ELS CANVIS PER LA EUROPA QUE VOLEM

Una Europa per la ciutadania

Nuevatribuna | 26 de Marzo de 2015

La greu crisi econòmica que ha sacsejat el nostre país i al conjunt de la Unió Europea ens ha fet adonar-nos de les deficiències democràtiques existents a les nostres societats. La sortida econòmica que s’ha donat des dels poders polítics a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea ha demostrat la necessitat d’efectuar una profunda renovació democràtica dels marcs polítics existents.

Com es pot entendre que la sortida a una crisi derivada d’una bombolla financera i especulativa hagi servit per a reforçar precisament els causants de la crisi? Les polítiques econòmiques imposades pels denominats “mercats” i instrumentades per la “Troika” han comportat un empobriment de la majoria de les societats, especialment encara que no de forma exclusiva, dels països de la perifèria de la zona euro. Aquestes polítiques adoptades per uns poders  amb greus mancances democràtiques han comportat grans problemes i patiments en àmplies capes socials i un deteriorament del estat del benestar, que fins ara era el principal referent de les societats europees desenvolupades. Així hem vist  atacs sense precedents al conjunt dels serveis públics, un increment de les desigualtats socials i el creixement geomètric  de l’atur i de la pobresa fins a nivells desconeguts a les darreres dècades.

Aquestes polítiques econòmiques i socials imposades als diversos governs nacionals des de la UE, i assumides per aquests sense resistències, en virtut d’una cessió de la pròpia sobirania que en cap cas està justificada pels tractats de la UE, s’ha fet contra els interessos de la majoria social, mentre només es beneficiaven unes minories vinculades al capital especulatiu i concessional.

Merkel la cara fosca d'Europa

Enfront d’ aquestes polítiques antisocials s’han donat forts moviments de rebuig, de resistència social, encapçalats per diferents moviments socials, entre ells i  pel moviment sindical. Malgrat tot és evident que els moments de crisi són propicis a esclats socials, però alhora la pròpia situació de la gent és de debilitat social, derivada  de fets com  el creixement de l’atur, de les dificultats socials i vivencials que  afecten  la capacitat de resposta , i així el descontentament va acompanyat, moltes vegades, d’un creixement de la por a actuar.

Però amb capacitat o no de donar la resposta suficient la desconfiança social creix cap el poder establert i contra les institucions. Es qüestiona qualsevol institució política i/o social existent, inclosa la totalitat de la classe política o entitats de tot tipus, inclosos els sindicats, als qual s’interpel·la com a responsables de la situació actual, amb raó o sense. La frase de moda en alguns sectors és que tot s’ha de canviar i que cal fer “foc nou”.

Un altra Europa: la dels treballadors

Es evident que la situació és complexa, i en ocasions poden haver-hi qüestionaments injustos, tant per part de qui ho fa, com a qui es fa. Però el fet positiu és que hi ha un fort moviment dins d’unes aigües que durant molts temps han semblat massa estables.

Se’ns dubte cal un canvi radical en el marc polític i social que comporti governs que comptin amb les necessitats de la ciutadania com a referència. En aquests sentit no hi ha dubte que l’efecte de Syriza ha estat  important com a referent en molts països perifèrics. Cal reivindicar el paper de la diferència política, de la política al servei de la gent i comptant amb la gent.

Es evident que els nous fenòmens polítics hauran de madurar, separant la facilitat de la demagògia populista de la necessitat d’una renovació de la pràctica i dels actors de la política. L’actual maregassa ha de comportar  un canvi radical en la política que fins ara hem viscut dirigida al servei dels poderosos. Caldrà una necessària confluència entre els nous actors emergents juntament amb d’altres,  que potser no seran tan nous però que durant molt temps han estat  des de la minoria defensant la necessitat d’un canvi en profunditat i que poden aportar la seva experiència.

Es evident que estem davant d’una oportunitat de canvi democràtic i que tots ens hem de veure afectats i cridats a participar. En cas contrari la frustració social podria conduir a  conseqüències difícils de preveure.

El canvi, a tenor de la globalització en que estem immersos, és evident que és un fet que no tindrà una resolució favorable només a nivell nacional. En l’actualitat cap país europeu en solitari té capacitat d’enfrontar-se a l’imperi dels mercats. Els mercats s’han saltat les normes que imposaven les lleis nacionals i ara naveguen sense cap control. Per tant un canvi polític en profunditat només serà possible si es dóna en l’àmbit europeu.

Europa: Però quina Europa?

En aquests moments hi ha molts que es qüestionen, i amb raó, quina Europa estem construint.  Es evident que cal plantejar-se si ens interessa una Europa que es fa al marge de la seva ciutadania, amb els costos que això ha comportat. Si Europa no es fa al servei de la seva ciutadania deixarà de ser un referent. I això pot retornar-nos a una història, que crèiem ja superada, on tornaran a créixer i a imposar-se moviments ultranacionalistes com és el cas del Front Nacional a França. El futur europeu està qüestionat avui, i el seu futur cal imposar que sigui, al contrari d’ara, el d’una Europa més democràtica i al servei de la seva ciutadania. O s’avança cap a una Europa més unida social i políticament, amb institucions plenament  democràtiques i representatives, o Europa no tindrà futur.

En aquest sentit les paraules del ministre grec de finances Varoufakis tenen un significat premonitori, i no només per a Grècia:“ Quan torni al meu país em trobaré amb una tercera força política que no és neo-nazi, és nazi”. El que explicita Varoufakis és que Syriza és la última alternativa europeista i democràtica a Grècia. En cas de fracàs potser seria el torn d’un futur ultranacionalista, antieuropeu i xenòfob d’Aurora Dorada. I aquesta alternativa no és vàlida només pel país hel·lè, arreu creixen formacions de caràcter antieuropeu que en cas de transformar-se en alternatives amb possibilitats tornarien a situar el nostre continent davant negres perspectives de confrontacions.

Varoufakis la cara d'una altra política

Cal remarcar que l’embrió de la Unió Europea va sortir d’un ideal polític que era acabar amb la confrontació entre Estats a Europa, tot creant un àmbit comú basat en el benestar, la cooperació i la llibertat, tot això impulsat per l’existència antagònica dels països de l’Est comunista. Actualment, especialment desprès de la caiguda del “mur de Berlín” el poder dels “mercats”, la seva obsessió mercantilista domina la UE, tot obviant la idea durant molt temps bàsica de la Unitat Europea. Aquest abandonament de l’ideal social i polític europeu és el que cal canviar de forma urgent. El canvi consisteix en retornar a una idea de la UE, la del model d’espai econòmic i social basat en els principis de la justícia, la llibertat i la solidaritat, tant a l’interior com en les seves relacions amb tercers països.

Aquest és el camí del canvi que Europa i els seus països precisen.

Per una Europa de la Solidaritat