L’experiència de "BCNencomú"

Candidatura BCNencomú

nuevatribuna/14 de Mayo de 2015


Entre les diverses plataformes, moviments o nous subjectes polítics de progrés que han aparegut en els darrers temps i que es presenten a les eleccions del proper 24 de maig, sembla que la que més possibilitats té de convertir-se en alternativa de govern és BCNencomú en el cas de l’Ajuntament de Barcelona.

L’experiència de BCNencomú comporta una sèrie d’elements que la fan diferent d’altres propostes similars que s’han pogut donar a l’estat. La candidatura encapçalada per Ada Colau representa la confluència de forces polítiques i moviments diversos que no renuncien a la seva procedència però que fan una aposta unitària.

Convergeixen des de moltes procedències, de partits polítics de llarga trajectòria en el temps i amb reconeguda capacitat de gestió i de govern, a partits de nova creació, activistes de reconeguda trajectòria i moviments socials diversos. Des de ICV i EUiA a Podem, Equo, Procés Constituent i Guanyem, que en la seva diversitat composen un conjunt summament atractiu. Reuneix des d’una candidata de fort atractiu i projecció social, fins a forces polítiques novedoses i un projecte polític consolidat en la ciutat de Barcelona com ha estat primer el PSUC i desprès ICV-EUiA. No és estranya aquesta aliança, és la unió entre subjectes amb voluntat transformadora, les noves i una amb molta història però en la que ha demostrat la seva actitud de transformació democràtica. Com deia un portaveu d’ICV “ser nou i honrat es sens dubte saludable, però ser-ho sent antic ho és encara més”

Sens dubte, i al contrari de casos com el de Madrid, la presència de ICV-EUiA és un element diferencial respecte a d’altres casos, i un factor que cal considerar en la seva perspectiva històrica. ICVC-EUIA, i el seu precedent el PSUC han estat presents de sempre a l’Ajuntament de Barcelona, i la seva presència ha donat forma a les actuacions més avançades i socials de la pròpia actuació municipal. Des de l’actuació de Lali Vintró a Educació, impulsant les Guarderies Municipals que han estat referència a escala europea, fins a Ricard Gomà, que va aconseguir implantar, en coordinació plena amb les entitats socials, una política avançada cap els més desfavorits. La coalició roig-verda porta la transformació en els seus gens i ja fa temps havia manifestat la seva voluntat de convergir amb tots els agents polítics i socials que volguessin recuperar l’Ajuntament per a la ciutadania tot fent fora  Trias i  CiU del govern de la ciutat.

Ricard Gomà -ICV

Tots han cedit en la conformació de la coalició de BCNencomú però cal reconèixer la capacitat de renúncia de la força política ja implantada i el paper que en la confluència, entre bastidors, ha tingut una persona del nivell polític i personal com Ricard Gomà.

L’altre element bàsic ha estat també el paper de la principal protagonista i cap de llista de BCNencomú Ada Colau, molt coneguda com a la persona que va iniciar, encapçalar i ser durant molt temps la imatge de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), que és ens dubte el més consolidat dels nous moviments socials que han aparegut arran de la crisi. Juntament amb ella tota la gent que l’envolta i que formen el nucli de Guanyem, una gran part provinent de l’Observatori DESC (Drets Socials, Econòmics i Culturals), entitat presidida per qui va ser regidor del PSUC; Jordi Borja, i a la que pertanyen gent com la mateixa Colau, Gerardo Pisarello, Jaume Assens, o Joan Subirats.

Ada Colau - BCNencomú

També cal reconèixer la diversitat dels altres agents polítics que s’han integrat des d’ òptiques diverses però amb el mateix esperit unitari de crear una Barcelona totalment diferent a la de Trias i la dreta governant a Barcelona. L’objectiu principal és fer fora a la dreta del govern de l’Ajuntament i retornar la ciutat als veïns i veïnes, fent una Barcelona com diuen “justa, amable i democràtica”.

La Barcelona de Trias ha estat una ciutat on han crescut de forma exponencial les desigualtats. On els veïns no han estat la prioritats, sinó els negocis, i els privilegiats. Barcelona s’ha convertit en quasi un parc temàtic al servei del “turisme” i els negocis vinculats a ell. Trias ha destinat els seus esforços en fer créixer els negocis i la desigualtat. La ciutadania de Barcelona mai ha estat tan mal servida. Les inversions han anat dirigides a millorar el centre de la ciutat en especial l’espai de Passeig de Gràcia i Diagonal, per a fer un focus d’atracció al turisme d’alt nivell adquisitiu. Avui el Passeig de Gràcia està pràcticament en mans de botigues de multinacionals. Mentre la Diagonal s’ha reestructurat d’acord amb els desitjos dels comerciants de luxe i sense tenir en compte les necessitats de mobilitat ciutadana. El comerç de proximitat ha estat expulsat del centre de la ciutat. L’increment de places hoteleres, legals i especialment il·legals s’ha multiplicat en contra de l’interès i la qualitat de vida del veïnatge de barris com la Barceloneta, Casc Antic o Gràcia. Els transport públics, en especial el servei d’autobusos ha prioritzat el servei al centre en perjudici dels barris.

Fer fora Trias de l'Ajuntament

Mentre la crisi s’ha implantat a la ciutat, l’ajuntament amb superàvit, herència de l’anterior consistori, s’ha dedicat a fer de “banquer” de la Generalitat, a subvencionar amb suport milionari actes com el Gran Premi d’Automobilisme, o a dibuixar projectes al servei de privilegiats com la reestructuració del Port.

L’Ajuntament de Trias s’ha oblidat dels barris, especialment els perifèrics, on resideixen els sectors socials més dèbils, els serveis públics de tot tipus s’han reduït, potenciant més concerts amb entitats privades, com és el cas de les guarderies, que potenciant el que és públic.

Retornar la prioritat a les persones, en especial a les més necessitades, amb una especial referència a una infantessa que sigui segura i a un envelliment que sigui digne, es un dels objectiu de la Coalició que vol treure del govern  la dreta. I ho vol fer fomentant la participació, la transparència i el rendiment de comptes.

El foment del treball digne, i la lluita contra la precarietat. Posar fre als desnonaments i potenciar polítiques d’habitatges de lloguer social. Garantir el subministrament dels serveis bàsics d’aigua, gas i electricitat; potenciar el transport públic i sostenible; prioritzar la sanitat i l’educació públiques. En definitiva recuperar l’orgull d’una Barcelona fabril, treballadora, veïnal, popular i cosmopolita. Obrir-se al món però des de la prioritat a la ciutadania. Una ciutat que s’obri al visitant, sense agenollar-se. Una ciutat que torni a ser referent mundial per la seva solidaritat com en el temps de les manifestacions contra la guerra d’Iraq. El retorn de la ciutat progressista que sempre havia estat una de les divises de la Barcelona plenament mediterrània. Aquesta és la ciutat que vol BCNencomú.

BCNencomú amb la esquerra mediterrània

I sembla que molts ciutadans i ciutadanes així ho han entès i per això els primers sondeixos li donen la possibilitat de ser la primera força i d’aconseguir la primera alcaldessa progressista.

Com ha dit amb encert Joan Herrera “Entenem que Mas es preocupi pels resultats de Barcelona; té motius perquè Barcelona pot ser el primer pas d’un canvi profund a Catalunya. Perquè les polítiques estiguin al servei de la gent i no d’uns pocs” ”Si canviem Barcelona comencem a canviar Catalunya”.

Aquesta és una altra clau del que pot significar la victòria de BCNencomú, podria significar un primer pas per a tornar a recuperar el “catalanisme popular” que tan important va ser i que ha estat substituït per massa anys de governs de Catalunya culturalment provincians, políticament conservadors, i socialment corruptes i privatitzadors.

Laia Ortiz i Ada Colau - BCNencomú