 |
| Logo d'Iniciativa per Catalunya Verds |
Nuevatribuna | 01 de Noviembre de 2015
En totes les esferes de la vida hi han aspectes que pel seu singular
interès caldria preservar. Crec que en el camp de l’actual política catalana
ICV és una opció política que caldria preservar per part de la ciutadania.
La història de ICV és part de la seva importància i és demostrativa de la
seva capacitat d’adaptació a les noves realitats i un procés continuat de
modernització. IC neix l’any 1987 de les brases encares enceses de la
destrucció interna de l’històric PSUC.
IC, i posteriorment ja ICV, assumeix la millor herència del PSUC com a
partit nacional i de classe. Partit que defensa de forma indissociable els
interessos socials i nacionals de les classes treballadores de Catalunya. El
PSUC que va crear un pensament hegemònic
durant molt temps en la societat catalana, especialment en temps de la
dictadura i la transició. Pensament que en molts dels seus aspectes,
especialment en el de la identificació com a “Catalunya un sol poble” o “és
català qui viu i treballa a Catalunya” s’han mantingut fins fa ben poc com
a identificació de l’unitat civil de la societat per sobre de diferencies
d’origen o de llengua.
A aquesta herència, i també a l’idea bàsica de cercar l’unitat de les
esquerres, ICV va adaptar i modernitzar el partit mitjançant canvis interns com
l’abandó del “centralisme democràtic”
i l’adopció de formes de democràcia participativa amb ple respecte al
pluralisme intern. En l’àmbit estratègic ICV es va obrir a l’ecosocialisme i al
feminisme com aspectes bàsics en la seva definició política. Altrament ICV ha
efectuat un transit ordenat i amb plena cohesió en els cas dels canvis de
direcció des de Rafel Ribó a Joan Saura i d’aquest a Joan Herrera i finalment a
l’innovadora fòrmula de coordinació compartida entre Dolors Camats i Joan
Herrera. Cal afegir també que tots els seus màxims responsables han estat excel·lents
parlamentaris.
En la seva lluita per l’unitat de l’esquerra ICV va aconseguir a partir del
2000 d’una forma permanent mantenir una coalició electoral amb EUiA, el
referent de IU a Catalunya. Altrament al 2003 la coalició d’ICV-EUiA forma part del pacte de Govern Tripartit
d’Esquerres, amb PSC i ERC que trenca amb l’hegemonia de CiU a Catalunya.
Possiblement la gent d’ICV i la d’EUiA són les que amb més claredat han
defensat l’existència i l’actuació dels governs plurals fins avui dia.
En la X Assemblea d’ICV s’acorda intentar la confluència amb altres forces
i moviments per tal d’aconseguir incrementar l’espai de l’esquerra alternativa
i transformadora a Catalunya, més enllà de la pròpia coalició d’ICV-EUiA.
Amb aquests antecedents ICV ha afrontat dues situacions especials com a
partit polític, el procés sobiranista a Catalunya i l’aparició de noves
formacions i opcions polítiques.
ICV és un partit que defensa la radicalitat democràtica i per tant sempre
ha defensat que l’única solució per a solucionar els problemes derivats de la
relació de Catalunya amb l’estat és un “referèndum” acordat i amb plenes garanties democràtiques. ICV
defensa una opció federal o confederal que permeti mantenir a Catalunya
vinculada a l’estat espanyol mitjançant un procés constituent tant a l’Estat
com a Catalunya que actualitzi la Constitució del 78.
Pel que fa a l’aparició de noves opcions polítiques en àmbits de progrés
ICV ja apostava per una apertura cap a nous agents o subjectes transformadors
abans de la seva aparició.
Es per això que en l’actual cicle electoral ICV ha apostat amb tota la seva
energia i amb una ampla generositat per crear espai de confluència amb noves
forces en l’àmbit de les eleccions municipals, autonòmiques i ara en les
estatals en l’àmbit de Catalunya.
I diem amb generositat per que ICV malgrat ser un partit ja implantat no ha
pretès mai monopolitzar els processos de confluència, al contrari s’ha implicat
en recursos, quadres i esforços propis d’una organització ja implantada
arribant on les noves forces no podien fer-ho per elles mateixes.
No hi ha dubte que això ha tingut per a ICV com a organització des de
costos econòmics, per la reducció de càrrecs institucionals propis en àmbits
municipals com del Parlament de Catalunya així com la pròpia pèrdua de pes
propi dins de les institucions malgrat q ue
les opcions que han confluït conjuntament hagin millorat o mantingut en conjunt
les que tenia per si mateixa ICV. I fins i tot ha sacrificat els seus millors
actius per a garantir la confluència com ha estat el cas de Ricard Gomà a l’Ajuntament
de Barcelona o dels propis coordinadors Generals d’ICV, Joan Herrera i Dolors
Camats al donar un pas enrere i no participar en llistes ni al Parlament ni al
Congrés dels Diputats, en un gest potser excessiu de voluntat d’unitat.
 |
| Joan Herrera: Coordinador General d'ICV |
Crec que en algun moment passada la novetat de la seva irrupció aquests
nous subjectes haurien de reflexionar pel que fa al comportament d’ICV. La raó
és molt senzilla, ICV estava preparada políticament per obrir-se a les
confluències de progrés, entre d’altres motius per que ja tenia renovada la
seva organització i projecte. Per exemple ja feia temps que feia primàries per
a escollir els seus candidats; té establerta la limitació de mandats; mai ha
tingut condonacions dels seus crèdits bancaris i ha apostat per crèdits directes
dels seus militants; i per que ja ha fet des de la seva situació minoritària
una política radical contra la dreta monopolista i contra les corrupcions
diverses, només cal tirar d’hemeroteques.
Poques coses li poden impressionar a ICV de les noves organitzacions, però
a aquestes potser els hi convindria conèixer com ha funcionat una organització
d’esquerra alternativa allunyada del populisme, amb quadres formats en la vida
municipal, associativa i sindical. I com deia un militant d’ICV “és bo que els nous partit siguin honrats,
però que hi sigui un vell partit com el PSUC-ICV encara és millor”.
Cal esperar que les altres forces confluents en els diversos processos amb ICV
aprofitin per formar-se en la experiència de qui sempre s’ha definit i ha estat
un partit de “lluita i govern” actuant als carrers i a les institucions. Cal
esperar que no caiguin en la temptació negativa d’utilitzar l’aliança i el
compromís d’ICV per a tractar de substituir-la o intentar anul·lar-la en la
seva funció de referent de l’esquerra alternativa catalana.
No és cap secret que els diferents processos de confluència com ”Barcelona
en Comú”, “Catalunya Sí Que Es Pot” i el darrer “En comú Podem” ha significat
una cert neguit en la militància d’ICV que viu amb un cert malestar en el seu
orgull d’organització problemes com el de la visibililització de les seves
senyes d’identificació: com propostes polítiques, identificació de les seves
sigles o dels seus màxims dirigents. Aquesta és sens dubte una situació que
caldrà resoldre per tots els participants en les confluències en un proper
futur, un cop les noves organitzacions hagin madurat en la seva pràctica
política
Per tradició, per experiència, per capacitat de proposta i per la qualitat
dels seus quadres ICV pot subsistir i potser multiplicar-se amb una confluència
amb altres forces que busquin els mateixos objectius transformadors, però en
tot cas i com ha demostrat en el passat és capaç de subsistir i reconstruir-se
en solitari en les pitjor situacions.
En el passat però he vist cassos d’alguna força política com va ser
Euskadiko Esquerra una força especial d’especial qualitat en el panorama del País
Basc des de 1977 fins a 1993. EE, era l’única força d’Euskadi clarament
euskaldun que mai va apostar pel frontisme entre espanyolistes i abertzales. Era
un partit d’esquerra basquista clarament d’esquerres amb voluntat d’unificar al
conjunt de la població a partir de les seves propostes socials i de voluntat de
pau i fi de la violència terrorista. Malgrat tota la seva estratègia política ben elaborada, malgrat la
qualificació política dels seus quadres polítics, alguns d’extraordinària vàlua
com Bandrés, Onaindia o Uriarte, no va
poder superar l’enfrontament frentista. EE va desaparèixer fonamentalment per
problemes econòmics que van impedir la seva subsistència política, i al 1993 va
ser absorbida pel PSE-PSOE que malgrat tot no va aprofitar ni la seva
elaboració sobre el problema basc ni als seus quadres més qualificats.
Esperem que les confluències d’ICV no li passin factures similars en un
futur que puguin llastrar el seu futur com a organització imprescindible per a
l’esquerra alternativa i pel canvi social i nacional de Catalunya, d’Espanya i
d’Europa. Al contrari crec que tota la gent progressista ha de donar suport a
enfortir una opció imprescindible a preservar a Catalunya com és el cas d’Iniciativa
per Catalunya Verds la més fidel i actual representant del valors ètics i
polítics del vell i per mols enyorat PSUC.
 |
| PSUC: l'origen d'ICV |
Raimon: "T'he conegut sempre igual"
Adjunto les consideracions que sobre el article fa en el seu blog l'amics Jose Luis Lopez Bulla:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada