CES: Un nou camí per Europa |
La deriva de les polítiques de la Unió Europea pot estar posant en qüestió
la pròpia idea del projecte comunitari. El projecte comunitari iniciat amb la
CEE perseguia posar fi a les convulsions del continent derivades dels
enfrontaments entre els diversos nacionalismes. Era un intent de reacció per tal
d’evitar en el futur els enfrontaments entre nacions mitjançant una cooperació
conjunta i la construcció d’un espai comú europeu.
El embrió comunitari la CEE ( Comunitat Econòmica Europea) estava
concebuda com a una unió duanera que
potenciava la lliure circulació de persones i mercaderies en el seu espai comú.
I entre els seus objectius estava fomentar la cooperació econòmica, la relació
entre els seus estats i la millora del nivell de vida dels ciutadans. El seu
resultat més evident va ser la creació d’un “model social europeu” basat en l’anomenat
“estat del benestar”, és a dir una societat capitalista però amb una
redistribució de la riquesa i la garantia d’uns serveis socials bàsics als seus
ciutadans.
Posteriorment, amb el Nou tractat per a Europa del 1997 signat a Amsterdam,
la UE estableix com a objectiu avançar cap a una Europa social i política, a
partir de principis com “fer de l’ocupació i dels drets del ciutadans l’eix de
la UE” “suprimir els últims obstacles a la lliure circulació, refermar la
posició d’Europa al món, tot millorant l’eficàcia de les institucions
europees”.
Com podem veure tots aquests anhels semblen avui molt més lluny de fer-se
realitat.
No hi ha dubte que les polítiques dutes a terme per la UE en els darrers
anys han significat un retrocés important. Les polítiques d’austeritat i de
retallades de drets socials; les deficiències del disseny de l’Euro; la manca
d’un Banc Central Europeu que fes quelcom més que vetllar per evitar la
inflació; la preponderància del Consell Europeu (representant dels interessos
dels diferents estats membres) en
detriment de la Comissió Europea ( que en principi representa i defensa els interessos
de la Unió i que hauria de ser el motor de la integració); el reduït paper i
atribucions del Parlament; són tots ells elements que han actuat contra la idea
primigènia de la Unió Europea.
Avui els interessos dels grans i poderosos s’imposen sobre la majoria. Els
grans estats, especialment Alemanya, imposen els seus interessos sobre la
resta. Els interessos dels totpoderosos “mercats”, és a dir els grans poders
financers i especuladors, s’imposen sobre els drets de la ciutadania.
La TROIKA (FMI-UE-BCE)ofega Europa |
Les conseqüències són evidents, cada vegada més hi ha un greu distanciament
dels ciutadans envers Europa, a la que molts veuen com la causa dels seus mals.
Alhora creix la malfiança envers la política en els diversos països. El
populisme xenòfob i el nacionalisme excloent creixen entre amplis sectors socials,
en molts casos entre els més desfavorits. L’atac a l’altre, al diferent, a
l’emigrant, com a enemic exterior a qui culpabilitzar de la situació guanya
adeptes.
Europa està enmig d’una greu crisi de valors i d’identitat. Però no hi ha
dubte que Europa, la Unió Europea, ha estat una important conquesta que cal
evitar que es posi en qüestió. Cal evitar el renaixement de nou d’una Europa de
nacionalismes excloents i enfrontats. Cal mantenir Europa, però és evident que
CAL UNA ALTRA EUROPA.
Cal reivindicar una Europa alternativa a l’actualment existent, un
aprofundiment en la Europa del “pares fundadors”. Una “Altra Europa” que ha de
ser : més democràtica, més social i més política, on els interessos globals
dels seus ciutadans siguin la prioritat.
Logo dels "Verds Europeus" |
Ara, davant de les eleccions al Parlament Europeu, es comencen a sentir
veus a favor d’aquesta altra Europa. La veu de grups polítics com els “Verds
Europeus” o el “Partit de l’Esquerra Europea” reivindiquen un nou model d’Unió.
I també des del món social la CES ( Confederació Europea de Sindicats) ha fet
públic el seu "Manifest de la CES per a les Eleccions al Parlament Europeu", on
reivindica la lluita per un altra Europa, mitjançant les mobilitzacions dels
primers dies d’abril, i el vot “per a
escollir parlamentaris disposats a defensar els interessos dels ciutadans, que
vulguin imposar un canvi polític i construir un altre projecte europeu basat en
el progrés social, que posi fi a l’austeritat, l’atur, la pobresa, la
desigualtat i el dumping social i fiscal, per redescobrir una Europa que faci
somiar, una Europa més propera als ciutadans”.
Logo del "Partit de l'Esquerra Europea |
El relat dels grups polítics alternatius a l’actual realitat política
europea i el de la CES són plenament coincidents en els seus plantejaments
especialment en tres qüestions bàsiques pel rellançament del projecte europeu:
en el camp econòmic, un canvi radical de la política econòmica; en el camp
social, el reforç de la igualtat i la solidaritat; i en el camp polític aprofundiment de la
unitat política i la democràcia.
El canvi radical en el camp econòmic es concreta en el cessament de les
polítiques d’austeritat, i posar en el centre el rellançament de l’ocupació de
qualitat mitjançant un Pla Europeu d’Inversions ( una espècie de Pla Marshall),
un pressupost europeu digne d’aquest nom i dirigit a la recuperació. En
definitiva prioritzar els drets socials sobre les llibertats dels poders
econòmics.
Pel que fa al camp social es tracta de restablir la cohesió i la justícia
social i el reforçament de la solidaritat entre països dins de la UE. En aquest
camp cal canviar l’actual política migratòria tancada i policial, Europa
necessitarà pel seu futur la immigració. Cal una lluita decidida contra els
fenòmens racistes, xenòfobs i els extremismes nacionalistes, que només serà
possible amb els canvis de les polítiques econòmiques i socials actuals. Cal fer
unes polítiques fiscals més justes per a combatre l’evasió, l’elusió i el frau
que permetin garantir els serveis públics segons el que disposa la Carta de
Drets Fonamentals.
En el camp polític l’alternativa passa per a impulsar la democràcia que
garanteixi la transparència, la legitimitat de les Instituciones de la UE en
especial pel que fa al control del govern de l’economia de la Unió. En aquest
camí el Parlament Europeu ha de reforçar el seu poder i la seva capacitat legislativa
i de control articulant les seves competències amb les dels Parlament
nacionals.
La alternativa a l’actual decadència europea derivada del control hegemònic
de la dreta i la submissió de la socialdemocràcia ha de ser producte de la
pressió política i social de les forces alternatives. Els moviments socials
europeus i l’esquerra alternativa i ecologista han de pressionar al carrer i a
les institucions per aconseguir establir una nova majoria social i política tot
forçant un reposicionament de la socialdemocràcia ( al qual és impossible que
arribi per si sola).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada