El cant del cigne d'Artur Mas

(article publicat al mes de juny)
Nuevatribuna | 29 de Junio de 2015 

Artur Mes és avui un polític cada vegada més aïllat, que està llançat cap a una fugida avanci sense horitzó clar.


Sembla que bufen mals temps per a Artur Mas. L'home que es va presentar en un primer moment com el president d'un govern “amic dels negocis”. Qui va ser un capdavanter en l'aplicació de retallades socials en línia amb els desitjos de la “troica”. Qui, de la nit al dia, es va voler reconvertir, després de la gran manifestació de l'11 de setembre del 2012, en el “Mesíes” del soberanisme independentista per amagar les seves polítiques antisocials, té ara davant ell un futur com a mínim complicat.

Les polítiques d'Artur Mes han provocat una cada vegada més profunda ruptura de la unitat ciutadana, social i política. Les seves polítiques econòmiques i socials, el seu govern retallador de drets socials, han portat a la societat catalana al grau més alt de falta de cohesió social. Avui dia Catalunya és capdavanter a Espanya, i a Europa, en desigualtat social. A pesar que molts ho acusin de no governar, la veritat és que el seu govern ha fet una gran tasca de privatitzacions i retallades dels serveis socials en el sentit més ampli. Alhora la seva política nacional ha provocat una cada vegada major divisió en l'àmbit polític i ciutadà, que ha passat d'una àmplia unitat política favorable a el “dret a decidir”, a una situació de divisió política total que ha comportat arribar fins i tot a la ruptura de la pròpia federació de CiU.

L'últim mes de juny ha estat “horribilis” pel President de la Generalitat. Primer ha sofert la pèrdua de la ciutat de Barcelona, conquistada segons les seves paraules pels de el “sí es pot”. Després ha vingut la ruptura amb Va unir. Malgrat el que pugui semblar i així ho intenten vendre els portaveus de Convergència, la ruptura comporta una mica més que la ruptura política amb el seu soci menor. Significa que els poders polítics i mediàtics de Catalunya abandonen el que consideren “aventurisme” de l'actual President de la Generalitat.

Artur Mes és avui un polític cada vegada més aïllat, que està llançat cap a una fugida avanci sense horitzó clar. Ell i el seu govern es troben al capdavant d'un partit cada vegada més feble, farcit per casos de corrupció i en una situació de futur incert. La situació del partit és molt difícil fins i tot econòmicament. Ha hagut de vendre la seva seu social, i la resta de locals els té embargats per la justícia a causa de la implicació en el “cas Palau”. I és que el flux de diners de procedència dubtosa actualment ja no arriba. Tot això i els efectes d'una situació de rebot social a la corrupció, la important repercussió de fets com el “cas Pujol” entre uns altres, han portat a Mas fins al punt de voler prescindir de les sigles de CDC en les properes eleccions, i presentar-se sota una trucada llesta de “país” o llista del “President”.

Ara la seva jugada de presentar les eleccions al Parlament de Catalunya com un “plebiscit” pot també sortir-li malament. No ha aconseguit una llista unitària amb altres forces sobiranistes com ERC o la CUP. Les entitats socials sobiranistes com la ANC o Ómnium tampoc tenen clar recolzar-li per la divisió que els comportaria en unes entitats que tenen una pluralitat interna.

La seva idea que les eleccions al Parlament es convertissin en una confrontació “*plebiscitaria” entre el Si o el NO a la independència o dit de forma més esquemàtica escollir entre Mas o Rivera s'ha complicat últimament de forma sobtada.

L'èxit de l'experiència de “BCNencomú” a l'Ajuntament de Barcelona ha obert la perspectiva de reunir les forces populars i d'esquerra alternativa en una candidatura unitària i plural a la Generalitat. Abans de concretar-la les enquestes ja li atorguen el paper de l'alternativa a Mas.

En els últims dies els esdeveniments s'acceleren. Les converses entre ICV, Podem i altres forces de l'esquerra alternativa semblen avançar per bon camí i ràpidament de cara a concretar aquesta candidatura i fins i tot es parla de mantenir-la per a les eleccions generals. L'objectiu és plantejar un Procés Constituent a Catalunya i alhora en l'Estat, partint de la defensa de el “dret a decidir” com a forma d'articular el país no només territorial sinó també socialment.

Aquesta proposta política afecta a l'estratègia d'Artur Mes lloc que posa la qüestió social al mateix nivell que la qüestió nacional la qual cosa trenca els plantejament de l'actual President de la Generalitat al que li encanta embolicar-se amb la “senyera” per tapar-se les vergonyes de la seva actuació en l'àmbit social.

La situació s'accelera, així Iniciativa per Catalunya-ICV, ja ha adoptat la intel·ligent proposta dels seus coordinadors generals, Joan Herrera i Dolors Camats, per la qual ells s'apartarien de la carrera electoral per cedir el relleu a un nou candidat renovat d'ICV per a la futura confluència. La proposta és summament interessant. Joan  Coscubiela, l'actual portaveu d'ICV en l'Esquerra Plural al Congrés dels Diputats, és una persona de curta trajectòria institucional en la política, però de llarga trajectòria en la lluita social i sindical i en la militància política. La seva actuació política ha tingut sempre la frescor del carrer, però amb l'experiència llaurada en els seus anys en les CCOO de Catalunya, i una llarga experiència de lluita. Coscubiela representa l'essència més positiva de l'antic PSUC, el partit que tant admira Pablo Iglesias, però amb la capacitat d'adaptar-se i integrar-se en l'actualitat social present. Posseeix una suma de coneixement, rigor i alhora frescor política. En definitiva es tracta d'un bon pas en la bona adreça. Ara només falta concretar l'acord i proposar a alguna persona amb reconeixement social i capacitat per significar una alternativa real a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que els temps d'Artur Mas i CDC siguin aviat parteix de la història de Catalunya.