LA INJUSTA I DESIGUAL MIRADA EUROCÈNTRICA

Manifestació a Paris en suport de "Charlie-Hebdo"

Nuevatribuna | 07 de Abril de 2015

Els europeus tenim una mirada eurocèntrica, com si nosaltres fóssim el centre del món. Tot el que passa en el nostre reduït i petit continent sembla que tingui una importància rellevant respecte al que succeeix als països situats fora del nostra continent.

Malgrat que no sigui cert, pensem que som el centre del món. Tot el que ens passa a nosaltres per reduït que sigui ho sobredimensionem, mentre el que passa a altres parts, especialment si són països del tercer món té una importància qualitativament menor per a nosaltres.

Darrerament es parla molt i es magnifica el fenomen i el perill gidahista a Europa. Només cal veure la repercussió de l’atemptat de “Charli-Hebdo” a Paris i la forta repercussió mediàtica que va tenir arreu i especialment a tot el món occidental. Només cal recordar la nombrosa participació de dirigents de tot el món que van assistir a la manifestació a Paris.

De forma continuada en el nostres mitjans es parla del perill que representa el terrorisme fonamentalista islàmic per els nostres països. La seva amenaça és constantment recordada pels dirigents polítics i els mitjans de comunicació.

Si comparem la diferent repercussió de l’acció del terrorisme gihadista a Europa o als països amb població total o parcialment musulmana podem veure les greus diferències reals i la diferent repercussió política i mediàtica.

Si algú està patint de forma directa constant i molt per sobre de la resta l’acció del terrorisme islamista radical són directament els països musulmans o amb població musulmana i la seva repercussió és molt menor. Iraq, Siria, Iemen, Kenia, Nigèria, Somàlia són permanentment colpejats pel terrorisme islamista, i milers de persones han mort o han estat ferides pels seus atemptats, i desenes de milers han vist les seves vides afectades. Malgrat això la seva repercussió informativa és molt inferior per a la ciutadania europea.

Atemptat a la Universitat de Kenia

El recent atemptat a Kenia ha causat 147 estudiants morts. Però la repercussió política, informativa i de repercussió internacional  ha estat molt menys important que l’atemptat de Paris. No cal dir que les actuacions d’assassinats i rapte de noies a Nigèria per part de Boko Haram no té la mateixa repercussió de si alguna d’aquestes actuacions tingués lloc a un país occidental.

El terrorisme de Boko-Haram a Nigèria

Per que es veu que per a les nostres mentalitats eurocèntriques encara hi ha morts de primera i de segona. I la repercussió de les morts de gent de color africana o de gent àrab no te el mateix tracte ni repercussió de la d’un occidental o europeu.

Fins i tot els genocidis tenen classes segons on passen. Tots recordem com el món occidental es va mobilitzar davant del genocidi a Kosovo. Mentre els milions de morts dels genocidis de Ruanda o al Congo mai ha tingut l’atenció per part del nostre món “civilitzat”.

Tot això sense tenir en compte que darrere d’aquestes morts d’africans o àrabs i ha en molts cassos responsabilitats moltes vegades ocultes d’interessos occidentals, això quan no han estat resultats d’accions polític-militars unilaterals del mateix occident.

Fins i tot el mateix passa en relació al problema palestí-israelià. Sembla que des de les opinions públiques i des dels propis governs occidentals es tingui una mirada més propera i comprensiva amb l’actuació veritablement d’apartheid i de vulneració de la resolucions de l’ONU, que la mirada més distant i en el millor dels casos benevolent amb els palestins. Sembla que equiparem, potser per la procedència de molts d’ells, als israelians com a ciutadans del primer món, mentre que els palestins son àrabs o ciutadans de segona.

I aquesta forma de veure i afrontar els temes no es tracta només en referència a temes com el gihadisme o els genocidis.

Observem la importància de l’epidèmia de l’Evola i el seu tractament. Observem la dedicació dels mitjans i les seves repercussions polítiques per un cas declarat a Espanya, o en cassos individualitzats a d’altres països d’Occident, i la importància que li dediquem a la constant i persistent epidèmia i als milers d’afectats al quartet de països africans afectats. Cal veure els escassos recursos dedicats per part dels països rics a combatre l’epidèmia als països d’origen, que ha estat poca o nul.la. La lluita s’ha deixat en mans de voluntaris d’Ong’s, com MSF, o el contingent mèdic cubà i poc més.

Imaginem-nos que el brot fos a qualsevol país occidental i pensem els recursos que s’haurien mobilitzat. Recordem a tall d’exemple l’actitud del Govern espanyol en el cas de la repatriació de missioners espanyols infectats i com es va excloure a la germana Paciència per que no era espanyola malgrat fos del mateix grup. I recordem com va ser la sang de la mateixa germana la que va servir per vacunar la infermera espanyola infectada. Desprès li van oferir la nacionalitat. No sembla tot farisaic i vergonyós?

La germana Paciència

Sembla que a hores d’ara en els nostres països benestants continua havent-hi una mentalitat colonial on nosaltres som el centre del món. I cada vegada més la nostra realitat és menys important. I els fets que passen prop de les nostres fronteres cada vegada tindran més repercussions tard o d’hora a casa nostra. I també les actuacions i omissions que hem fet o estem fent repercutiran desprès en la vida de les nostres societats.

Des d’Europa ens hem de donar compte que el món s’està fent molt petit i que tot està molt més proper que abans.

Solidaritat igual per a tots