica.

Així mateix, hem viscut actuacions profundament antidemocràtiques com la “guerra bruta” contra ETA per part de grups parapolicials vinculats al Govern de Felipe González. O l'intent del segon govern d'Aznar en mentir sobre els autors dels atemptats a Madrid de l’onze de març de 2004, que va pretendre atribuir a ETA quan se sabia que era un atemptat islamista. En tots dos casos finalment les urnes van castigar els governs responsables.

També s'han donat grans mobilitzacions populars que no han aconseguit els seus objectius com va ser la campanya contra l'OTAN que es va perdre en el referèndum sobre el tema. Així mateix en el 2011se va efectuar una profunda Reforma de la Constitució que va comportar un important retrocés dut a terme amb un ràpid acord del PSOE i el PP per a prioritzar l'estabilitat pressupostària per sobre de la inversió social, la qual cosa va comportar més desigualtat, i tot això sense la ratificació de la ciutadania.

Gran part de les noves generacions no són conscients de que molts dels drets actuals van costar molt d'esforç conquistar-los i costa mantenir-los. Ningú ha regalat res a la ciutadania i si aquesta no és conscient d'això existeix en moltes ocasions el perill de perdre'ls. Per això és tan important la Memòria Històrica, i per això és tan forta la resistència de les dretes i dels més poderosos perquè no es difongui.

La Memòria Històrica no hauria de ser una relíquia que cal salvaguardar, sinó que ha de ser un element viu, que es doni en l'ensenyament a tot nivell, és conèixer la nostra història. El desconeixement del que han costat els actuals nivells de llibertat i drets socials de tota mena és el pitjor enemic per a la seva supervivència i manteniment.

Existeixen molts drets consagrats en la Constitució que després de més de quaranta anys encara no s'han desenvolupat en gran part perquè no hi ha consens entre els que desitgen avançar en drets i els poderosos que es resisteixen a perdre privilegis. El dret social a l'habitatge per exemple és un d'ells, textualment la Constitució diu: “Article 47: Aquest article estableix el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat per a tots els espanyols”. I delega en els poders públics l'obligació de promoure les condicions necessàries per a garantir-ho. Això implica regular la utilització del sòl, entre altres mesures, per a impedir l'especulació i assegurar que l'habitatge sigui accessible, els poders públics tenen l'obligació de promoure les condicions necessàries per a garantir-ho.

I com aquest existeixen molts altres exemples d'articles de la Constitució pendents de desenvolupament com per exemple el referent a la participació dels treballadors en l'empresa. En l'Article 129.2 diu “Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció”. El seu no desenvolupament és el que convertia en realitat l'afirmació de Marcelino Camacho quan deia: “la democràcia encara no ha entrat en les empreses” en referència al poder absolut i no democràtic dels empresaris.

En la seva formulació la Constitució Espanyola és una de les més avançades d'Europa, però falten molts preceptes per desenvolupar i és evident que el problema és la diversitat de posicions polítiques entre les esquerres i unes dretes cada vegada amb tints menys democràtics i de vegades demagògics. Com explicar sinó la radical oposició del PP a la Llei del “Matrimoni Igualitari” que es va aprovar en el 2005, que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe i, com a conseqüència, tots els drets que això suposava: adopció conjunta, herència i pensió. Oposició que poc temps després es va convertir en celebració del matrimoni de Javier Maroto, alcalde de Vitòria i futur portaveu del PP, amb una persona del mateix sexe i amb la participació en l'acte dels màxims dirigents del partit. Hi ha una cosa més hipòcrita que això?

En el moment actual és necessari tenir memòria de la nostra història per a saber que hem de conservar i millorar la situació de la nostra societat. I per a això hem d'emparar-nos en el record de les conquestes socials que s'han aconseguit per a preservar-les. I alguna cosa més perquè siguin punt de partida per a avançar en noves conquestes socials i laborals que ens permetin fonamentar nous drets d'aquest Segle XXI, i evitar els intents de la reacció conservadora, molt activa en aquests temps a nivell global per a fer-nos retrocedir en aquestes conquestes de les societats avançades que han de ser cada cop més globalitzades.

I la conservació dels avanços en drets democràtics aconseguits ha de ser només el prefaci o la palanca per a plantejar-nos la conquesta de nous drets derivats de les noves necessitats reguladores enfront del desenvolupament de l'actual món global. Millorar els drets conquerits, crear nous drets i avançar en la reivindicació d'un món més just, més social i per tant més lliure.

I entre altres coses anar en la direcció que ha plantejat Unai Sordo, secretari general de la CS. de CCOO: “Hem de generar polítiques públiques que donin resposta als anhels de la majoria. El que ja vam fer els sindicats en la clandestinitat. Millorar les condicions laborals era el que xocava amb el règim"… "Es tracta de canalitzar aquests anhels d'una ciutadania que és del segle XXI, i no del XX. El missatge d'esperança em sembla absolutament determinant. El pessimisme és profundament polític i reaccionari."