7 de gen. 2021

LLIBERTAT PER A QUÈ?

Manifestació al barri de Salamanca (Madrid)

nuevatribuna| 08 de enero de 202

Aquesta va ser la resposta de Lenin que tant va escandalitzar a Fernando dels Rius del PSOE quan aquest el va visitar en 1920 a Moscou.

Aquests mesos en veure les manifestacions de la dreta política, mediàtica i religiosa, sigui contra el confinament o les lleis d’Educació o Eutanàsia, aquesta resposta adquireix una forta significació que es pot entendre perfectament. La dreta utilitza la paraula llibertat quan en realitat defensa la discriminació dels més desfavorits. La seva llibertat comporta la discriminació i la falta de drets dels més febles. La dreta no ha entès aquella dita de que la llibertat d'un acaba on comença la dels altres. El seu dret no és tal sinó que és la confirmació dels seus privilegis sobre uns altres.

El concepte de Llibertat procedeix de la Revolució Francesa i va indissolublement lligat a altres dos conceptes, els d'Igualtat i Fraternitat. Són tres conceptes que per a comprendre el que van significar i signifiquen no s'han de separar els uns dels altres. I és aquí on va fallar el sistema soviètic en potenciar la igualtat sobre la llibertat, però també és aquí on falla el sistema capitalista en parlar de llibertat i oblidar-se de la igualtat i la fraternitat. 

Fins ara cap sistema ha optat per portar endavant un sistema complet basat en la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat (Solidaritat) alhora. Moltes vegades es plantegen com a conceptes antitètics quan en el camp teòric no ho són i quan es van concebre anaven entrellaçats.

A aquest efecte és interessant recordar els plantejaments dissidents que es van  tenir lloc dins de l'antiga òrbita soviètica. Especialment significativa i interessant és la vida i l'obra d'un polític i filòsof que va viure en la RDA, Robert Havemann.

Havemann va ser un resistent anti-nazi, comunista declarat, membre del SED (Partit Socialista Unificat de la RDA), membre del seu parlament i de la seva Acadèmia de Ciències, dels quals va ser expulsat en la dècada dels 60 pels seus plantejaments crítics sobre la manca de llibertat a la RDA i el seu suport a moviments com la “Primavera de Praga” o l'Eurocomunisme dels partits comunistes de l'Europa Occidental.

Llibre de Robert Havemann

Havemann mai va acceptar marxar de la RDA i anar a viure a Occident. Ell considerava el sistema socialista era superior al de l'occident capitalista perquè en el socialista s'havia aconseguit superar la propietat privada dels mitjans de producció i per tant la base de l'explotació de l'home sobre l'home. Però al mateix temps Havemann reivindicava la necessitat imperiosa de la llibertat en la societat socialista. Ho reflecteix de manera clara en els seus llibres un dels quals té un títol molt evident “La llibertat com a necessitat”. Per a ell la llibertat era necessària per a aconseguir una societat plenament socialista.

En l'actualitat el debat d'idees sembla que hagi caigut en desús, però des de l'esquerra caldria revitalitzar-ho per tal d’evitar que la dreta utilitzi de forma interessada els conceptes. En la Constitució espanyola apareixen de manera clara però diferenciada els conceptes de Llibertat i Igualtat. La Solidaritat (fraternitat) només apareix per a parlar de la relació entre les diverses comunitats autonòmiques i no com a un dret de la ciutadania.

La llibertat que ara està sempre en boca de les dretes, que la utilitzen per a tot, és un concepte que s'usa desnaturalitzat en plantejar-lo com a propi de les persones individualitzades respecte del conjunt de la societat i no com a  un dret del conjunt de la societat.

Des de les esquerres s'hauria de realitzar un gran esforç i fer una gran pedagogia per a explicar com els tres conceptes han de comprendre's de manera conjunta. Tenen molts motius per a fer-ho i més en una situació com l'actual.

Aquest plantejament permetria de manera conjunta explicar per exemple la defensa del sistema fiscal com a mitjà de redistribució social de la riquesa (solidaritat) que potencia els serveis de tots com és el cas dels serveis públics, els quals han de ser prioritaris perquè són la base de la igualtat la qual garanteix la llibertat social.

La desigualtat social que existeix de manera global i que al nostre país té una especial repercussió significa la pèrdua de la llibertat de vida per a molts, la manca d'igualtat en la societat i de solidaritat entre la seva ciutadania.

Que no ens enganyin,  allò que criden i exigeixen les dretes actualment no és la defensa de la “llibertat” sinó el manteniment de la desigualtat social i per tant la defensa d'un sistema social basat en l'individualisme contrari a tot sentiment de fraternitat o solidaritat.

Com ja va explicar en el llunyà 1762 Jean-Jacques Rousseau en  “El Contracte Social” “Tot es redueix a dues qüestions principals: La llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la Humanitat. La veritable igualtat no resideix en el fet de que la riquesa sigui absolutament la mateixa per a tots, sinó que cap ciutadà sigui tan ric com per a poder comprar a un altre i que no sigui tan pobre com per a veure's forçat a vendre's. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Però si l'abús és inevitable, vol això dir que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Com, precisament, la força de les coses tendeix a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeixi sempre a mantenir-la”. El pensament del filòsof francès contínua vigent i poc comprès.

Llibre de Rousseau



Cap comentari:

Publica un comentari