UNA UE DOMINADA PER LES DRETES?

El futur de la UE?

nuevatribuna/12 DE DICIEMBRE DE 2023, 

En la primera meitat del 2024 es tindran lloc unes Eleccions al Parlament Europeu que poden ser transcendentals pel futur de la Unió. Per primera vegada aquestes eleccions poden determinar un Parlament Europeu dominat per les forces de la dreta i de la ultradreta trencant la fins ara tradicional conjunció basada en els partits demócratacristians, socialdemòcrates i liberals que  han dirigit la UE a través de les diverses Comissions Europees, el poder executiu de la Unió.

L'obertura a l'est post soviètic ja va provocar un gir a la dreta del conjunt de la Unió. Malgrat això els països centrals, Alemanya i França, van continuar mantenint el centrisme europeu. Cal assenyalar en aquest sentit el paper jugat per la CDU alemanya fins ara poc inclinada a qualsevol pacte amb partits de la ultradreta i els antieuropeus. També a França ha vingut funcionant el cordó sanitari al Front Nacional. No obstant això la ultradreta ha continuat creixent en el Parlament Europeu en els darrers processos electorals a Europa.

Això no és més que el reflex de les correlacions polítiques que existeixen en diversos països de la UE, cada vegada més escorats cap a la dreta i la ultradreta, així com una certa decadència de la socialdemocràcia i dels partits a la seva esquerra.

No hi ha dubte que la pandèmia va significar un moment d'una certa resurrecció d'una certa política keynesiana, després d'uns anys de forta política d'austeritat. Tant el tractament de la UE a la pandèmia, com les posteriors polítiques de recuperació econòmica i social dels països, basades en fons de recuperació finançats per la UE, van significar un acostament a les necessitats socials de la ciutadania.

No obstant això de la mateixa manera la guerra provocada per la invasió russa d'Ucraïna ha significat un pas enrere en el projecte europeu que ha repercutit de manera directa en els diversos països i que s'ha pogut comprovar en els seus processos electorals i en les futures perspectives.

La guerra a Ucraïna ha comportat un posicionament d'Europa de sosteniment a l'esforç de guerra ucraïnès així com una política de sancions a Rússia. La UE s'ha sotmès, per dir-ho clarament, a les directrius de l'OTAN en la seva política exterior, és a dir a les directrius i els interessos dels EUA. La guerra de sancions a Rússia ha provocat una crisi econòmica i energètica en la Unió que ha repercutit directament i de manera negativa en la seva ciutadania.

Així mateix aquesta situació de guerra interposada, a través d'Ucraïna, amb Rússia afavoreix objectivament més a les dretes que a les esquerres. La crisi econòmica que ha comportat i que ha afectat negativament les economies europees i als seus ciutadans, així com el bel·licisme, són sense dubtes elements més favorables a les directrius ideològiques de les dretes i ultradretes que a propostes més socials i centrades.

Ara la dreta ja no es talla per a ocultar les desigualtats que provoca la seva manera de governar, sempre al servei dels poderosos, i sempre culpant d'elles als propis desfavorits per no esforçar-se o mitjançant el recurs als mals de la immigració. Això els porta a coincidir cada cop més amb l'extrema dreta en la seva defensa de valors caducs referents a la necessitat de la defensa de la sobirania nacional, la seguretat, la crítica al diferent (migrants, feministes, etc.) i presentant-se com els defensors dels valors tradicionals propis enfront dels que representen valors “diferents”.

Així podem veure l'evolució que s'ha donat en diversos països de la UE. Ja no es tracta només de Polònia o Hongria on la ultradreta té una posició predominant o Àustria on fa temps que la ultradreta està en el Govern. En els últims processos electorals hem vist com a Itàlia, però també a Suècia o Finlàndia la ultradreta augmenta el seu protagonisme i la dreta governa amb el seu suport. Així mateix és preocupant el resultat d'Eslovàquia. Mentre tant a França el Front Nacional pot consolidar-se com a primer partit i a Alemanya el partit Alternativa per Alemanya (AFD) puja fins a situar-se en segona posició. Ja només ens cal assenyalar el resultat en Països Baixos de la ultradreta i les dretes. I no podem negar la situació a Espanya on el PP i VOX també estan forts i embravits.

Tot això juntament amb el corrent de fons que recorre al Partit Popular Europeu (PPE) on el seu president Manfred Weber està duent a terme una operació que pretén canviar la correlació de forces en les pròximes eleccions europees. El seu objectiu és desplaçar el govern de la Comissió Europea de l'acord tripartit actual -PPE, socialistes i liberals a un altre basat en l'aliança entre la dreta del PPE amb la ultradreta puixant.

No hi ha dubte que això comportaria una crisi profunda en el que ha estat la UE fins al present, més si tenim en compte el nacionalisme i l’antieuropeisme de molts dels partits de la ultradreta.

Enfront d'això l'esquerra sembla haver oblidat la defensa dels seus valors tradicionals com són la solidaritat i la lluita per la igualtat, alhora que plantegen propostes noves com les referents a la necessitat del canvi energètic o dels nous models productius que moltes vegades són inintel·ligibles per als seus votants tradicionals preocupats per realitats socials urgents, moltes d'elles derivades d'aquests canvis de model en els quals a vegades veuen més perills concrets que solucions de futur. Les esquerres haurien de centrar-se en primer lloc a donar resposta a les qüestions socioeconòmiques que afecten la majoria social en lloc de prioritzar moltes vegades els discursos parcials que afecten la identitat i interessos de grups socials minoritaris. Aquests interessos han de ser defensats però sense oblidar-se que la prioritat ha de ser la defensa dels interessos econòmics i socials de la majoria social especialment dels seus sectors més desfavorits.

Tots aquests factors seran presents en les Eleccions al Parlament Europeu. A més a tot això cal afegir el fet que fins a la data en les campanyes electorals de les Eleccions al Parlament Europeu els partits debaten de manera majoritària més en clau nacional que europea. Normalment en aquestes campanyes electorals estan absents les propostes sobre el paper que consideren que ha de jugar la UE en el futur. Tot això no deixa de ser contradictori amb la realitat de que cada cop més les polítiques de la UE determinen la realitat econòmica, social i política dels països que la conformen.

En les pròximes Eleccions al Parlament Europeu es determinarà el futur de la UE, i des d'un punt de vista progressista es debat un tema essencial referit a si volem que la UE faci un pas endavant i es plantegi un futur federal amb polítiques econòmiques, impositives, socials, laborals i polítiques pròpies d'una Europa Federal més social, o caiem en un procés de polítiques regressives que alimentaran el retorn als nacionalismes dels diversos països que tan de mal han causat a Europa en el passat i que podria significar el declivi de la pròpia idea de la Unió.

A Espanya i en el conjunt d'Europa hauríem de ser tots conscients que es juga el nostre futur personal i col·lectiu.