SURREALISME A LA POLÍTICA CATALANA

Mas i Baños: unitat surrealista

Nuevatribuna | 13 de Noviembre de 2015


La situació política a Catalunya ha derivat en les darreres setmanes cap a un veritable sainet que faria riure si no fos per que es tracta d’una situació delicada que afecta de forma greu el futur de la societat catalana. Una societat que està contemplant amb sorpresa i estupefacció la situació d’espantall al que està conduint la fugida endavant d’un Artur Mas que sembla únicament preocupat pel seu futur personal.

Catalunya  pot estar convertint-se en les darreres setmanes en la riota del món. Tot el que està succeint des de les eleccions del 27S està provocant una situació que fa passar de la sorpresa, al temor i finalment a una contemplació d’incredulitat.

Els fets que s’estan donant al Parlament de Catalunya ho fomenta sens dubte. Malgrat que les candidatures independentistes no van triomfar en el suposat “plebiscit” del 27S, l’estranya parella de “Junts pel Si” i la CUP, que han conformat la majoria parlamentaria, ens ha sotmès a una sèrie de situacions surrealistes difícils d’entendre en un món polític normal. La majoria ja és de per si difícilment comprensible ja que va des de partits com CDC,  representant de la burgesia i les classes benestants de Catalunya, les més partidàries de l’ordre, fins a una organització antisistema que és una barreja d’ultraesquerranisme àcrata, assemblearia i independentista.

La necessitat de trobar una sortida personal del president Mas,  reconvertit ara en líder independentista, cercat per la corrupció, està marcant tot el procés polític. Hem vist com la candidatura de Mas ha buscat la majoria pactant amb la seva antítesi. I aquí està el seu error. Han cercat un pacte parlamentari i institucional amb una força que és radicalment antiparlamentària i antiinstitucional. Es així que per aconseguir la investidura, sigui com sigui, Mas van acceptant una i altra vegada les exigències de la CUP. Així han acceptat votar una resolució il·legal i que en la pràctica és una declaració d’insubordinació respecte a tot el marc legal existent, fins i tot aquell que dóna base a la pròpia legalitat del Parlament i les institucions catalanes. Però amb això no ha tingut  prou la CUP,  que de cop s’han trobat en el centre del marc polític i mediàtic. La CUP està treien tot el rèdit polític, aprofitant el haver-se convertit en el centre de  la política, està fent sotmetre, i fins i tot ridiculitzar, a la classe política que Mas representa a la que obliga a fer-li totes les concessions que ells li plantegen  sense atorgar-li res a canvi. Es a dir votant NO a la investidura de Mas. En aquest moment la vergonya deu aclaparar  molts votants de “JxS” al veure com s’arrosseguen somicant i suplicant una almoina en forma de votació positiva per part de la CUP.

La CUP al centre de la política del Parlament

Tot això seria com veure una comèdia “bufa” si no fos per que la situació política de Catalunya demanda d’una responsabilitat que no es veu ni per part de la gent de Mas ni del Govern central del PP, el principal responsable de la crispació a Catalunya. Un PP i un Rajoy, que com es diu amb raó, han estat els majors creadors d’independentistes per la seva incapacitat de plantejar cap iniciativa política que donés sortida a les reivindicacions molt majoritàries de la societat catalana, que van molt més enllà del que puguin representar les opcions independentistes. Les polítiques del govern del PP, incloent les antisocials i no sols les centralistes han creat un rebuig en la societat catalana que moltes vegades es confon, es tergiversa o es manipula en un rebuig envers Espanya.

Altrament les actuacions dels independentistes arrauxats han comportat, tal com pretenia el PP, una divisió dins de la pròpia societat catalana i que es veu políticament representada en el creixement d’una opció clarament lerrouxista com la de C’s.

La situació actual més enllà de l’espantall de les darreres setmanes ha portat a un xoc de trens que cal superar, per la qual cosa seria necessària la substitució dels actuals interlocutors, tant Mas com Rajoy. Cal fer respectar la llei però fa falta encara més que la política compleixi amb la seva funció que és solucionar els problemes, no aguditzar-los i si és precís adaptant o canviant les lleis que calgui. Ara tothom espera que el 20D obri la porta a una nova etapa, però potser no serà la que molts esperen.

Molta gent a Catalunya ha donat suport als independentistes a partir d’un mal càlcul pragmàtic. Es tractava de donar suport a Mas i als independentistes per tal d’aconseguir negociar millor i amb més força amb l’Estat i millorar la situació actual. El problema és que les correlacions de forces entre les parts poden comportar millorar la situació o empitjorar-la. I ara la situació s’ha tensat tant, entre Catalunya i l’Estat, que molta gent comença a preocupar-se o fins i tot a tenir por pel futur a que ens pot conduir. De moment el fort creixement de C’s pot arribar a qüestionar quelcom fins ara socialment assumit i que s’ha demostrat positiu com era la immersió lingüística en les escoles.

No hi ha dubte que igual que la irresponsabilitat de Rajoy va donar vots a la candidatura de Mas i “JxS” en les autonòmiques, l’aventurisme de Mas dona vots a Rajoy, al PP i a C’s en les eleccions del 20D. I ens pot passar que desprès d’aquesta data ens trobem amb una situació més negativa per a tots com seria que guanyessin aquells menys partidaris de trobar solucions equilibrades per a tots.

De moment estem en una situació poc favorable al diàleg. La impugnació de la Resolució del Parlament de Catalunya per part del Govern de l’Estat  al TC, que inclou la imputació de dirigents polítics catalans, no crea un escenari positiu per a la resolució del conflicte.

Paradoxalment l’amenaça d’imputació a Mas i d’altres es pot resoldre novament mitjançant una nova volta del sainet actual. Si la CUP no vota a Mas, aquest ja ha dit que no aplicarà la resolució fins que sigui President. Això pot comportar anar a noves eleccions a Catalunya desprès del 20D. Les noves eleccions signifiquen  que la Resolució decaigui i perdi vigència política. Que es presentin candidatures diferents de les actuals i s’obri una etapa política nova i diferent a la viscuda els darrers temps.

Així l’espantall seria ja total i la CUP seria qui salvaria  Mas de la  situació jurídica i penal que li podria comportar una imputació per vulnerar i incomplir allò que el TC ha dictaminat.

En definitiva haurem assistit a la fi d’una etapa política basada en ocurrències i demagògies digna de ser oblidada.

El futur polític seriós només pot passar per la negociació entre Catalunya i l’Estat per a trobar una solució política. Solució sobre el futur de Catalunya i el seu encaix amb l’Estat que desprès es posi a ratificació del poble de Catalunya amb un Referèndum acordat per les dues parts. Això seria tornar a fer política de debò i positiva complint amb l’anhel del societat catalana molt majoritàriament partidària del “dret a decidir”.

Cartell del PSUC

                                           Pi de la Serra: "Soc Francesc Pi de la Serra"