 |
| Antonio Gramsci
03 Febrero 2013
Deia Antonio Gramsci en els seus temps respecte a l’aparició dels feixisme “ El vell món es mor. El nou tarda en aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”
No hi ha dubte que aquesta cita es podria aplicar a la realitat existent actualment a Espanya i en general als països del sud d’Europa, però no exclusivament. La crisi de la UE està posant en qüestió l’actual model i fa que els nous nacionalismes exclusius i organitzacions ultranacionalistes i d’extrema dreta apareixen a molts països del conjunt de la UE.
El país on la situació es fa més evident és Grècia, el model econòmic, social i polític està en plena crisi. Els partits corruptes que han portat el país a la seva situació actual encara manen però amb poques perspectives. Està naixent una nova opció de futur com és el cas de SYRIZA, però encara no governa. I en aquests moment de tribulacions, per a la ciutadania, la extrema dreta feixista d’Aurora Daurada guanya adeptes entre una part de la població més afectada per la crisi i té importants connexions amb sectors de les forces policials encara nostàlgics dels temps de la dictadura.
La situació a Espanya també és igualment preocupant. Estem sotmesos a una crisi econòmica profunda, amb una xifra inaguantable de més de sis milions d’aturats i més de dos milions que oficialment no tenen cap ingrés, la qual cosa és insostenible socialment. Si es manté només és explicable per la proliferació de l’economia submergida i el treball en “negre”. I la política econòmica que defensa el govern, i que no sembla que pugui reeixir, ens pot portar més al fons del pou, perjudicant la majoria de la societat, mentre continua beneficiant els sectors socials més poderosos, i trencant la cohesió social que existia abans de la crisi.
Però això no sembla ser prou. Cal afegir una crisi moral, política i institucional instal·lada i arrelada. La corrupció és la senyal més clara de la situació. Una corrupció generalitzada que afecta des dels voltants del Cap de l’Estat fins el partit del govern estatal, PP, i els partits que manen a Catalunya, CiU, i que salpica també, en menor mesura, al principal partit de l’oposició, PSOE. El problema és un sistema de generalització de la corrupció que comporta l’existència de corruptors empresarials i corruptes polítics.
Es evident que l’exemple del que passa en els nivells més alts de la representació política s’escampa i afecta amb més o menys profunditat el conjunt de la societat. Com es pot reclamar que la gent pagui el que li pertoca d’impostos quan alhora es veu com des del Govern de l’Estat s’afavoreix i amnistia els grans defraudadors?.
La crisi econòmica i la corrupció política i social que afecta les institucions, comporta una forta desafectació social dins de la ciutadania respecte dels seus representants. Això fa que proliferin pensaments generalitzadors que culpabilitzen a tothom sense diferenciar entre culpables i innocents, així es generen i senten expressions com “tots els polítics són iguals”, “no ens representen”, etc.
No hi ha dubte que ens trobem davant una crisi profunda del conjunt del sistema, econòmic, polític, social i institucional. L’actual situació de crisi comporta que la corrupció tingui una més gran i greu repercussió social, malgrat ja s’hagi donat en altres períodes. El 31 de maig del 1990 a El País, Manuel Vázquez Montalbán signava i donava una resposta en el "Manifiesto Anti-Corrupción", al voltant dels casos Filesa, Roldán, Naseiro o Prenafeta, sobre qüestions similars a las que ens afecten avui, en gran mesura derivades de l’apropiació bipartidista de l’estat. Però avui, amb la gran crisi que ens afecta i envolta, fa que la ciutadania contempli la situació amb una barreja de estupefacció, por i/o indignació.
|
Manuel Vázquez Montalbán
La situació és d’una gravetat extrema i cal posar-hi remei, si no es vol que “emergeixen els monstres”, sota la forma de “salvadors de la pàtria”, moviments antipolítica o figures amb populisme demagògic i reaccionari.
L’actual situació precisaria, per tal d’impedir que surtin “fantasmes del passat”, una completa regeneració radical de la política. Cal un canvi en profunditat, que signifiqui més política, però un altre tipus de política, més democràtica i participativa, que alhora permeti abordar també canvis en les polítiques econòmiques i socials que posin en primer terme els interessos de la ciutadania .
El primer que caldria seria arribar a un acord basat en la dimissió immediata del Govern Rajoy i convocatòria d’Eleccions legislatives, però amb un objectiu fonamental que seria la Reforma de la Constitució i un acord davant la crisi econòmica.
El sistema constitucional de monarquia bipartidista actual no dóna més de si, i és en gran mesura responsable del desgavell de la corrupció. Cal acabar amb un període que podríem qualificar de segona restauració. Ara cal anar a una democràcia plena. Regeneració política no significa retocs a l’actual Constitució, sinó una Reforma total d’aquesta, de cap a peus. Cal plantejar-se la forma de l’Estat, i establir un sistema que posi per davant els drets i el benestar de la ciutadania i un encaix de les diversitats territorials que formen l’Estat, així com sistemes de depuració de la corrupció en la vida política i en la societat. I tot partint del principi de que tots els vots valen igual, la qual cosa comporta garantir una sistema de representació proporcional i liquidar el sistema del bipartidisme imperfecte.
Aquesta reforma del marc polític global del conjunt de l’Estat és avui una necessitat d’urgència social. Mantenir l’actual situació de crisi global pot comportar una situació insostenible en la que no es poden descartar esclats socials i que poden dur a sortides imprevisibles. En definitiva cal evitar, com deia Gramsci, “ que en el clarobscur sorgeixen els monstres” indesitjables.
El problema però, en l’actualitat, no és només d’un o una sèrie de països, és també indispensable portar el canvi a l’àmbit de la Unió Europea, per tal de que torni a ser un instrument al servei dels ciutadans europeus. Sense un canvi de les polítiques hegemòniques actuals la Unió no té futur, al contrari, poden portar a l’aparició de fortes tensions i conflictes nacionalistes que posin en qüestió les bases mateixes de la creació del projecte d’unitat europea. També “els monstres” poden sobrevolar Europa.
Aurora Daurada partit neonazi grec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada