LUIS GARCÍA MONTERO: UN INTEL·LECTUAL COMPROMÈS

Luis Garcia Montero

nueva tribuna/05 de Mayo de 2015


En un temps en què la política i els polítics no solen gaudir de bona premsa és interessant veure com un intel·lectual, un poeta, s'embarca en aquest món a partir d'un plantejament coherent i compromès.

Luis García Montero mai ha amagat la seva militància política activa a Izquierda Unida, però fins  aquest moment mai s'havia plantejat la seva dedicació a la política institucional. Cal destacar que no ho fa en un moment dolç, sinó en un moment en què la seva coalició política s'enfronta a Madrid a una situació difícil i complexa.

García Montero fa la seva opció després de l'abandó de Tania Sánchez, en un cas en el qual, si més no,  pot parlar-se de deslleialtat política de la candidata cap a la pròpia organització. Aquest abandó de la que havia de ser cap de llista a la Comunitat de Madrid deixava  la candidatura escapçada i en una molt difícil situació no només interna sinó electoral.

És en aquest moment en el qual Garcia Montero accedeix a ocupar el buit deixat i encapçalar l'opció política en la qual sempre ha militat. No es tracta doncs d'una actuació oportunista, ni d'un desig de figurar, sinó de donar la cara en un moment en el qual el que toca és “ballar amb la més lletja”. I García Montero ho fa des de la seva profunda convicció personal amb els valors que la seva organització vol representar, amb els valors que sempre ha defensat  l’esquerra.

Cal afegir que la crisi interna a Izquierda Unida ha vingut determinada per querelles quasi familiars en el corrent majoritari, la del PCE, i és curiós que hagi estat una persona culturalment coneguda i valorada, però una persona d'un corrent minoritari com és Izquierda Abierta, la que hagi fet el pas per a, com es diria col·loquialment, “salvar els mobles” de la presència de Izquierda Unida a la Comunitat de Madrid.

Cayo Lara, Garcia Montero i Raquel Lopez

La candidatura de Luis García Montero per Izquierda Unida és sens dubte immillorable. És un candidat reconegut en l'àmbit de la cultura i del món intel·lectual. Una persona d'honestedat i compromís clars i una persona de plantejaments coherents. Diu el poeta candidat que ve a defensar “els valors d'esquerra”, i això ja és positiu en un moment de tanta confusió i disfressa ideològica. Per a García Montero es tracta de defensar en les institucions el que tantes vegades ha compartit amb els treballadors i les classes populars al carrer. És el valor del treball digne que es defensa des del món del treball i des dels sindicats de classe; és el valor dels serveis públics que vénen representant a Madrid les diverses “marees”; són els valors de la igualtat de dones i homes; són els valors de la defensa de la democràcia i la llibertat, que tantes vegades han portat a Luis i els seus companys a sortir al carrer contra les agressions de les dretes econòmiques i polítiques. És la defensa de l'actualitat de la lluita de classes i el compromís per la unitat de l'esquerra.

En aquest moment de tantes suposades novetats en el camp de la política, de missatges suposadament nous, de buscades ambigüitats, de canvis i travestismes ideològics, de propostes que semblen fruit de laboratori o directament potenciades pels poders mediàtics. En un moment on en la política sembla dominar el llenguatge generalment frívol i superficial del tertulià, és bo sentir a algú que recupera un missatge clar, amb coherència i profunditat, sense mitjes tintes, reivindicatiu d'una ideologia, clarament d'esquerres, i que es transmet de forma clara, pausada i comprensible. El missatge clar i coherent d'una esquerra alternativa i transformadora al servei de les classes oprimides i enfront de l'oligarquia financer-especulativa.

Quan fa tant temps que notàvem a faltar la presència dels intel·lectuals en la política, avui el nostre literat, deixa la seva càtedra a la Universitat, i sense deixar la seva poesia, es llança a la lluita política institucional per a defensar els valors en els quals creu.

És un intel·lectual individual, que com diríem parafrasejant a Gramsci, vol formar part de l'intel·lectual col·lectiu que conforma la formació política que vol representar. Es tracta d'abandonar la comoditat de la seva vida personal per a donar contingut i compromís a la seva vida social i col·lectiva.

El seu cas coincideix amb l'abandó de Juan Carlos Monedero de la seva activitat en Podemos. Una interessant coincidència, segons diu algú cal donar-li a un intel·lectual com Monedero la llibertat que no trobaria en la vida política. Ens preguntem: Ser intel·lectual comporta renunciar a la primera línia de l'activitat política? Ser intel·lectual és incompatible amb ser un càrrec representatiu de la voluntat popular?

Sens dubte Luis García Montero, amb la seva actuació i la seva presentació al capdavant de la candidatura d'IU a la Comunitat de Madrid, ratifica la plena actualitat i necessitat del compromís de la intel·lectualitat amb la política.

Amb la lluita els treballadors de CocaCola

Per a García Montero no serà una cosa nova, la seva vida ha estat des de sempre vinculada a la lluita política per un món millor, per la democràcia, la llibertat i els valors de l'Esquerra, com va estar abans-d'ahir amb els treballadors de CocaCola, o l'1 de Maig al costat dels sindicats. És als moments difícils de les organitzacions on s'ha de comptar amb els seus millors militants. I sens dubte Luis García Montero és un d'aquests. Hauríem de desitjar-li sort en la seva nova activitat, encara que ell ha de creure més en el treball que en la sort.

Cal esperar que el seu exemple condeixi entre la intel·lectualitat, en aquest moment sens dubte important, quan la crisi està copejant molt durament els treballadors i el conjunt de la ciutadania, Quan les retallades socials i de les llibertats afecten  la majoria en benefici d'una minoria que explota i utilitza la crisi en el seu profit. És un moment en què tothom ha de prendre partit, com deia el gran Gabriel Celaya “tomar partido hasta mancharse”.

Els poetes del poble sempre han sabut estar al costat dels oprimits, especialment als moments difícils i Luis es suma als que ho van fer abans, com els Lorca, Hernández, Alberti, Blas d'Otero, Celaya, i tants altres. L'Esquerra pot haver perdut moltes batalles però sempre ha guanyat i ha tingut al seu costat la sensibilitat social de la poesia i dels poetes.

Amb els sindicats al carrer