La suposada pau a
Gaza establerta per Trump i Netanyahu no és més que un fràgil alto-el-foc sobre
un territori devastat i una població sotmesa durant dos anys a una política
planificada de genocidi per part d'Israel amb el ple suport dels governs dels
Estats Units.
Per principi una pau
s'acorda entre les parts bel·ligerants i aquí és imposada per una potència global
com els EUA i el seu satèl·lit guardià a la regió, l'estat d'Israel.
En aquest presumpte
acord de pau falta una part, la representació del poble palestí, sinó no és una
pau és un “diktat”. I això malgrat les salutacions de l'occident global, en
molts casos sense convicció, perquè és millor un alto-el-foc unilateral que la
continuació de les matances.
No obstant això,
aquest suposat pla de Pau amb absència de les NNUU i dels
representants de la societat agredida no permet augurar una solució que doni
satisfacció a la part més feble és a dir a Palestina.
Tot acord que no es
basi en un reconeixement dels dos estats l'israelià i el palestí amb fronteres
mútuament reconegudes no permetrà creure en una solució duradora. I no estem ni
de lluny en aquesta situació.
Estem simplement
davant un alto-el-foc que no és poc després de tanta atrocitat, però que no
dibuixa una solució de futur. L'objectiu dels EUA és clar, en primer lloc
defensar els interessos d'Israel que són els seus propis interessos, mantenir
el seu “gendarme” militar a la regió. I un segon objectiu un alto-el-foc que li
permeti afermar la seva relació amb les autocràtiques monarquies sunnites de la
península aràbiga, salvant-los la cara amb el cessament del genocidi, de
moment.
Que futur li espera a
Gaza i el conjunt de Palestina?. Hem de valorar el menyspreu de Trump cap a
l'estat palestí, i la nul·la voluntat de pau del govern d'Israel, amb la seva
negativa a reconèixer un estat palestí. Això es manifesta de manera clara en la
negativa israeliana d'alliberar a Marwan Barghouti, el polític pres
des de fa més de vint anys i a qui tots reconeixen la capacitat i l'autoritat
moral de poder negociar un acord de pau per al reconeixement dels dos estats.
Però ni Israel ni el
seu mentor americà desitgen solucionar el conflicte, tan sols sortir d'una
situació que estava aconseguint cotes de
mobilització important en contra de la visió diària d'un genocidi retransmès en
directe a tot el món..
Només cal destacar la
falta de solucions reals per a finalitzar el conflicte que no es dibuixen en el
pla de pau. Un suposat pla de pau dissenyat únicament per una de les parts i
l'objectiu de la qual és desactivar la repercussió mundial de la massacre i
establir un hipotètic programa de reconstrucció de Gaza que no se sap quina
intenció té i al servei de qui està. Es limita a establir una autoritat tècnica
sense concretar, supervisada per una autoritat superior dirigida pel
propi Trump, amb l'objectiu de reconstruir Gaza, obviant la dificultat de
reconstruir un lloc totalment devastat i en ruïnes on malviuen dos milions
de gazatis palestins, i tot això obviant conscientment tota
intervenció de l'Autoritat Palestina.
Alhora no es parla en
cap moment de solucionar el problema real existent, la necessitat, defensada
per la immensa majoria de les nacions representades a les Nacions Unides, de
reconèixer l'Estat de Palestina.
En el pla de pau no
es parla del fons del problema, del fet que un tractat de pau veritable ha de
partir del reconeixement dels dos Estats Israel i Palestina, sinó tot seran
pegats momentanis. Perquè mentre es parla de “alto-el-foc” a Gaza es
multipliquen les accions de “colons” i soldats israelians a Cisjordània,
ocupant terrenys i expulsant als seus pobladors palestins, és a dir tractant
d'impedir “de facto” l'existència d'un futur estat palestí i menyspreant a una
deteriorada “Autoritat Palestina” amb seu a Ramalla.
El “diktat” del mal
anomenat Acord de Pau de Trump i Netanyahu no és més que un
“fake” l'objectiu del qual és com hem dit rentar la cara a les
reaccionàries monarquies aràbigues davant l'opinió pública mundial, així com a
països àrabs satèl·lits dels EUA com Egipte o el Marroc. Acabar amb les
atrocitats, reestructurar la destruïda Gaza, amb inversions occidentals,
segurament de països europeus, instaurant un protectorat americà en la zona,
fer callar la indignació mundial existent, i impedir l'existència d'un estat
palestí.
Aquest és l'objectiu
de l'anomenat “acord de pau”, un acord com hem dit només subscrit per Trump i
el seu soci israelià, i amb les enhorabones dels europeus que començaven a
estar inquiets davant les mobilitzacions populars.
Un Alto-el-foc mal
anomenat “Acord de Pau” que té un únic perdedor, el poble palestí i la
solidaritat internacional derivada de les atrocitats diàriament perpetrades i
retransmeses a tothom.
S'ha aconseguit la
que podríem dir “pau en el cementiri”. Una fase de destrucció total d'un
territori amb genocidi inclòs mai vista des de la II guerra mundial i que
començava a horroritzar tot l'orbe.
Ara es tractarà, si
és possible, que el tema de Gaza desaparegui a poc a poc de les notícies de
capçalera dels mitjans. Amb un Trump “salvador”, amb un Israel enfortit, amb
unes monarquies aràbigues satisfetes, i amb un occident amb la seva mala
consciència salvada.
Però no és difícil de
creure que tot aquest panorama idíl·lic per als “trumpistes” pot torçar-se
en un futur no llunyà per dues raons: la contínua ambició dels “falcons
israelians” que somien amb reconquerir el “gran Israel” i per la resiliència
del poble palestí que voldrà impedir costi el que costi una nova i definitiva
“nakba” pitjor que la de 1948.
És una obligació de
tota la gent de progrés, al nostre país i al món sencer mantenir la flama de la
solidaritat amb Palestina, i que en aquests temps ombrívols on la involució
apareix en tots els horitzons no ens facin oblidar l'obligació de mantenir la
flama de solidaritat amb el poble palestí.
Recordem que malgrat
aquest alto-el-foc continuen assassinant
persones a Gaza i llançant atacs violents a Cisjordània.
