Resposta democràtica a la crisi econòmica, política i institucional



Per una alternativa d'esquerres


nuevatribuna.es | 09 Octubre 2012

La profunda crisi econòmica que ens sacseja està provocant un impacte fins ara imprevist en el conjunt del sistema social, polític i institucional del país.

La crisi abasta aspectes que van  molt més enllà dels  purament econòmics. Els seus efectes, amb les profundes retallades de drets socials i laborals, han posat en qüestió les bases de l'estat del benestar en que es basava la nostra societat des de l'arribada de la democràcia.

Aspectes essencials de la societat com ara un marc de relacions laborals basades en la negociació col·lectiva han estat dinamitats per la Reforma Laboral, alhora les retallades han afectat temes bàsics de la nostra realitat social com són la sanitat i l’educació pública o els sistemes de protecció social.

Tot això ha generat un grau molt alt de crispació social que ha estat canalitzats pel moviment sindical i els moviments socials com el 15M i que han arribat a qüestionar la legitimitat de l’actual sistema de representació política i per tant ha afectat al terreny institucional.

Altrament la crisi econòmica ha posat també en qüestió els equilibris territorials de l’anomenat “estat de les autonomies” posant en evidencia temes durant molt temps ajornats i que ara esclaten en un moment ja prou delicat.

El que està clar és que la política en el sentit de representació política establert fins ara ha entrat en una situació avui insostenible. La Llei electoral que establia un bipartidisme imperfecte és avui un problema que provoca cada vegada més una desafecció de la política. La regeneració política precisa un canvi del sistema representatiu que avui es troba tan esgotat com el del temps de la “Restauració”  on tot es basava entre Cánovas o Sagasta, com dues cares de la mateixa moneda. Aquesta situació avui es reprodueix davant de l’única alternativa de poder entre PP o PSOE. Es necessita un canvi i l’aparició de nous actors polítics però l’actual llei impedeix aquesta renovació al perjudicar als partits minoritaris. Aquesta és una necessitat bàsica de canvi: Establir el principi que cada vot val igual. Però amb això no hi ha prou, cal garantir també sistema de participació ciutadana donant més facilitats a les Iniciatives Populars o introduint la petició popular de Referèndums vinculats.

Tot i això, el problema és més profund. Cal una Segona Transició. Ja és hora que els ciutadans escullin quin sistema d’Estat volen si monàrquic o republicà. Però també si Estat unitari, federal o confederal. La Constitució de la Transició no sols ha envellit  sinó que s’han donat passos enrera tant en la seva lectura com en el seu articulat. La Reforma “exprés” de Zapatero va provocar una profunda modificació, la de permetre només una lectura dretana del desenvolupament econòmic quan va establir la prevalència de limitar el deute.

Avui en dia, fruit en part de la crisi, una part important de la societat es mobilitza demanant canvis polítics en profunditat. La mobilització del carrer està entrant en una profunda contradicció amb l’actual realitat institucional. I l’agreujament d’aquesta contradicció només pot comportar, sinó s’afronta,  més conflictivitat i un profund enfrontament d’incertes conseqüències.

Avui en dia cal ser capaç de conformar una alternativa política des de l’esquerra que permeti la confluència de tots aquells interessats en portar endavant i  canalitzar políticament tota la indignació, rebel·lia  i necessitat de canvis en profunditat en la política i en les normes constitucionals. En aquest esforç cal comptar amb tots aquells interessats, però caldrà molta voluntat d’acord i actuar sense els sectarismes ni primacies ni exclusions que tan arrelats estan en algunes organitzacions. Ja s’han donat passos petits però significatius, des del Grup Parlamentari de la Esquerra Plural, com el sorgir d’opcions com EQUO, o compromís al País València, el CHA a Aragó, Iniciativa de les Illes, o darrerament Alternativa Galega de Esquerda, Izquierda Abierta, així com altres moviments de gent desencantada procedent del PSOE. I han molts  moviments autònoms i encara no prou coordinats però que han de ser els embrions d’un Front Ampli d’Esquerres o un tipus de SYRIZA, o com es vulgui dir. Però torno a repetir caldrà excloure el sectarisme i tenir molta generositat i voluntat d’acord. I aquí és on pot haver-hi el gran problema de la esquerra alternativa.

La situació de crisi econòmica però també política i institucional és urgent d’afrontar en el nostre país, però sense oblidar que ha de ser forçosament part d’un canvi més ampli en el àmbit de la Unió Europea.



GP Esquerra Plural: un embrió?



                                       Jean Ferrat: "la commune"