L’ERO DE CAIXABANK UN FRAU SOCIAL

 

ClunCortum/ 5de maig de 2021

nuevatribuna/ 5 de mayo de 2021

L’ERO publicitat per CaixaBank és com bé ha dit el Secretari General de CCOO “una obscenitat”. Els directius del nou CaixaBank “s'han passat de frenada” a causa d'una ambició sense límits en el seu pla de reestructuració de l'empresa en el qual un immens interès econòmic ha exclòs qualsevol altra consideració.

La proposta només pot qualificar-se de monstruosa i fruit d'una ment farisaica i malaltissa. Com sinó qualificar una proposta que inclou paràmetres radicals i contradictoris?.

En efecte la proposta estableix per a la gran majoria de la plantilla una sèrie de propostes summament negatives, a saber:

   - Una reducció de gairebé 8.300 empleats, un 19% de la plantilla, als quals es pretén donar de baixa de l'empresa, a la majoria dels quals després de dècades de treball per a aquesta empresa se'ls planteja la pèrdua d'aquest amb unes condicions poc o gens favorables. S'arriba a l'extrem de proposar 25 dies per any amb un topall de 18 mensualitats als menors de 55 anys que poden portar molts anys d'antiguitat. Fins i tot es planteja que un 50% sigui menors de 50 anys i es triïn a criteri de l'empresa.

  - Reducció de les actuals condicions salarials i laborals per a la resta de la plantilla, incloent una mobilitat geogràfica forçosa de fins a 75 km.

  - Una major reducció de condicions laborals per a la futura plantilla.

Al mateix temps els alts dirigents milloren substancialment els seus salaris:

 - El salari del nou president es multiplica tres vegades

  - Altres salaris de directius es multipliquen per 1,5 vegades

  - El salari dels 2000 treballadors d'alt nivell s'incrementa en un 15-20%.

Al costat de tot això els nous directius de CaixaBank plantegen un tancament de més de 1500 oficines és a dir més del 25% de la xarxa (Bankia tenia 2.267). Aquest tancament juntament amb el nou model d'oficines que l'antiga CaixaBank ja venia potenciant dedicat a l'assessorament del 20% de la clientela més rendible significarà un major índex d'exclusió bancària per a la majoria dels seus clients. És com si d'un cop de ploma s'hagi fet desaparèixer el que representava l'antiga Bankia. Això sí quedant-se la seva clientela i els seus dipòsits.

Sembla que els directius del nou CaixaBank no siguin conscients dels canvis en els temps actuals ni en la nova consciència creada en la societat en aquests temps de pandèmia.

Mentre que a nivell social i polític es parla de la necessitat de reconstrucció econòmica i social, d'un nou temps després de la pandèmia i d'un Pla de Recuperació, els directius de les entitats financeres semblen anar contra corrent. Com és possible parlar de retallar les jubilacions anticipades quan entitats amb amplis beneficis econòmics llancen a milers de treballadors a l'atur sense perspectives d'ocupació similars?.

Sincerament la societat hauria de passar factura a aquestes entitats tant a nivell de la seva imatge corporativa reputacional com a nivell social i polític. És impresentable socialment que un sector que ha rebut ajudes públiques multimilionàries plantegi una eliminació de llocs de treball com la que representa aquest ERO.

L'Estat va salvar Bankia amb 22.242 milions d'euros perquè no s'enfonsés, dels quals només ha retornat poca més de 3.000. A tot això caldria afegir les milionàries ajudes públiques en exempcions i altres mesures que CaixaBank ha obtingut al llarg de la seva història d'adquisicions d'altres entitats financeres fins arribar a la situació actual.

Crec que és necessari que les autoritats polítiques actuïn en aquest tema. En aquest sentit són importants les declaracions contràries al ERO per part de les Vicepresidentes segona i tercera, Nadia Calviño i Yolanda Díaz, així com del Ministre de la Seguretat Social Escrivá. Però calen actuacions concretes. No oblidem que l'entitat encara deu a l'Estat més de 19.000 milions d'euros. És interessant la interpel·lació del Govern al mutisme que fins el moment ha mantingut el Banc d'Espanya tan donat a fer intervencions en qüestions alienes a la seva competència i tan callat en un cas com aquest que l'afecta de manera directa.

Cal esperar del Govern actuacions a través de la seva representació directa en el Consell d'Administració de CaixaBank. El Govern i també la Fundació la Caixa que van ser els artífexs de la fusió són ara corresponsables d'aconseguir una solució satisfactòria per a tots. Tots dos són els màxims accionistes de CaixaBank amb un 30% la Fundació i un 14% l'Estat i per tant els més responsables de donar-li una sortida.

Seria necessària abans de res la retirada d'aquest ERO brutal i antisocial o la seva rectificació a fons en tots els seus aspectes. Plantejar la reestructuració de forma més limitada i pausada. És a dir menys plantilla afectada, la de major edat i amb majors possibilitats d'un acord que els permeti accedir a la jubilació. Distanciar en el temps el procés de reestructuració de plantilla i de tancament d'oficines, en diverses fases que permetin que el personal tingui més edat i possibilitats d'accedir a la jubilació.

Seria també positiu que els directius amb sous més alts, els membres del Consell d’Administració i aquests 2.000 directius superiors entre els 53.000 treballadors de plantilla fessin algun sacrifici dels seus elevats emoluments.

Així mateix hauria d'establir-se tant per part del Banc d'Espanya com de l'executiu i legislatiu la necessitat de que les grans empreses amb beneficis no puguin donar dividends en el cas d'efectuar aquest tipus de ERO´s durant un nombre determinat d'anys, així com prohibir les “primes” als seus directius. Pot ser que així entenguin que els perjudicis laborals i socials tenen un cost.

En una anàlisi anterior de la fusió explicàvem que “en totes dues entitats existeix sobrada experiència, la qual cosa ha de permetre que la possible reestructuració de plantilles s'efectuï de forma acordada amb els sindicats i voluntària per als treballadors (p.e. prejubilacions), tot això dilatat i escalonat en diversos anys. No seria acceptable ni desitjable un canvi en aquesta mena d'acords ja tradicionals en el sector i en aquestes entitats.” Els actuals gestors haurien d'aprendre de la seva història passada i tornar a la sensatesa, “pel bé de tots també de l'entitat”. La primera entitat financera del país ha de ser un exemple en tots els camps, econòmic, financer, laboral i social.