CIUTADANS-C,s LA DRETA DISFRESSADA

La dreta disfressada

Nuevatribuna | 29 de Noviembre de 2015


Ciutadans-C’s el partit que encapçala Albert Rivera intenta fugir de les definicions clares i pretén aparèixer com a un partit de centreesquerra no nacionalista i fins i tot progressista amb la finalitat d'atreure  votants tant del PP com del PSOE. En aquest sentit el propi nom del partit insta a aquest equivoc ja que el propi concepte de “ciutadà” sorgeix de la Revolució Francesa assenyalant  la persona que forma part d'una col·lectivitat d'iguals en drets.

Ciutadans és una formació impulsada per una sèrie de personalitats anticatalanistes com Félix de Azúa, Albert Boadella, Arcadi Espasa i especialment Francesc de Carreras, entre d’altres. Però atès que cap d'ells es volia comprometre en l'acció política van buscar  algú jove i amb capacitat de discurs per a encapçalar el projecte. Entre diversos candidats el triat va ser Albert Rivera, jove advocat de “la Caixa”, guanyador d'una lliga universitària de debats. El candidat reunia una sèrie de qualitats: joventut, telegènia i capacitat per a difondre un discurs que aparegués modern en la seva forma i ambivalent en el seu contingut.

Francesc de Carreras: "l'Oracle de C,s

Malgrat tot Ciutadans en els seus primers anys no va passar de ser una força minoritària en el Parlament de Catalunya i d'àmbit d'actuació cenyit a Catalunya, doncs en el conjunt de l'Estat era UPyD  la que ocupava un espai similar que limitava la seva expansió.

El moment de la seva irrupció a l’estat ve motivat per l'aparició de PODEM com a formació política que qüestiona l'actual mapa polític, i el ràpid creixement dels de Pablo Iglesias en intenció de vot especialment després de les eleccions europees del 2014. En aquestes eleccions C’S no va passar d'un modest resultat de dos eurodiputats.

L'aparició de PODEM i el desgast del PP porta al fet que els poders econòmics i mediàtics es plantegin la necessitat de potenciar alguna alternativa des de la dreta que permeti complementar o si s’escau substituir el paper del PP com a partit que representi els seus interessos. En aquest sentit són aclaridores les declaracions del President del Banc de Sabadell, Sr. Oliu: “hem de crear un PODEM de dretes”. I tal dit tal fet.

Des de finals de 2014 el conjunt de mitjans de comunicació comencen a referir-se i a publicitar la novetat dels partits “emergents” on inclouen  PODEM  i  C’s. Progressivament va decreixent en l'àmbit mediàtic la presència de la gent d'Iglesias i cada vegada es dóna major cabuda a C,s i especialment a Albert Rivera en els mitjans no només televisius. En l'actualitat ja ningú pot dubtar que darrera del llançament de C,s en l'àmbit de l'estat estan els grans poders financers i econòmics, que controlen els mitjans, que li donen la seva màxima audiència i suport. Només cal veure com  C,s s'ha convertit en l'opció preferida per a diferents mitjans com El País, El Mundo o gent com  P.J. Ramírez.

Avui Albert Rivera no hi ha dubte que és l'opció de la dreta econòmica, financera i mediàtica, en la seva doble condició de complement o alternativa del PP.

Però que s'amaga darrera de Ciutadans? Quins són els seus plantejaments? Malgrat la seva cura d'evitar divulgar de forma clara les seves propostes, darrera del seu florit discurs formalment ple de modernitat apareixen trets propis de la dreta pura i dura. C,s ve a ser al nostre país el que els liberals a Alemanya, que estan a la dreta del partit de Merkel en el plànol econòmic malgrat que puguin ser més flexibles i laics en temes de valors com el laïcisme.

Analitzem diversos aspectes que ens ajudin a definir a C,s:

1.-Nacionalisme espanyol: C,s no és antinacionalista, al contrari és nacionalista espanyol a ultrança radicalment enfrontat a altres nacionalismes com el català. El partit de Rivera és  en bona part responsable d'haver creat un problema i un enfrontament a partir de la llengua a Catalunya, on des de la transició democràtica mai havia estat un problema social.

2.- Centralisme constitucional: vol aparèixer com a reformador però les seves propostes són similars a les opcions més centralistes ja que pretenen un nou sistema de competències basades en la centralització de moltes d'aquestes com l'educació. Les seves posicions són radicalment contràries a reconèixer una Espanya federal on es reconegui el caràcter plurinacional i plurilingüístic. És a dir els seus plantejaments coincideixen amb els de els corrents més rancis de l'espectre polític.

Luis Garicaño: l'economista lliberal de C,s

3.- Economia liberal: Les seves posicions poden ser compartides pels més purs representants de la FAES d'Aznar. En lo laboral Contracte Únic, és a dir eliminar la causalitat en la contractació, amb la qual cosa sota aquest nom s'amaga un contracte eternament temporal amb una indemnització, baixa, en funció dels anys treballats. En el social defensen l'establiment de copagaments en educació i sanitat potenciant els concerts tant educatius com a sanitaris i per tant relegant el servei públic tant sanitari com a educatiu per als sectors menys afavorits de la població, és a dir el sector públic és pràcticament l'últim recurs o la beneficència. En impostos s'inclinen pels indirectes, plantejant pujar l'IVA fins i tot en els consums més essencials com els aliments.

4. Emigració: Rivera va arribar  a manifestar que ell prohibiria tota ajuda als immigrants il·legals, perquè segons ell no havia de donar-se ajuda a qui no pagava impostos. Posteriorment ha anat matisant les seves posicions quan algú li ha fet veure que si que pagaven impostos com l'IVA. De totes maneres les seves posicions són equivoques. Es greu no saber reconèixer, en entrevista amb Ana Pastor, la diferència entre refugiat i emigrant.

5.- Bel·licisme: En els últims dies i arran dels atemptats de París ha estat el més bel·licista dels nostres polítics partidari fins i tot de l'enviament de tropes a Síria.

6.- Memòria Històrica : la posició davant els temes relatius a la reivindicació de la memòria històrica han situat a C,s prop de les típiques posicions de la dreta que sempre tracta de minimitzar aquest tema que afecta a una part important de la població que s’ha vist discriminada durant els llarg anys del franquisme. La seva posició de relativitzar la problemàtica a partir del seu caràcter de partit nou no és més que una excusa molt fluixa per desentendre’s  d’un tema d’una profunda petjada en la història espanyola.

7.- Corrupció: el discurs de C,s basa una gran part del seu atractiu en la regeneració i en la lluita contra la corrupció. Fins al moment el partit de Rivera no ha tingut cap responsabilitat de govern enlloc. Malgrat això el Tribunal de Comptes ja ha establert irregularitats en una Fundació de C,s i alguns dels seus dirigents tenen algun aspecte tèrbol de facturació entre empreses i partit.  També seria interessant veure les seves fonts de finançament. Fins al moment deixarem aquest tema a l'espera del futur.

I com està composat el partit de Ciutadans? El partit de C,S és avui Albert Rivera i les seves persones de confiança que manen absolutament. És evident que sense Rivera no hi ha Ciutadans i que ell és el seu màxim i únic capital, la qual cosa comporta que sigui un partit al servei d'un “cabdill”. La ràpida constitució de Ciutadans com a partit estatal, s'ha fet atraient gent i grups dels més diversos pelatges. És un partit d'al·luvió on hi ha des de gent procedent del PP, on es diu que va militar Rivera en la seva joventut encara que ell ho negui, gent procedent de UPyD, grups locals de tot tipus i inclinacions, fins i tot de ultradreta a qui agrada el seu llenguatge de confrontació entre el nacionalisme espanyol i els nacionalismes perifèrics.

Per a concloure es pot dir sense por a equivocació que sota el vestit de modernitat, novetat i regeneració que pretén representar Ciutadans, sota el seu discurs formalment nou i mancat de concreció en les seves aparicions públiques, es troba el més fidel representant de la dreta econòmica, financera i mediàtica, que ha impulsat  Rivera i la seva gent perquè es compleixi el principi “lampedusià” de “canviar perquè res canviï”.

Albert Rivera : el "cabdill" 



Paco Ibáñez: "Don Dinero"