LA RESPONSABILITAT D’OCCIDENT EN L’AUGE "GIHADISTA"

Terrorisme "Gihadista"

nueva tribuna /22 de Abril de 2015

No hi ha dubte que el perill del  “gihadisme” s’ha confirmat com una de les principals preocupacions de la seguretat en els països occidentals. Però potser fóra arribat el moment de plantejar-se la responsabilitat que occident i molt especialment els EUA han tingut en el propi naixement i difusió d’aquest fenomen.

No ens remuntarem molt en la història de les actuacions dels països occidentals en el món àrab: el tractat Sykes-Pycot de 1916 sobre repartiment del proper orient entre les potencies colonials de França i Gran Bretanya; la posició occidental en el conflicte àrab-israelià, ni al colonialisme francès a Algèria; el cop d’estat a Iran contra el govern progressista de  Mosaddeq; el suport  permanent a les autocràcies petroleres d’Aràbia o a les dictadures del Pakistan. Malgrat que una gran part del que passa ara té arrels en tota aquesta historia.

Osama Bin-Lade : AlQaeda

Només ens cal remuntar-nos al moment de la invasió soviètica de l’Afganistan i la seva lluita junt amb el govern marxista contra la insurrecció fonamentalista islàmica, principalment contra els anomenats  “muyahidins”. Aquests insurrectes islamistes van trobar l’ajuda dels Estats Units i dels seus aliats, especialment de l’ Aràbia Saudita, amb el seu suport econòmic, i el suport logístic del Pakistan i especialment dels seus serveis secrets. El President Reagan dels EUA va qualificar als muyahidins, molts d’ells combatents musulmans d’altres països, com a “Freedom Fighters”, és a dir “lluitadors de la llibertat”. Entre aquests estava  Osama Bin Laden creador de la xarxa d’Al-Qaeda font del “gihadisme” actual.

Assad i la dictadura síria

Al 2001 desprès de l’atac a les Torres Bessones de Nova York, el president G.W. Bush inicia la guerra contra l’Afganistan dominat pel règim talibà, com a resposta a l’actuació d’Al-Qaeda.

Amb posterioritat al maig del 2003, i dins d’una suposada guerra contra el terrorisme islàmic, Bush decideix atacar l’Iraq de Sadam Hussein, un regim dictatorial però laic que res tenia a veure amb l’islamisme. La intervenció dels USA i els seus aliats va provocar a la pràctica la desaparició de l’estat iraquià. Alhora va crear les condicions, dins de la descomposició i situació de guerra en un país des-estructurat, per a l’ expansió de l’islamisme radical d’una branca d’Al-Qaeda.

Aquesta situació es torna a donar a Síria l’any 2011, on l’aixecament contra la dictadura laica dels Assad, i el suport que reben els insurrectes dels aliats dels USA, autocràcies wahhabites ( és a dir basades en doctrines fonamentalistes islàmiques) com Aràbia Saudita, Qatar, o Governs islamistes com el de Turquia, dóna lloc a un conflicte armat on neix i creix el DAESH (l’autoanomenat Estat Islàmic) que ha creat una àmplia zona sota el seu control en territori de Síria i Iraq, tot atraient voluntaris islamistes d’arreu del món, també dels països europeus.

DAESH-Estat Islàmic

Al 2011 també es dona una intervenció occidental a Líbia que comporta el derrocament del dictador Muamar Gadafi, la descomposició del país i la dispersió de gran part del seu arsenal d’armament, que acaba molt d’ell en mans de grups terroristes islàmics del Sahel o del Magrib.

Tots aquests conflictes han comportant no només zones amb conflictes armats oberts sinó la destrucció de les estructures estatals i socials existents i un caldo de cultiu on es mouen com “peix a l’aigua” els moviments armats del fonamentalisme islàmic. Aquests zones de conflicte permeten atraure a gran nombre de voluntaris cap a la “Gihad”, molts d’ells joves occidentals mancats d’adaptació en els seus països d’origen, que es formen ideològicament i militar en els conflictes àrabs i desprès són amenaces latents en el moment del seu retorn.

Així doncs, podem veure com Occident, els USA i els països europeus han estat els padrins del naixement del “gihadisme” i desprès els destructors de països àrabs, molts d’ells radicalment contraris al fonamentalisme islàmic i que s’han convertit en “estats fallits” on s’estructura el “gihadisme” i des d’on prepara la seva expansió, aprofitant també altres zones “d’estats fallits” com Somàlia o Iemen

L’expansió del “gihadisme” que va contribuir a crear Occident amb els seus aliats integristes d’Aràbia i Pakistan afecta, a hores d’ara, des del seu bressol d’Orient Mitja a tot el Nord d’Àfrica, zones d’Asia i directament als països d’Europa Occidental i als propis USA. 

Per a comprovar els efectes de l’actuació occidental només cal veure un paràmetre: quina era la situació de les dones i de les minories religioses a països com Síria o Iraq i quina és ara.

Jaled rei de la autocràcia saudita

En definitiva l’actuació occidental ha contribuït a destruir països, que malgrat ser dictadures molts despietades, eren països estructurats amb  societats amb un estàndard de vida equilibrat dins de la regió, i han deixat al darrera només societats destruïdes. Han sabut destruir però han estat incapaços de construït res de millor, i han donat lloc a la gangrena del “gihadisme”. I no val l’ excusa de que l’objectiu era acabar amb dictadures cruels, quan els mateixos països occidentals tenen com aliats a governs corruptes i dictatorials arreu, només cal mirar  l’Aràbia Saudita. I fins ara hem vist com s’ha blasmat contra l’islamisme de tot tipus, com s’ha alimentat la islamofòbia, però no s’ha vist cap acte d’autocrítica des dels dirigents occidentals.

Per últim només recalcar que qui més pateix, amb gran diferència les repercussions del terrorisme gihadista són sens cap mena de dubte les societats dels propis països àrabs i musulmans afectats, i les repercussions a occident són mínimes malgrat tinguin una molt més gran repercussió mediàtica, una prova més del grau de fariseisme occidental.

Ronal Reagan primer impulsor del "gihadisme"