 |
| La alternativa federal de l'esquerra |
Nuevatribuna | 15 de Marzo de 2018
El primer que cal dir és que a Espanya el concepte federal no és nou. Ja en les darreres dècades del segle XIX el federalisme té una important presència política especialment a través del Partit Republicà Federal i que arriba al seu moment culminant en el breu període de vida de la I República Espanyola en el 1873, denominada “la federal”, i on tots els seus Presidents van ser del partit republicà federal. La seva breu existència va acabar amb el cop d’estat del General Pavía. El federalisme surt com alternativa a una societat dividida entre la monarquia unitària liberal i el carlisme tradicionalista en constant confrontació.
 |
| La Espanya federal de la I República |
Es necessari defensar que el federalisme avui a Espanya és una opció
clarament progressista i d’esquerres. I això malgrat que una part de l’esquerra
hagi adoptat el mot federalista amb poca convicció i més com a un eslògan per a
sortir del pas en el conflicte territorial que per un convenciment ideològic i
polític, només cal veure la poca acceptació que té en alguns dels principals
líders territorials. I una altra part de l’esquerra renega del concepte només
per considerar que està desprestigiat per la falsa utilització que s’ha fet
d’ell en concret pels socialistes.
Però cal determinar que el federalisme és un concepte no només d’esquerres
sinó en aquests moments el més útil per a fer front als problemes de l’encaix
territorial més homogeni de l’estat sinó per fer-ho des d’una perspectiva de
construcció europea.
Davant els moviments nacionalistes que apareixen arreu d’Europa com a
reacció defensiva i inútil a la globalització econòmica cal defensar que només
des d’una federalització de la Unió Europea que l’enforteixi i l’acosti a la
seva ciutadania serà possible establir regles a la globalització econòmica
desbocada.
El retorn al nacionalisme que defensen les dretes radicals partidàries de
tornar a l’estat-nació a la Gran Bretanya, a França, Italia i altres països com
la pròpia Alemanya no són propostes vàlides per que ignoren les causes i el
context en que ens trobem. El mateix podríem dir de les propostes d’establir
noves fronteres a Europa com defensa l’independentisme unilateralista a
Catalunya. Tanmateix el federalisme es confronta tant amb l’unilateralisme
independentista com amb la temptació recentralitzadora de les dretes espanyoles
L’esquerra, tota ella, sense vergonya hauria d’alçar la bandera del federalisme arreu
d’Europa i especialment a Espanya. En el nostre cas el federalisme ha de
defensar la igualtat social de tota la ciutadania i el respecte a la diversitat
plurinacional existent a l’estat. El caràcter plurilingüe i plurinacional no
sols hi cap sinó que s’ha de defensar des del federalisme de la mateixa manera que
s’ha de defensar de forma radical la igualtat pel que fa als drets socials en
la Constitució.
Es possible el federalisme asimètric?. No només és possible sinó que és necessari
a Espanya. No totes les comunitats tenen la mateixa demanda d’autogovern. No
totes tenen les mateixes característiques diferencials. L’asimetria del
federalisme que cal defensar des de les esquerres comporta defensar alhora que
no hi hagi cap desigualtat social entre les persones, però no s’ha de confondre
amb la uniformitat dins de l’estat federal
 |
| Un llibre de referència |
En definitiva L’esquerra ha de defensar que l’Estat ha de garantir les
mateixes prestacions socials a tota la ciutadania visqui on visqui, però
l’estat ha de reconèixer els fets diferencials i la plurinacionalitat de
l’estat.
El federalisme comporta canvis radicals en el model d’Estat. En aquests
temps hem sentit defensar per part de dirigents polítics de la dreta i alguns
de l’esquerra que l’article 155 que s’ha aplicat a Catalunya era similar al
d’altres països com Alemanya. Però les mitges veritats amaguen mentides o
enganys. A Alemanya és cert que hi ha un article similar i l’aplica el Senat
(Bundesrat) però la composició del Senat espanyol i alemany s’assemblen com “un ou a una castanya”. A Alemanya el Senat
és una cambra de representació territorial i està composada per representants
dels estats federats i té funcions sobre totes les lleis que afecten les
competències dels estats federats, per tant res comparable al que passa aquí. I
aquest és un dels canvis constitucionals més necessaris.
No només cal un canvi institucional especialment en referència al paper del
Senat que ha de ser una cambra de representació territorial i amb competència
sobre la legislació que afecti a la federació. També cal un canvi en el paper
pel que fa a la fiscalitat. Cal una coresponsabilitat fiscal entre les
administracions centrals i autonòmiques. No pot ser com fins ara que l’estat
recapta i reparteix els fons a les autonomies que són les responsables de fer
la despesa social sense cap corresponsabilitat en la recaptació.
També cal establir de forma clara, com explica Coscubiela en el seu llibre,
elements de cooperació i solidaritat així com la garantia de control que
l’Estat central ha de tenir pel que fa a competències plenes sobre temes que
afecten al conjunt de la societat com són la legislació laboral, la normativa
sobre la fiscalitat de les rendes del capital per a evitar “dumpings” interns o
sobre el sistema contributiu de la Seguretat Social.
En definitiva el Federalisme no tan sols no és un concepte antiquat sinó que
és plenament actual i que hauria de ser reivindicat de forma clara i
prioritària per l’esquerra alhora que aquesta recupera la lluita contra la
desigualtat social fruit de les diferències de classe i que res té a veure amb
la desigualtat territorial on estem tots empantanats.
I és un projecte de futur no només per a Espanya sinó un objectiu necessari
per a la construcció de la Unió Europea que hauria d’esdevenir una Europa Federal.
 |
| El Federalisme que uneix |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada